Aferrats als precedents
Espanyol. Els blanc-i-blaus s’han trobat en situacions més complicades en el passat en què han acabat aconseguint la permanència a la primera divisió
Una jornada més és una jornada menys per a l’Espanyol. Cada dia sense puntuar és una oportunitat perduda per als blanc-i-blaus i un pas més a prop cap a l’abisme. Ara són nou les finals que li queden, a l’equip de Luis García, que de moment no ha pogut puntuar en els dos partits que ha dirigit. És cert, però, que han estat contra dos rivals potents. On l’Espanyol s’ho juga tot és davant els seus rivals directes. Ara, els periquitos estan a tres punts de la permanència, marcada per l’Almeria. L’Espanyol s’ha trobat en situacions pitjors en el passat. Records als quals l’afició espanyolista pot aferrar-se de cara a aquest tram final de la lliga. De les últimes tres ocasions en què l’equip blanc-i-blau ha acabat la jornada 29 en zona de descens, s’ha salvat en dues. A més, cal sumar-li la salvació agònica del 2006.
La temporada 03/04, el conjunt entrenat per Luis Fernández era dinovè amb 27 punts, com ara. La salvació estava a cinc punts. Una distància que no va poder retallar en les tres jornades següents. Dels últims sis enfrontaments, va guanyar-ne quatre. L’Espanyol es va acabar quedant a primera gràcies al 2-0 final contra el Múrcia, cuer, a Montjuïc. Dos cursos més tard, el 05/06, l’escenari va ser diferent. L’Espanyol era tretzè en la jornada 29. Els de Lotina van deixar-se molts punts en el tram final i van arribar a l’última jornada a dos del descens. El gol de Coro contra la Real Sociedad és història del club, que va continuar a la màxima divisió.
La situació la temporada 08/09 era molt delicada. L’Espanyol era últim amb 25 punts, a sis de la permanència, que en serien set en la jornada 30. Però quatre victòries consecutives, algunes contra rivals d’entitat com el València, van fer sortir l’equip de la part baixa. L’Espanyol va continuar sumant punts i va acabar en una còmoda desena posició. Pochettino havia arribat el mes de gener per salvar l’equip i ho va aconseguir. L’últim precedent, el més pessimista, el trobem la temporada 19/20, la del descens. Penúltim amb 24 punts en la jornada 29 i a tres de la salvació, com ara, l’Espanyol va ser incapaç de guanyar ni un sol dels nou partits restants i va sumar un únic punt. Ningú va evitar l’inevitable.
Diferències
Un fet que cal tenir en compte és el temps. Tant Luis Fernández, com Lotina i Pochettino ja feia diversos partits que eren a la banqueta. Luis García ha arribat en un moment complicat i delicat, amb el final de la lliga a prop. Una situació que recorda la viscuda l’any 2020, en què el club va prescindir d’Abelardo i va escollir Rufete, que era director de futbol, per intentar evitar la caiguda. Una solució a la desesperada. Ara l’Espanyol ha optat per Luis García, una altra figura amb passat com a jugador. L’asturià té més experiència i ha arribat amb una idea futbolística, si bé els jugadors encara han d’assolir els conceptes nous i el temps passa. En tot cas, l’actual tècnic té la permanència més a prop que el 2004 o el 2009 i un calendari decisiu amb els duels directes contra Cadis, Getafe, Sevilla, València i Almeria.
