El desig de tancar el debat
Espanyol. Álvaro Fernández ha protagonitzat dues bones actuacions després de l’aturada pel mundial i, després de molts dubtes, torna a generar confiança en la porteria blanc-i-blava
La temporada de l’Espanyol no està sent fàcil. Nombrosos canvis, començant per la banqueta i continuant pel camp, amb la marxa de jugadors com ara RDT, van obligar el club a treballar molt. La il·lusió transmesa per Diego Martínez el dia de la seva presentació es va anar esvaint a mesura que avançaven les jornades. L’equip no s’ha entonat i ha deixat escapar molts punts, i ara mateix és en zona de descens. Un dels temes calents del club blanc-i-blau des que va començar el curs ha estat la porteria. La marxa de Diego López i Oier va portar Lecomte i Álvaro Fernández, amb Joan Garcia completant la tripleta sota pals. Ha estat l’etern debat. El francès va començar com a titular, malgrat no destacar durant la temporada, perquè Álvaro no va arribar fins als últims compassos del mercat. Els dubtes que Lecomte havia deixat en partits com per exemple contra el Brighton van augmentar amb l’inici de la lliga. La sensació que hauria pogut fer alguna cosa més en els dos gols encaixats contra el Celta van ser el primer símptoma. L’estocada definitiva va ser la seva expulsió contra el Madrid. Va ser el torn d’Álvaro Fernández, que va debutar sota pals en la victòria de l’Espanyol a San Mamés, però dues errades clamoroses contra la Real Sociedad i el València, que van costar punts als de Diego Martínez, van tornar a fer girar la truita. Guiat sempre pels rendiments, com ell mateix ha dit, el tècnic gallec va tornar a apostar per Lecomte, que va aferrar-se a la titularitat al llarg de set partits, però l’error en l’últim enfrontament abans del mundial, amb un gol en pròpia porteria contra el Vila-real (0-1), va tornar a fer decantar la balança cap a Álvaro Fernández.
Decisiu
El cert és que el de la Rioja ha protagonitzat un gran retorn a la competició. En el derbi va fer dues aturades clau per esgarrapar un punt del Camp Nou. Primer, en una rematada de cap de Christensen a la sortida d’un córner amb una mà providencial (87’) i, després, tapant bé l’espai a Robert Lewandowski en un cara a cara (88’). “L’Álvaro ha arribat preparat al partit. Ha tingut aquest procés de millora i creixement amb nosaltres. Ha arribat amb confiança després de l’aturada. És una posició especial i el que creiem que estigui millor per jugar, ho farà”, va afirmar Diego Martínez després del duel contra el Barça. La bona dinàmica va continuar contra el Girona dissabte passat, malgrat encaixar dos gols. Especialment decisiva va ser la seva intervenció en un xut de Riquelme que va acabar al pal, encara amb 0-0 en l’electrònic. Unes actuacions que tornen a rebaixar el to del debat sobre la porteria blanc-i-blava, almenys de moment. El mateix porter així ho espera. “Tant de bo sigui així i pugui quedar-me com a titular. Treballo per això des que vaig venir”, va reconèixer després del partit contra el Girona. “No me’n vaig descontent en l’aspecte individual, però no puc celebrar-ho gaire havent encaixat dos gols, però és important donar solidesa a l’equip i que confiï en el porter que té, que ara mateix soc jo”, va explicar.
Amb Lecomte buscant un nou destí, tal com va confirmar Martínez en la roda de premsa prèvia al partit contra el Girona, Álvaro i Joan Garcia són els únics porters de l’Espanyol. L’interès espanyolista per fitxar Pacheco, desaparegut de les convocatòries de l’Almeria, continua viu. L’extremeny ja va estar a punt d’arribar a l’estiu i és una opció per reforçar la posició sota pals si finalment es troba una sortida per a Lecomte.
