L’Espanyol ho té molt complicat per assolir l’objectiu d’aquesta temporada: l’ascens directe a primera divisió. Encara no és matemàtic, però sí molt poc probable. Només un miracle en les darreres tres jornades podria capgirar aquesta situació. El pobre rendiment de l’equip, sobretot en els últims partits, en què han encadenat cinc empats consecutius amb només tres gols marcats, no convida a l’optimisme.

Els blanc-i-blaus estaven obligats a guanyar al feu del Valladolid, però no hi va haver canvis en el marcador i les poques possibilitats que hi havia d’aconseguir l’ascens directe es van acabar d’esfumar. Quan només queden nou punts en joc, els blanc-i-blaus són quarts amb 62 punts, cinc menys que el Leganés, que es manté segon després de perdre contra l’Albacete. Així doncs, ja no queda cap més remei que començar a pensar en un possible play-off, que encara no tenen ni de bon tros assegurat. La segona divisió continua més ajustada que mai, i ara mateix només són a tres punts de quedar fora de la promoció d’ascens. El tren ja no es pot deixar escapar més. Un any més en la categoria de plata suposaria un daltabaix important per a l’entitat blanc-i-blava.

L’Espanyol, doncs, afronta el compte enrere amb l’obligació de guanyar els tres partits que li queden, contra l’Oviedo, l’Amorebieta i el Cartagena. No serà, però, gens fàcil. Des del 7 d’abril que l’equip de Manolo González no sap el que és marxar amb els tres punts. Els blanc-i-blaus s’han oblidat de guanyar, però també de marcar i xutar entre els tres pals. Al José Zorrilla només ho van fer un cop en gairebé cent minuts de joc. Molt a millorar i molt poc temps de marge per aconseguir-ho.