L’Espanyol ha aconseguit aquesta temporada sortir viu d’estadis on molt pocs equips poden presumir d’haver puntuat. La victòria per la mínima a San Mamés, o els empats al Metropolitano o al Camp Nou en són els exemples. És per això que els de Diego Martínez arribaven al Santiago Bernabéu no en el millor moment de joc i sensacions, però sí amb la màxima convicció i ambició per endur-se un resultat positiu que els permetés agafar més oxigen en una part baixa de la taula molt ajustada. Això es va palpar des del xiulet inicial. Els blanc-i-blaus van sortir en tromba, pressionant molt endavant, recuperant pilotes i mirant la porteria contrària sense pensar-s’ho dos cops. Aquesta embranzida inicial es va traduir en un golàs ben matiner, obra de Joselu, després d’una gran assistència de Rubén Sánchez. Havien fet el més difícil: marcar un gol al feu madrileny. Feia gairebé nou anys (17 de maig del 2014) que els blanc-i-blaus no ho feien. Després d’uns vint minuts per somiar, amb més ocasions clares per ampliar l’avantatge, els errors defensius i la qualitat del rival els van tornar a la realitat. El Madrid es va despertar i va aconseguir capgirar el marcador abans d’arribar al descans amb les dianes de Vinícius i Militão. En el temps afegit va aparèixer Asensio per fer el 3-1 definitiu. Si bé és cert que l’equip dirigit per Carlo Ancelotti va ser superior en moltes fases del partit, també ho és que els periquitos van saber lluitar i arribar vius fins al final. No n’hi va haver prou. Un any més, ja en són 27, els blanc-i-blaus van marxar amb les butxaques buides del Bernabéu. Els periquitos van encadenar la segona derrota consecutiva, i ara toca continuar patint en un tram decisiu de campionat.