Són de primera
L’Espanyol capgira l’1-0 advers contra l’Oviedo i torna a la màxima categoria
Puado, amb un doblet, emergeix com el gran protagonista
Espanyol 2 Oviedo 0
ESPANYOL:Joan Garcia, Calero, Cabrera, Puado (Pol Lozano, 87’), Keidi Bare (Víctor Ruiz, 79’), Pere Milla (Brian Oliván, 69’), Gragera, Jofre (Salvi, 79’), Melamed (Aguado, 79’), Braithwaite, Omar el Hilali.OVIEDO:Leo Román, Luismi (Cazorla, 63’), Viti, Colombatto, Dani Calvo, Alemao, Luengo, Seoane (Borja, 76’), Sebas Moyano (Borja, 46’), Pomares (Bretones, 46’), Dubasin (Masca, 63’).GOLS:1-0 (44’) Javi Puado. 2-0 (47’) Javi Puado.ÀRBITRE:Cordero Vega.T.G.:Cabrera, Moyano, Viti, Keidi Bare, Pere Milla, Seoane.PÚBLIC:33. 107 espectadors a l’Stage Front Stadium.L’Espanyol és de primera. Un any després del descens a Mestalla, els blanc-i-blaus tornen a la màxima categoria. Ho van fer gràcies a un doblet de Javi Puado en només tres minuts en el tram final de la primera part. Dues dianes que van permetre capgirar l’1-0 del Carlos Tartiere, i que va fer embogir els més de 33.000 espectadors presents a l’estadi. Protagonista en les semifinals contra l’Sporting i el gran heroi ahir a la tarda. Javi Puado, autor dels tres gols de la promoció d’ascens, ha estat el responsable de retornar l’Espanyol al lloc que li pertoca. Per sisena vegada en la història, els periquitos s’han refet d’un descens tornant a primera en la temporada següent. I ho fan, aquesta vegada, amb Manolo González, la tercera aposta a la banqueta, l’home que, des del futbol català, ha fet el cim cap a primera.
Ha estat un any molt llarg i complicat. Tot el patiment i desgast, però, finalment s’ha vist recompensat. La victòria, molt lluitada fins al final, ja es va començar a gestar hores abans, amb una rebuda dels jugadors espectacular i multitudinària. Uns quatre mil seguidors van tenyir de blanc-i-blau tot el perímetre que rodejava l’entrada del pàrquing, amb una pancarta gegant on es podia llegir “No falleu a aquesta afició”. Així va ser. No van fallar, i al final dels 90 minuts hi va haver invasió de camp per celebrar tots junts un ascens vital perquè aquest club continuï ben viu.
Per aquesta batalla, Manolo González va introduir tres canvis en l’onze inicial respecte a l’anada, amb l’entrada d’Omar el Hilali, que tornava després de complir sanció, Pere Milla i Nico Melamed, que es va acomiadar del club que l’ha vist créixer. A la banqueta, es van quedar Óscar Gil, Brian Oliván i Álvaro Aguado.
No calia remuntar, calia guanyar. Amb aquesta conjura van sortir els jugadors blanc-i-blaus sobre el terreny de joc. Malgrat els nervis i la tensió que es respirava en l’ambient, els periquitos van saber ràpidament imposar el seu pla de partit. Van ser els espanyolistes els que van començar dominant el duel, sent intensos en la pressió i valents en atac. Al davant, però, tenien un Oviedo que també volia i sabia jugar les seves cartes, amb constants pèrdues de temps i tallant d’arrel totes les arribades del rival. Un xut molt forçat amb l’esquerre de Nico Melamed des de la frontal que va marxar desviat (32’) va ser l’única ocasió clara abans que caigués l’Stage Front Stadium. Javi Puado va emergir quan ningú s’ho esperava. En el minut 44, el barceloní va avançar l’equip periquito amb un gol a la sortida d’un córner. Sol dins l’àrea petita, va rematar a plaer de cap per enviar l’esfèrica al fons de la xarxa. Un gol que empatava l’eliminatòria, i ho deixava tot obert. Tenia, però, una altra carta guardada. Tot es va posar més de cara, quan tres minuts després, en la darrera acció de la primera part, Puado va aprofitar una passada en profunditat de Pere Milla per xutar al pal curt i situar el 2-0 al marcador. Un resultat que enviava l’Espanyol directe a primera. Tocava remar de valent en el segon temps.
En els següents 45 minuts, l’Oviedo va sortir abocat a l’atac. No li quedava cap més remei. Borja Sánchez va avisar amb una volea alta (48’). Poc després, Colombatto va ser el següent a provar-ho, amb un xut que va acabar a córner. L’Espanyol, però, ni molt menys es va fer petit. La seva resposta va ser una molt bona jugada individual de Braithwaite, que no va estar encertat en la definició (57’). Amb el pas dels minuts, el desgast físic dels blanc-i-blaus va ser evident, i l’Oviedo, que estava obligat a marcar un gol per enviar l’eliminatòria a la pròrroga, ho va aprofitar per mossegar. El gallec va moure la banqueta a temps, i l’Espanyol va resistir fms al final. La defensa i Joan Garcia van evitar un ensurt.
Revetlla de Sant Joan memorable a l’Stage Front Stadium. La nit va ser curta, però la festa encara continua. Objectiu assolit. La parròquia blanc-i-blava ja pot respirar tranquil·la. La temporada que ve competiran amb els millors.