Un escenari esperançador
Espanyol. La victòria contra l’Oviedo permet als blanc-i-blaus continuar somiant amb l’ascens directe i tenir virtualment garantit el ‘play-off’. Amorebieta i Cartagena, pròxims rivals
La victòria contra l’Oviedo obre un escenari totalment esperançador. L’Espanyol té més a prop l’ascens a primera divisió. Pas de gegant, el que va fer dilluns contra l’equip asturià. Els periquitos, amb el suport incondicional de la seva afició, van fer el més difícil, trencar una ratxa de cinc empats consecutius per tornar al camí de la victòria, i no contra qualsevol rival. Al davant tenien un Oviedo que lluita pel mateix objectiu i que arribava a l’Stage Front Stadium en una bona dinàmica, sobretot de joc. Tot es va complicar més quan els asturians es van avançar en el marcador amb un gol d’Oier Luengo. Aquest cop, però, tot va anar de cara. Amb l’ajuda del VAR i les dianes de Braithwaite, de penal, i Cabrera, amb una rematada de cap a la sortida d’un córner, van segellar un triomf vital que permet a tot l’espanyolisme continuar somiant quan només queden dues jornades per disputar-se.
Calculadora en mà
L’Espanyol va acabar la 40a jornada de lliga en quarta posició, a quatre punts de l’ascens directe, que marca el Valladolid, i amb sis punts de marge respecte al setè classificat, l’Sporting. D’aquesta manera, amb sis punts encara en joc, els blanc-i-blaus s’aferren al miracle, alhora que ja tenen virtualment assegurat el play-off. Una promoció que a hores d’ara només el Leganés, el Valladolid i l’Eibar tenen garantida.
L’equip de Manolo González arriba viu al tram final i decisiu de temporada. Els blanc-i-blaus encara poden pujar a primera per dues vies possibles. Ara mateix, però, la més factible sembla la del play-off, perquè en tindran prou amb un punt per assegurar matemàticament la promoció d’ascens. De fet, podrien disputar el play-off tot i perdre els dos partits que els queden si el Racing de Santander es deixa tres punts, o si de l’Oviedo, l’Sporting i l’Elx, dos no en sumen sis. L’objectiu dels periquitos, però, és guanyar els dos partits que han d’afrontar, contra l’Amorebieta a domicili i el Cartagena a casa, i acabar el curs tan amunt com sigui possible.
Per ascendir de manera directa, tot plegat es complica molt més. Com a mínim necessitarien quatre punts per mantenir vives les possibilitats, que ara mateix són del tot remotes, però matemàticament factibles. Amb una victòria i un empat, els periquitos podrien pujar de manera directa si el Valladolid perd els dos partits que li queden (contra el Vila-real i el Tenerife) i l’Eibar suma un punt com a màxim (juga contra l’Sporting i l’Oviedo). La resta de supòsits obliguen l’Espanyol a sumar els sis punts, arribant als 71. En el cas d’un hipotètic quàdruple empat en aquesta xifra amb el Leganés, el Valladolid i l’Eibar, qui en sortiria beneficiat serien els de Manolo González després d’haver sumat 9 punts en els enfrontaments directes amb aquests rivals, els mateixos que el Leganés. Els blanc-i-blaus quedarien per sobre perquè tenen una millor diferència de gols en els enfrontaments amb aquests tres equips. En cas de triple empat, cal tenir en compte que els periquitos tenen guanyat el goal-average particular amb l’Eibar i el Valladolid, però no amb els madrilenys. Tot obert, doncs, en un tram final de temporada frenètic. Contra l’Amorebieta i el Cartagena no es poden despistar.
