Una arrencada per oblidar
Espanyol. Els blanc-i-blaus només han sumat dues victòries en catorze partits, uns números que situen Diego Martínez com un dels pitjors entrenadors de tota la història del club
L’Espanyol arriba a l’aturada mundialista en caiguda lliure. En aquesta primera part de la temporada, els blanc-i-blaus només han sumat dues victòries en catorze jornades de lliga disputades. El que és el mateix, s’han emportat 12 punts de 42. Uns números molt pobres i preocupants, i que fan disparar totes les alarmes. Si ara mateix continuen vius i no han caigut en zona de descens, tot i que estan a tan sols un punt, és perquè s’han vist beneficiats per altres equips que tampoc aixequen el cap.
Dimecres, contra el Vila-real, en el que va ser l’últim partit del 2022 a l’RCDE Stadium, es van acomiadar de l’afició de la pitjor manera possible. Després de tres duels consecutius sumant un punt, contra el conjunt groguet van perdre per la mínima per un gol en pròpia porta de Lecomte. Així doncs, es van quedar sense puntuar contra un rival que està lluny del nivell que exhibia amb Unai Emery a la banqueta. Des que Quique Setién havia agafat les regnes d’aquest conjunt, el seu balanç era d’un empat i tres derrotes. L’afició, conscient de tot això, va dir prou. En els últims minuts del matx i amb el xiulet final, tots els seguidors blanc-i-blaus que s’havien congregat a l’estadi per animar el seu equip van esclatar. Es van sentir càntics de “directiva, dimissió” i també es van dirigir als seus jugadors amb xiulets i esbroncades. Ara mateix, el sentiment d’impotència i frustració que té tota la comunitat espanyolista és molt gran, i sembla molt difícil que aquesta situació pugui fer un tomb de 365 graus tan fàcilment.
Crisi en el joc i resultats
És evident que l’Espanyol està travessant una crisi en el joc i els resultats, i que encara no han trobat la fórmula per capgirar aquesta situació. El pas endavant que fan en una jornada, el fan enrere en la següent. I és que, fins ara, han estat incapaços d’encadenar dos partits notables. Si no són els errors individuals, són les expulsions o la mala sort, com en el 0 a 1 del Vila-real. La neteja dràstica que es va fer a la plantilla l’estiu passat no ha ajudat gens. L’equip està descompensat i no dona per a més. “No hi ha cap dubte que ho hem donat tot. Hi hem deixat l’ànima”, va dir Diego Martínez en acabar l’últim matx. Aquestes paraules demostren que volen però no poden. Tot i que en cada partit hi deixen l’ànima i competeixen de tu a tu amb la majoria d’equips, no arriben a més. Falta molta qualitat i recursos en gairebé totes les línies del camp per fer un salt endavant.
Amb tot això, el que sempre queda més malparat en aquestes situacions és l’entrenador, en aquest cas, Diego Martínez. El tècnic gallec s’ha convertit en el primer entrenador de tota la història de l’Espanyol que ha guanyat només dos dels seus primers catorze partits amb l’equip. Ell té una part de responsabilitat, però també s’ha de reconèixer que li han proporcionat una plantilla molt justa per competir a primera. El mercat d’hivern s’augura intens i decisiu per a l’evolució del curs. L’equip ha experimentat una millora quant a sensacions, però el que mana en el futbol són els resultats i aquests no han arribat.
L’aturada es farà molt llarga i feixuga, però anirà bé per calmar els ànims i reflexionar sobre aquesta arrencada per oblidar.
Massa maldecaps a la porteria blanc-i-blava
Una de les posicions més qüestionades des que ha començat la temporada és la del porter. Lecomte i Álvaro Fernández van arribar a l’entitat blanc-i-blava per substituir Diego López i Oier, i cap dels dos ha acabat de transmetre seguretat sota pals, amb constants errors que han condemnat en enèsimes ocasions l’equip. Dimecres, un altre cop, el porter va tornar a ser l’assenyalat. En aquest cas Lecomte, que sembla que ha guanyat la partida al de La Rioja després de set titularitats seguides. El francès, contra el Vila-real, estava fent una actuació molt convincent, amb grans intervencions, però tot es va tòrcer en el minut 63, quan, després d’una centrada xut d’Alberto Moreno, va introduir la pilota en pròpia porta.
