Un final molt cruel
Espanyol. Els blanc-i-blaus, que tenien la salvació en les seves mans, es deixen empatar en el 93’ i baixen matemàticament a segona 2 anys després
València 2 Espanyol 2
VALÈNCIA:Mamardashvili, Thierry (Foulquier, 62’), Lato (Lino, 34’), Paulista, Kluivert, Diakhaby, Gayà, Nico (Hugo Duro, 62’), Almeida, Guerra, Diego López (Cavani, 82’).ESPANYOL:Pacheco, Òscar Gil, Cabrera, Denis Suárez (Vini De Souza, 67’), Puado (Aleix Vidal, 84’), Joselu, Sergi Darder, Brian Oliván (Pedrosa, 67’), Nico Melamed (Braithwaite, 46’), César Montes, Sergi Gómez (Calero, 93’).GOLS:1-0 (38’) Diego López. 1-1 (40’) César Montes. 1-2 (50’) Braithwaite. 2-2 (93’) Lino.ÀRBITRE:Gil Manzano.T.G.:A César Montes, Òscar Gil, Aleix Vidal i Braithwaite.T.V.:Cap.PÚBLIC:44. 141 espectadors a Mestalla.Final cruel. Molt cruel. L’Espanyol havia fet el més difícil, remuntar un gol inicial de Diego López (38’), gràcies a les dianes de César Montes (40’) i Martin Braithwaite (50’). Amb aquesta victòria momentània, en el minut 92, tenien la salvació a les seves mans. Si guanyaven el proper diumenge contra l’Almeria, s’hauria obrat el miracle i haurien continuat sent equip de primera divisió. Però es va passar de l’esperança a l’infern en qüestió de segons. Quan només quedaven dos minuts per al xiulet final, una nova errada defensiva va deixar en safata el gol de Samuel Lino. Un gol que suposava l’empat i el descens matemàtic a segona dos anys després d’haver aconseguit l’ascens. L’equip ha jugat amb foc tot el curs i, finalment, s’ha cremat. El partit d’ahir contra el València és un reflex de tota la temporada: joc irregular, jugadors, per moments, perduts al camp sense saber què fer amb l’esfèrica als peus, molts errors defensius a què ni Diego Martínez, primer, ni Luis García, després, van saber finalitzar i polèmica. Sobretot, en les últimes jornades. Contra l’Atlético van donar per vàlid un gol fantasma de Griezmann i, ahir, se’n va anul·lar un de César Montes, que hauria suposat l’1 a 3 en el minut 77, per una falta inexistent. El mexicà va fer un salt completament net, anticipant-se a Mamardashvili, i va rematar a gol. Una diana que es va anul·lar ràpidament. El VAR no va donar senyals de vida. Aquest any, la salvació estava més cara que mai, amb fins a set equips lluitant per no caure a les brases. La línia era molt fina. La facilitat amb què han encaixat gols ha estat una llosa massa gran. Amb un duet atacant que suma 26 gols no n’hi ha hagut prou per evitar el sisè descens en tota la història de l’entitat blanc-i-blava.
El València, que també s’hi jugava la vida, va sortir al terreny de joc amb una marxa més. El conjunt orientat per Rubén Baraja va ser el clar dominador de tota la primera part, arribant amb molta facilitat a l’àrea rival. El primer avís va ser ben aviat. En el primer minut, Diego López la va tenir amb un xut llunyà que va marxar fregant el travesser. Amb el pas dels minuts, el València va continuar atropellant un Espanyol perdut i incapaç d’arribar a l’àrea rival, i va tornar a perdonar una ocasió claríssima de les botes de Lato, amb un xut a boca de canó que va marxar per sobre de la porteria. Finalment, el conjunt valencianista va materialitzar aquesta superioritat amb un gol de Diego López, després d’un mal rebuig de Pacheco (38’). Aquesta diana va fer despertar els periquitos, que, dos minuts després, van igualar el matx amb una rematada de cap de César Montes (40’). Després de la represa, Braithwaite va substituir Melamed i, en una de les primeres pilotes que va tocar el danès, va enviar l’esfèrica al fons de la xarxa (50’). Aquest 1 a 2 permetia a l’Espanyol dependre de si mateix en l’última jornada, però en una de les últimes accions del partit l’esperança s’esvaïa. El gol de Lino enviava matemàticament l’equip blanc-i-blau a segona.