Hi ha derrotes que fan mal i foraden l’ànima i d’altres que poden ser un impuls competitiu. L’Espanyol es mou en aquest segon escenari malgrat tenir només dos punts en el seu caseller i no haver guanyat cap partit en quatre jornades. La xifra de gols tampoc és eloqüent per ser optimistes. Fins ara, els blanc-i-blaus només n’han fet un i el primer va arribar ahir, després de 310 minuts. Les estadístiques són el mantra del futbol modern. Tot forma part del big data i moltes anàlisis només se sustenten amb el pes dels números. Tot i això, el futbol, com la vida, també són les sensacions, la forma de jugar o el marge de creixement. L’Espanyol només té dos punts, però mereixeria tenir-ne més per tot el futbol que ha mostrat contra l’Osasuna, el Vila-real, empatant, i també, especialment, contra l’Atlético de Madrid. L’Espanyol va perdre ahir per molts motius, alguns carregats de poca fortuna, altres aleatoris i un últim per falta de resiliència en un temps afegit maratonià que el va fer miques davant el fons d’armari de l’Atlético. Més enllà d’això, va mostrar ingredients que el converteixen en un equip en creixement. Ahir va gaudir davant el campió de lliga i també va patir de valent. Això és competir, però el missatge que s’envia de cara al futur és poderós i contundent: aquest equip tindrà un altaveu important al llarg del curs si segueix jugant així, i té veu pròpia per fer-ho. Els blanc-i-blaus van recuperar l’essència mostrada contra l’Osasuna i el Vila-real i van deixar palès que el partit de Mallorca va ser una anècdota tot i perdre.

L’Espanyol va anar de més a menys en el partit. Una primera part lluminosa i aposta valenta de Vicente Moreno amb Morlanes, Darder i Melendo a la zona ampla. Un perfil de jugadors que volia i van tenir la pilota. Monòleg blanc-i-blau d’un conjunt català que va ennuegar l’Atlético. Luis Suárez i Griezmann, que ahir s’estrenava de nou amb la blanc-i-vermella, no van olorar la pilota. Oblak aguantava el seu equip amb prodigioses aturades a xuts d’Embarba. RDT posava les coses a lloc i feia justícia al joc mostrat pels uns i els altres. Gran rematada de cap del madrileny per trencar la sequera golejadora d’un equip que acumulava 310 minuts sense marcar. L’afició local va xalar amb la primera part del seu equip, que mereixia més, i Simeone rumiava quin pla articular per redreçar el rumb davant un Espanyol indomable.

L’argentí va sacsejar el seu onze fent tres canvis en el descans que van capgirar la tendència del partit. Moreno feia debutar, per obligació, Lluís Recasens. El tarragoní, de 19 anys, va entrar per les molèsties de Calero. L’Atlético va anar pressionant l’Espanyol, empatant amb un gol de Carrasco i, després, culminant una remuntada agònica en el minut 99 amb un gol de Lemar. El fons d’armari va liquidar un bon Espanyol a qui se li va fer etern el maratonià temps afegit de 10 minuts decretat pel col·legiat.