Jugant amb foc
Espanyol. L’equip ha començat perdent en quatre dels deu partits que ha disputat, i només en un d’aquests s’ha endut els tres punts
L’Espanyol ha començat perdent en quatre dels deu partits de lliga que ha disputat fins ara. Contra l’Amorebieta, l’Eldenc, el Tenerife i el Vila-real B, els de Luis García es van veure obligats a remar a contracorrent per intentar capgirar un resultat advers. Només en el primer cas van aconseguir-ho, deixant així escapar vuit punts que els haurien pogut consolidar en el lideratge.
Contra l’Amorebieta, en la quarta jornada, el conjunt basc es va avançar amb dos gols en la recta final de la primera part. Després de la represa, però, les dianes de Calero per partida doble i Salvi van permetre remuntar un 0 a 2 en contra i sumar els tres punts. Dos partits després, el guió inicial es va repetir, però el desenllaç ja no va ser el mateix. Amb només quinze minuts de joc, l’Eldenc es va situar amb dos gols d’avantatge, que van ser neutralitzats per Martin Braithwaite i Puado, amb un gol decisiu de penal en el temps afegit que va permetre igualar la tercera diana de l’equip valencià. Contra el Tenerife, l’equip no va ser capaç de, ni tan sols, equilibrar l’única diana d’Enric Gallego als 16 minuts de partit, i contra el Vila-real B, van tornar a reviure el malson de començar amb dos gols matiners en contra. Aquest cop, superats per un equip molt més agressiu i alegre, ni es van acostar a obrar el miracle. Quatre partits en què només s’han sumat quatre punts.
Aquest és el forat de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus tornen a reviure els fantasmes de la temporada passada. Sense fiabilitat al darrere de poc serveix ser el conjunt més golejador de la categoria, amb 20 dianes. En aquest sentit, la feina la deixen per a última hora. Dels 20 gols marcats, 13 han arribat en el segon temps. Igual passa amb els gols encaixats. Només 3 en la segona part, enfront dels 8 en la primera. Dades que mostren la superioritat en quant a la preparació i condició física dels espanyolistes respecte dels seus rivals quan el partit entra en la recta final, però que deixen en evidència la necessitat de despertar-se i fer mal abans si no es vol arribar tard. Jugant tantes vegades amb foc, al final t’acabes cremant.
De moment, l’Espanyol sobreviu, però encara no ha donat un cop sobre la taula per demostrar que és el clar candidat a l’ascens. Valladolid, Leganés, Sporting i Eibar, tots situats entre els vuit primers, són els propers rivals. Cada cop hi ha menys marge de maniobra. Els rivals pressionen, la lliga avança i els regals es paguen cars.