Desil·lusió periquita
Espanyol. Els blanc-i-blaus tornen a mostrar una versió poc convincent sobre la gespa, i només han sumat dos punts dels últims 18 en joc
Espanyol 1 València 1
ESPANYOL:Diego López, Rubén, S. Gómez, David López (Dídac Vila, 86’), Cabrera, Fran Mérida (Villahermosa, 67’), S. Darder, Melendo (Melamed, 57’), Puado (Embarba, 68’), Vilhena (Jofre Carreras, 86’), RDT.VALÈNCIA:Cillessen, Thierry R., Racic (Bryan Gil, 72’), M. Gómez, C. Soler (Cheryshev, 72’), Gayà, Alderete, Foulquier, Marcos André (Guedes, 72’), Ilaix Moriba, Cömert (Musah, 66’).GOLS:0-1 (36’) Maxi Gómez, 1-1 (46’) RDT.ÀRBITRE:Muñiz Ruiz.T.G.:Fran Mérida, RDT, Sergi Darder, Alderete, Dídac Vila.PÚBLIC:14.990 a l’RCDE Stadium.L’Espanyol no tenia un partit gens fàcil d’afrontar, tenint en compte les últimes hores de plena revolució periquita, amb la destitució de l’entrenador, Vicente Moreno, i el director esportiu, Rufete. Tot això enmig de la pitjor ratxa de la temporada, havent sumat només un punt dels últims 15 en joc. En el primer partit de l’era post Vicente, i en l’últim de la temporada al feu espanyolista, era de vital importància sumar tres punts per calmar els ànims d’una afició que ha acabat emprenyada i frustrada amb el joc que ha mostrat últimament el seu equip. Mostra d’això va ser la pobra assistència al camp, amb només 14.900 periquitos, i que la grada d’animació en cap moment del partit va fer cap càntic de suport a l’equip per penalitzar que els jugadors no han estat a l’altura dels colors que porten a la samarreta. Amb la permanència ja assegurada, Luis Blanco, en la seva estrena a la banqueta del primer equip, s’havia proposat guanyar els dos partits que restaven per mirar de netejar la imatge d’un club al qual la temporada se li està fent més llarga que mai. De moment, aquesta victòria haurà d’esperar. L’Espanyol no va poder superar un València que va ser molt superior durant els 90 minuts, i no es va poder acomiadar de l’afició com calia, amb una victòria.
L’Espanyol va sortir amb la intenció de mostrar una actitud molt diferent de la que s’havia vist en els últims partits. En els primers instants del matx, van ser atrevits, pressionant a dalt i arribant amb perill a la porteria de Cillessen. Però això va durar poc. Ràpidament, el València es va fer amo i senyor del partit i va començar a tenir les ocasions més clares. La recompensa a la insistència els va arribar en el minut 36 amb un gol de Maxi Gómez. Amb aquesta diana, van tornar els xiulets i els jugadors van quedar abatuts amb la mirada a terra. Tot i això, no van perdre els nervis i van tenir dues ocasions per anar-se’n al descans a davant en el marcador. Primer, en el 42’, Puado va aprofitar una despistada de la defensa visitant per enviar la pilota al fons de la xarxa, però finalment el gol no va pujar en l’electrònic per fora de joc. En el temps afegit, Raúl de Tomás no va perdonar. Va superar Cillessen amb una rematada seca i precisa al pal curt després d’una bona assistència de Rubén Sánchez. Amb aquest empat es va arribar al descans. En la represa, un joc molt travat i amb poques ocasions per a tots dos conjunts va deixar el matx en taules.
David López, emocionat
El capità va haver de ser substituït i, al final del partit, va fer diversos gestos propis d’un jugador que s’acomiada. Emocionat, amb llàgrimes, no va confirmar la marxa –“veurem què passa”–, però va dir: “Són moltes coses, moltes emocions. El més important és no rendir-se i donar-ho tot. Crec que ho he fet fins al final”.