Les cares dels jugadors de l'Espanyol ahir a la zona mixta del Camp de Sports del Sardinero ho deien tot. Més, fins i tot, que les paraules. Tant en les declaracions oficials davant dels mitjans com en les comunicacions confidencials –els anomenats off the record–, tots els futbolistes de la plantilla blanc-i-blava transmetien una satisfacció que anava molt més enllà de l'alegria d'haver guanyat un partit. El valor dels tres punts era ínfim en comparació a la manera com s'havien assolit. Aquest era el sentiment general dels protagonistes: “Que bé hem jugat, no?” Era la frase amb què els jugadors s'adreçaven a la premsa barcelonina desplaçada a Santander, tot buscant la seva complicitat i la confirmació que els refermés les immillorables sensacions.

Les dades de possessió que s'atorguen a l'Espanyol –gairebé un 65% del domini de la pilota– contra el Racing reforcen aquesta convicció i il·lustren el bon partit dels periquitos, segurament el millor del curs pel que fa al tracte de la pilota i la continuïtat del domini. Tant en acabar el partit, com l'endemà, als carrers de Santander els comentaris dels càntabres reforçaven la idea que l'Espanyol segueix el bon camí. “Amb quatre nens del planter, han vingut aquí i ens han fet ballar; no tenen res i semblava un equip de Champions”, va dir ahir un aficionat del Racing a la barra d'una cafeteria, comentant el partit amb un amic que era més crític amb el Racing: “El problema és que aquí qualsevol equip que ve sembla de Champions; aquest Cúper és millor que se'n vagi, del bracet amb Pernía, perquè ens n'anem de cap a segona”. El to era crispat.

Certament l'Espanyol va deixar una molt bona impressió tant als aficionats rivals com a qualsevol que veiés el partit. El Racing va poder avançar-se amb un parell de xuts de Diop que van topar amb el travesser i amb Cristian Álvarez, i també és veritat que en el còmput global els locals van enviar més xuts entre els pals, però la sensació d'equip, de saber com jugar, tocar, marejar el rival, desbordar-lo per les bandes i fer-lo perseguir la pilota la va crear l'Espanyol.

Així ho reflectien ahir els mitjans de Santander i Barcelona. En la crònica d'El Diario Montañés hi podem llegir una frase que il·lustra perfectament el que va ser el partit: “Amb les dades a la mà l'Espanyol va mantenir una aclaparadora possessió de pilota, i Verdú i Sergio García van exhibir més qualitat que totes les samarretes verd-i-blanques juntes.” En la crònica del diari As també es va posar l'èmfasi en la superioritat dels catalans. “L'Espanyol no va oferir cap treva; en tot moment va donar la sensació que guanyaria quan premés l'accelerador; no es va cansar de tocar la pilota al mig del camp fins a trobar les esquerdes, i, fins i tot, de vegades va ser massa dolç”. També es va posar de manifest el bon paper dels periquito al diari Marca, que va remarcar la possessió del 68% favorable als de Pochettino quan feia una hora que jugaven: “Sergio Garcia va decidir el partit de les confirmacions; la primera, que el Racing és igual a l'hora de suar, i la segona, que l'Espanyol comença a aconseguir un bloc fiable”. El titular de l'Sport també ho diu tot: “L'Espanyol convida a somiar després d'una altra victòria molt seria.” Ja en l'anàlisi del partit s'hi indica que “ja no només guanya, sinó que també mana a domicili i, si a Cornellà continua fort, no s'ha de posar sostre”.

En la informació del Mundo Deportivo també se subratlla la proposta futbolística dels de Pochettino. “Des del principi, van portar el pes del joc, va disposar gairebé completament de la possessió de la pilota i va tocar i tocar, però els va faltar resolució en el darrer instant”.

Si una cosa és evident és que el futbol de l'Espanyol és convincent i desperta elogis.