Kameni i Planes poden representar els dos pensaments que floten en l'ambient espanyolista: el pessimista i l'optimista. Però quin és el realista?

El porter, pel que es desprèn de les seves declaracions de dimarts, sembla que no es conforma amb el que té i vol aspirar a més. Possiblement per això vulgui canviar d'aires. Planes, en canvi, qualifica d'excel·lent la trajectòria de l'equip aquesta temporada i veu una progressió en la trajectòria de l'equip. Qui té raó? Ramon Planes va reconèixer ahir que l'objectiu prioritari de catorze equips de la lliga és la salvació i que el club ha deixat de patir els dos darrers cursos. Cert. Però també ho és que enguany, malgrat haver pugnat per una plaça europea fins a la penúltima jornada, l'equip, quan en falta una per al final de la lliga, tan sols té dos punts més que l'any que Pochettino va arribar per salvar els mobles –47 punts aquell any i 49 aquest–. I amb un curs entremig amb pitjor puntuació (44). Tres anys que potser han tret la il·lusió a un Kameni que havia patit, però que també havia guanyat una copa del Rei i havia estat proclamat subcampió de la copa de la UEFA.

Amb la perspectiva del temps, tenint en compte les moltes lesions, recordant també el fet que aquest curs s'ha fet la segona màxima inversió de la història i que pel camí s'han hagut de vendre jugadors de futur, qui té més raó per estar encantat o desencantat?