Directes a la gran final
Espanyol. Els blanc-i-blaus fan valer el triomf per la mínima a El Molinón per eliminar l’Sporting i classificar-se per a l’eliminatòria definitiva del ‘play-off’, en què l’espera l’Oviedo
Espanyol 0 Sporting 0
ESPANYOL:Joan Garcia, Calero, Cabrera, Puado (Bauza, 88’), Keidi Bare (Aguado, 75’), Pere Milla (Salvi Sánchez, 75’), Gragera, Jofre (Gaston, 75’), Melamed (Brian Oliván, 63’), Braithwaite, Omar El Hilali.SPORTING:Yáñez, Rosas, Insua, P. Garcia, Gaspar (Villalba, 66’), Roque Mesa (Nacho Mendez, 72’), Diego S., Rivera (Róber Pier, 59’), Otero, Mario G. (Campu, 59’), Hassan (Djuka, 72’).GOLS:Cap.ÀRBITRE:Moreno Aragón.T.G.:Rivera, Villalba, Djuka.T.V.:Omar El Hilali.PÚBLIC:30. 605 espectadors a l’Stage Front Stadium.Mai un empat havia estat tan valuós i s’havia celebrat tant entre tota la parròquia blanc-i-blava. L’Espanyol no només manté viu el somni de pujar a primera, sinó que cada cop és més a prop. En la tornada de les semifinals del play-off d’ascens, el marcador no es va moure, i els periquitos van aconseguir el bitllet per a la gran final, en què l’espera des de dimecres a la nit l’Oviedo. En un Stage Front Stadium que es va vestir de gala, registrant la millor entrada de tota la temporada amb 30.605 espectadors, els periquitos van tornar a oferir una versió més que convincent sobre la gespa. Molt fiables en tasques defensives i amb una gran incidència en atac, malgrat que no van poder materialitzar les nombroses ocasions de què van disposar. Aquest cop, no va passar factura. La sort va anar de cara, i els de Manolo González van sumar el divuitè partit consecutiu sense conèixer la derrota. Arribaran, doncs, a l’eliminatòria decisiva en les millors condicions.
Per a aquest duel, el tècnic gallec no va moure fitxa respecte al partit de l’anada. Els mateixos jugadors que van saltar sobre la gespa d’El Molinón ho van fer ahir a Cornellà-el Prat. El que funciona no es toca. I així va ser. En la prèvia, Manolo González ja havia avisat que el seu equip no especularia. Va quedar ben clar des que l’àrbitre va xiular l’inici del matx. I és que Javi Puado, quan tot just només s’havien disputat 20 segons, va disposar de l’ocasió més clara de tot el duel. Tot sol davant de la porteria, va acabar rematant alta una centrada excel·lent de Jofre. Aquest inici elèctric va tenir continuïtat, amb un xut de Melamed des de la frontal de l’àrea i dues rematades de cap de Braithwaite. L’Sporting, obligat a guanyar amb dos gols de diferència, també va ensenyar les urpes. La més clara, un xut massa creuat de Mario González quan aquest s’havia plantat sol davant de Joan Garcia (27’).
En la represa, tot es va anivellar més, sobretot en els darrers compassos. En el minut 65, Braithwaite va estavellar un xut al pal, i a continuació de la jugada Brian Oliván gairebé marca des de fora de l’àrea. A partir d’aquí, tot el protagonisme se’l va endur Joan Garcia. Intervencions de molt mèrit i providencials del de Sallent per tornar a deixar la porteria a zero i enviar el seu equip a la darrera eliminatòria. La vermella a Omar El Hilali (91’) no va influir.
Primera batalla superada, però encara no hi ha res fet. Tocarà rematar la feina en la gran final, en què se les hauran davant l’Oviedo, que va deixar pel camí l’Eibar imposant-se a Ipurua per 0 a 2. En aquesta darrera eliminatòria, els blanc-i-blaus tornaran a tenir el factor camp i empat a favor. Un avantatge que no es pot desaprofitar. L’anada es jugarà aquest diumenge al Carlos Tartiere (18.30 h), i la tornada serà el diumenge 23 a Cornellà-el Prat, a la mateixa hora. L’empat, al final d’una hipotètica pròrroga, enviaria l’Espanyol a primera divisió. No hi ha millor pla que tocar el cel la nit de Sant Joan.