Mau­ri­cio Poc­het­tino té 22 fut­bo­lis­tes en la plan­ti­lla. Cada diu­menge ha de deci­dir els onze que juga­ran de bon començament i per a això té un mínim de dos fut­bo­lis­tes per posició. D'entrada es plan­te­gen onze duels, onze cara a cara per acon­se­guir una titu­la­ri­tat que aquest any, més que mai, serà molt cara. En cadas­cuna de les posi­ci­ons, el tècnic espa­nyo­lista con­si­dera que dis­posa d'efec­tius per res­pon­dre als cri­te­ris de com­pen­sació i com­petència amb què han fet la plan­ti­lla. La poli­valència d'alguns fut­bo­lis­tes li per­metrà moure peces que es poden adap­tar a més d'una posició al camp. Set dels 22 poden ocu­par més d'una demar­cació.

Par­tint de la base del dibuix tàctic, l'1-4-2-3-1, la plan­ti­lla dis­posa de dos por­ters, set defen­ses, qua­tre mig­cam­pis­tes, set juga­dors per ocu­par les posi­ci­ons a la mitja punta i dos davan­ters. La pri­mera lec­tura que es pot fer de la plan­ti­lla és que totes les posi­ci­ons estan dobla­des, que falta algun efec­tiu al dar­rere i en sobren a la mitja punta. Com que no s'ha cobert la vacant de Pareja, hi ha un forat a cobrir que serà ocu­pat per Jordi Amat, que sem­pre que no sigui recla­mat jugarà amb el filial. A la zona d'equi­li­bri, Poc­het­tino uti­lit­zarà, com sem­pre, un doble pivot mixt, amb un fut­bo­lista cre­a­tiu i un altre que estarà més pen­dent d'ocu­par espais defen­sius. Javi Márquez, men­tre no es recu­peri De la Peña, és inqüesti­o­na­ble. Una opció per solu­ci­o­nar una absència cir­cums­tan­cial del juga­dor del plan­ter seria Verdú, que ja ha jugat en aquesta zona molts par­tits. En la funció d'equi­li­bri i recu­pe­ració té mol­tes més alter­na­ti­ves (Dusc­her, Baena, Forlín, Molina). A la zona de cre­ació hi ha set fut­bo­lis­tes per a tres posi­ci­ons. El sis­tema tàctic ha fet que alguns juga­dors es veies­sin obli­gats a recon­ver­tir-se, com és el cas d'Iván Alonso, Callejón i Luis García, la posició natu­ral dels quals és la de davan­ter. Tret dels espe­ci­a­lis­tes a les ban­des, com seria el cas de Dátolo i Mat­ti­oni, quan es recu­peri i sem­pre que jugui davant del late­ral, la resta de juga­dors en aquesta zona poden ocu­par les tres posi­ci­ons. El fet que l'Espa­nyol hagi jugat en l'última dècada amb un sol davan­ter en punta ha obli­gat aquests fut­bo­lis­tes a endar­re­rir la posició i assu­mir tas­ques dife­rents, com ara fun­ci­ons defen­si­ves.

En punta hi ha dos espe­ci­a­lis­tes. Osvaldo i Ser­gio García. La titu­la­ri­tat d'Osvaldo no la qüesti­ona ningú. I la de Ser­gio? ¿Haurà d'endar­re­rir la seva posició a la mitja punta com a segon davan­ter o des­plaçar-se a la banda amb la dis­ci­plina tàctica que imposa l'estil de joc de Poc­het­tino? Després del debat a la por­te­ria, la ubi­cació de Ser­gio García és l'altre gran secret que guarda Poc­het­tino.