Mauricio Pochettino té 22 futbolistes en la plantilla. Cada diumenge ha de decidir els onze que jugaran de bon començament i per a això té un mínim de dos futbolistes per posició. D'entrada es plantegen onze duels, onze cara a cara per aconseguir una titularitat que aquest any, més que mai, serà molt cara. En cadascuna de les posicions, el tècnic espanyolista considera que disposa d'efectius per respondre als criteris de compensació i competència amb què han fet la plantilla. La polivalència d'alguns futbolistes li permetrà moure peces que es poden adaptar a més d'una posició al camp. Set dels 22 poden ocupar més d'una demarcació.

Partint de la base del dibuix tàctic, l'1-4-2-3-1, la plantilla disposa de dos porters, set defenses, quatre migcampistes, set jugadors per ocupar les posicions a la mitja punta i dos davanters. La primera lectura que es pot fer de la plantilla és que totes les posicions estan doblades, que falta algun efectiu al darrere i en sobren a la mitja punta. Com que no s'ha cobert la vacant de Pareja, hi ha un forat a cobrir que serà ocupat per Jordi Amat, que sempre que no sigui reclamat jugarà amb el filial. A la zona d'equilibri, Pochettino utilitzarà, com sempre, un doble pivot mixt, amb un futbolista creatiu i un altre que estarà més pendent d'ocupar espais defensius. Javi Márquez, mentre no es recuperi De la Peña, és inqüestionable. Una opció per solucionar una absència circumstancial del jugador del planter seria Verdú, que ja ha jugat en aquesta zona molts partits. En la funció d'equilibri i recuperació té moltes més alternatives (Duscher, Baena, Forlín, Molina). A la zona de creació hi ha set futbolistes per a tres posicions. El sistema tàctic ha fet que alguns jugadors es veiessin obligats a reconvertir-se, com és el cas d'Iván Alonso, Callejón i Luis García, la posició natural dels quals és la de davanter. Tret dels especialistes a les bandes, com seria el cas de Dátolo i Mattioni, quan es recuperi i sempre que jugui davant del lateral, la resta de jugadors en aquesta zona poden ocupar les tres posicions. El fet que l'Espanyol hagi jugat en l'última dècada amb un sol davanter en punta ha obligat aquests futbolistes a endarrerir la posició i assumir tasques diferents, com ara funcions defensives.

En punta hi ha dos especialistes. Osvaldo i Sergio García. La titularitat d'Osvaldo no la qüestiona ningú. I la de Sergio? ¿Haurà d'endarrerir la seva posició a la mitja punta com a segon davanter o desplaçar-se a la banda amb la disciplina tàctica que imposa l'estil de joc de Pochettino? Després del debat a la porteria, la ubicació de Sergio García és l'altre gran secret que guarda Pochettino.