Suant i picant molta pedra
Espanyol. Els blanc-i-blaus accedeixen a la tercera eliminatòria després d’una victòria per la mínima i molt treballada, amb un gol de Melamed en un partit gris al camp de l’Atlético Paso
Atlético Paso 0 Espanyol 1
ATLÉTICO PASO:Arellano; Pelón, Ayoze, Loïc Williams; Óscar (Dawda, 85’), Robe Moreno (Bolaños, 85’), Oca, Zabaleta; Mitsuki (Piera, 67’), Armiche Ortega (González, 67’); i Aridane (Borjas, 73’).ESPANYOL:Joan Garcia; Óscar Gil, Simo (Expósito, 59’), Cabrera, Brian Oliván; Calero, Keidi Bare (Vini Souza, 70’); Lazo (Braithwaite, 59’), Puado (Darder, 70’), Nico Melamed; i Joselu.GOLS:0-1 (80’) Nico Melamed.ÀRBITRE:Soto Grado.T.G.:al local Óscar (61’); i als visitants Keidi Bare (61’) i Óscar Gil (84’).PÚBLIC:uns 5.000 espectadors al municipal d’El Paso.No va ser bufar i fer ampolles. Si en la primera eliminatòria al camp del Rincón, l’Espanyol ja va patir de valent per superar l’eliminatòria, ahir no va ser diferent contra l’Atlético Paso, de 2a divisió FEF. Però ho va fer, gràcies a un gol de Nico Melamed a les acaballes del matx (80’), i això és el que compta, ja que després de més d’un mes sense competir, els blanc-i-blaus no afrontaven una empresa fàcil tot i la diferència de categoria, i és que la resta d’equips de primera divisió que van jugar ahir tampoc van tenir gaires facilitats.
Segurament, pel context de tornar de les vacances i d’una pretemporada molt marcada per les lesions que ha permès disputar pocs partits, a més del fet d’haver-se d’adaptar a un camp de reduïdes dimensions i de gespa artificial, no és un partit per extreure gaires conclusions. Millor per a l’Espanyol, perquè el joc de l’equip i, sobretot, el balanç ofensiu van ser absolutament pobres. De fet, més enllà del gol, els de Diego Martínez només van tenir un parell d’accions clares de perill durant els noranta minuts, amb xuts des de lluny del mateix Melamed, el millor del partit sense discussió, i de Puado, molt desaparegut en línies generals –això sí, no tant com un inexistent Lazo per la banda dreta.
El pitjor del partit va ser clarament la primera mitja hora. L’Atlético Paso va sortir amb les idees molt més clares i va dur la iniciativa, contra un Espanyol que era incapaç de lligar quatre passades seguides. Els blanc-i-blaus, amb un doble pivot format per Calero i Keidi Bare, van abusar del joc directe i no en van treure cap profit, ja que Joselu no en va poder baixar ni una. Els locals, liderats pel jove japonès Mitsuki, van generar més perill, tot i que tampoc van inquietar la porteria de Joan Garcia.
No va ser fins passada la mitja de joc que l’Espanyol es va treure la son de les orelles. Intentant combinar més i aprofitant l’omnipresència de Nico Melamed, que va ser qui més va buscar la pilota, van aconseguir tancar els locals a la seva àrea. A partir de llavors el partit va ser pràcticament un monòleg, però d’accions de perill n’hi va haver ben poques, ja que els de La Palma es van mantenir molt sòlids a la seva àrea. La insistència, i la superioritat física, va fer que en el minut 80 Joselu despengés una passada llarga i Melamed, dins l’àrea i llançant-se a terra, superés Arellano amb un xut potent i sec per marcar el gol que manté l’Espanyol viu en la copa.