Toca rematar la feina
Espanyol. Els blanc-i-blaus afronten la tornada de les semifinals del ‘play-off’ d’ascens contra l’Sporting amb la moral reforçada per la victòria i la imatge que va mostrar l’equip a El Molinón
Un gol de Javi Puado en el minut 88 va rescatar l’Espanyol d’El Molinón i va encarrilar una eliminatòria que s’ha posat molt de cara. La final del play-off d’ascens és a tocar. Només falta rematar la feina aquesta nit (21 h) a l’Stage Front Stadium, que viurà un ambient de gala. S’han esgotat les 11.000 entrades que el club va posar a la venda per a un dels partits més importants dels darrers anys. Ara, el ple absolut està en mans dels abonats que decideixin anar-hi o que puguin anar-hi. L’afició blanc-i-blava ha estat al costat de l’equip durant tot el curs. Avui tampoc fallarà en aquest duel crucial per tornar a la màxima divisió del futbol estatal.
Encara no hi ha res fet, però la victòria al feu de l’Sporting va ser un pas de gegant, no només pel resultat sinó per la imatge que va oferir tot l’equip. Els jugadors van marxar de Gijón amb la moral molt reforçada i amb la confiança i il·lusió pels núvols. Manolo González va trobar la tecla d’un equip que va sortir a mossegar des del primer instant i que es va mostrar agressiu i generós en l’esforç, a més de demostrar una personalitat i una capacitat competitiva a l’altura del que exigia una cita com aquesta. Aquest cop, hi va haver recompensa. Després d’una temporada d’alts i baixos, l’Espanyol torna a somriure. Arriba al tram decisiu millor que mai. Una prova d’això és el triomf de diumenge passat contra un rival al qual encara no havien aconseguit superar enguany.
L’espanyolisme creu en aquest ascens, i és que de motius no en falten. Els blanc-i-blaus encadenen 17 partits sense perdre. El tècnic gallec, amb cinc victòries i vuit empats, encara no coneix la derrota. Una regularitat que es preveu decisiva en el play-off, sobretot amb el factor camp a favor, com passa en aquest cas. Els asturians arriben a Cornellà-el Prat sabent que estan obligats a guanyar per una diferència de dos gols. Recordem que l’empat en l’eliminatòria al final dels 90 minuts i, posteriorment, en la pròrroga, beneficia l’Espanyol gràcies a la millor classificació en la fase regular de la lliga.
Per si no hi ha prou motius per confiar en aquest equip, el duel es disputarà a l’Stage Front Stadium. Un estadi on els blanc-i-blaus són infranquejables. Aquesta temporada, només hi han perdut dos partits, un de lliga contra el Leganés (0-1) i un de copa contra el Getafe (0-1). Una derrota per la mínima que, si es repetís, els serviria per passar a la gran final. A més, a la porteria hi ha la gran sorpresa del curs, Joan García. El de Sallent acumula nou porteries a zero des del seu ascens a la titularitat. Tota una assegurança sota pals. Al davant, Martin Braithwaite i Javi Puado formen la millor parella d’atacants de segona. “Sortirem a guanyar. Sabent el partit que és, el rival i amb la nostra gent”, va assegurar Manolo González ahir en la prèvia. “Tenim moltes ganes de fer un gran partit i passar l’eliminatòria però tenim el cap fred. Sabem que si competim al nostre nivell al rival li costarà molt guanyar-nos”, va afegir el tècnic.
Aquesta nit, doncs, la segona batalla. En joc, el pas a la final. Llavors, només quedaran dos passos per recuperar la categoria que es va perdre fa un any. L’Espanyol torna a estar més viu que mai.
L’Oviedo espera en la final
M.E.L’Oviedo va sorprendre l’Eibar, que allarga el seu malefici en la lluita per l’ascens (0-2). Alemao deixava glaçat Ipurua amb el 0-1 (59’) i Sebas Moyano rematava la feina per als de Carrión (79’). Si l’Espanyol supera l’eliminatòria, tindrà l’avantatge d’afrontar la tornada de la final a l’Stage Front Stadium.