No sé si han provat algun cop de comprar entrades per assistir, un dia puntual, a un enfrontament esportiu. Em refereixo als esports de masses, no a aquells que tenen un seguiment molt minoritari. I penso, sobretot, en el futbol professional, tot i que déu-n’hi-do el preu que tenen algunes entrades de bàsquet. Els asseguro que admeten tota mena de qualificatius, menys el de preus populars. Hi pensava aquesta setmana, després que se m’acudís mirar, per curiositat però amb zero voluntat d’adquirir-ne, el preu d’una entrada per al partit que al maig enfrontarà el Barça i el Madrid, a Montjuïc. D’inici pensava que em trobaria un sold out com una casa de pagès, però la sorpresa va ser que encara quedaven disponibles alguns tiquets. A quin preu? Doncs a 1.750 euros les vip i a 3.800 les vip premium –imagino que aquesta última permet seure a la banqueta blaugrana al costat de Hansi Flick i assistir a la xerrada prèvia al vestuari, o no arribo a entendre com es pot justificar un preu tan desorbitat–. Si la il·lusió de la seva vida és assistir-hi però no es poden estirar tant, a la revenda en trobaran a 1.000 euros. Mentre no donava crèdit al que estava veient, vaig pensar també que criticar els preus a partir d’un enfrontament de màxima rivalitat i amb tot en joc no era el més pertinent. Així que vaig comprovar el preu d’un partit qualsevol, al mateix estadi i amb el mateix equip local. Contra el Betis, la més barata puja a 139 euros. Si volen assistir a un Barça-Vila-real, no ho faran si no desembutxaquen abans un mínim de 95 euros per cap. Això sí, necessiten que aquesta entrada l’adquireixi un soci culer. Si no en coneix cap que li pugui fer el favor de comprar-la, la més barata, actualment, ja s’eleva fins als 850 euros. Si a algú se li acut buscar entrades per al Santiago Bernabéu, que no es pensi que la cosa millora gaire. És més, l’atracament pot arribar a ser més escandalós.

Mirem altres clubs catalans: l’Espanyol ven les entrades per al seu enfrontament amb el Barça, el 14 de maig, a uns preus que oscil·len entre els 120 i els 500 euros. Contra el Betis es modera un xic i ja van dels 60 als 250 euros. A Girona, no és que els preus siguin un regal, però l’accés a Montilivi, si més no, no es paga a preu de restaurant amb dues o tres estrelles Michelin. Contra el Betis, per exemple, les entrades van dels 54 euros de la més barata als 98 de la més cara. Contra l’Atlético de Madrid, pugen més: de 70 a 112 euros. Si saltem al bàsquet, on aquest cap de setmana es disputa al Palau un Barça-Madrid, l’entrada més barata, entre les que encara estan a la venda, puja a 77 euros.

Com s’ha permès que els preus se surtin de mare? Doncs el més probable és que estiguin disparats perquè, actualment, formen part del paquet de propostes que duen l’etiqueta de reclam turístic. Segons una anàlisi recent de l’ACN, al voltant del 5% de la població de Barcelona ja són estrangers que provenen de països rics. Els clubs que representen l’elit de l’esport formen part d’aquesta metamorfosi que està experimentant la capital i que, també s’ha de dir, du moltes cafeteries tradicionals a reconvertir-se en locals on fer un brunch. Mirant preus d’entrades, també vaig anar a parar al web dels Oklahoma City Thunder, equip referent a l’NBA. Les entrades del partit que els enfrontarà a casa amb els Detroit Pistons oscil·len entre els 17 i els 70 dòlars. Queda clar que quan les polítiques s’enfoquen al turisme dels rics, sempre surt perdent el de casa.