El futbol més convincent

Les cares dels juga­dors de l'Espa­nyol ahir a la zona mixta del Camp de Sports del Sar­di­nero ho deien tot. Més, fins i tot, que les parau­les. Tant en les decla­ra­ci­ons ofi­ci­als davant dels mit­jans com en les comu­ni­ca­ci­ons con­fi­den­ci­als –els ano­me­nats off the record–, tots els fut­bo­lis­tes de la plan­ti­lla blanc-i-blava trans­me­tien una satis­facció que anava molt més enllà de l'ale­gria d'haver gua­nyat un par­tit. El valor dels tres punts era ínfim en com­pa­ració a la manera com s'havien asso­lit. Aquest era el sen­ti­ment gene­ral dels pro­ta­go­nis­tes: “Que bé hem jugat, no?” Era la frase amb què els juga­dors s'adreçaven a la premsa bar­ce­lo­nina des­plaçada a San­tan­der, tot bus­cant la seva com­pli­ci­tat i la con­fir­mació que els refermés les immi­llo­ra­bles sen­sa­ci­ons.

Les dades de pos­sessió que s'ator­guen a l'Espa­nyol –gai­rebé un 65% del domini de la pilota– con­tra el Racing refor­cen aquesta con­vicció i il·lus­tren el bon par­tit dels peri­qui­tos, segu­ra­ment el millor del curs pel que fa al tracte de la pilota i la con­tinuïtat del domini. Tant en aca­bar el par­tit, com l'endemà, als car­rers de San­tan­der els comen­ta­ris dels cànta­bres reforçaven la idea que l'Espa­nyol segueix el bon camí. “Amb qua­tre nens del plan­ter, han vin­gut aquí i ens han fet ballar; no tenen res i sem­blava un equip de Cham­pi­ons”, va dir ahir un afi­ci­o­nat del Racing a la barra d'una cafe­te­ria, comen­tant el par­tit amb un amic que era més crític amb el Racing: “El pro­blema és que aquí qual­se­vol equip que ve sem­bla de Cham­pi­ons; aquest Cúper és millor que se'n vagi, del bra­cet amb Pernía, perquè ens n'anem de cap a segona”. El to era cris­pat.

Cer­ta­ment l'Espa­nyol va dei­xar una molt bona impressió tant als afi­ci­o­nats rivals com a qual­se­vol que veiés el par­tit. El Racing va poder avançar-se amb un parell de xuts de Diop que van topar amb el tra­ves­ser i amb Cris­tian Álva­rez, i també és veri­tat que en el còmput glo­bal els locals van enviar més xuts entre els pals, però la sen­sació d'equip, de saber com jugar, tocar, mare­jar el rival, des­bor­dar-lo per les ban­des i fer-lo per­se­guir la pilota la va crear l'Espa­nyol.

Així ho reflec­tien ahir els mit­jans de San­tan­der i Bar­ce­lona. En la crònica d'El Dia­rio Montañés hi podem lle­gir una frase que il·lus­tra per­fec­ta­ment el que va ser el par­tit: “Amb les dades a la mà l'Espa­nyol va man­te­nir una acla­pa­ra­dora pos­sessió de pilota, i Verdú i Ser­gio García van exhi­bir més qua­li­tat que totes les samar­re­tes verd-i-blan­ques jun­tes.” En la crònica del diari As també es va posar l'èmfasi en la supe­ri­o­ri­tat dels cata­lans. “L'Espa­nyol no va ofe­rir cap treva; en tot moment va donar la sen­sació que gua­nya­ria quan premés l'acce­le­ra­dor; no es va can­sar de tocar la pilota al mig del camp fins a tro­bar les esquer­des, i, fins i tot, de vega­des va ser massa dolç”. També es va posar de mani­fest el bon paper dels peri­quito al diari Marca, que va remar­car la pos­sessió del 68% favo­ra­ble als de Poc­het­tino quan feia una hora que juga­ven: “Ser­gio Gar­cia va deci­dir el par­tit de les con­fir­ma­ci­ons; la pri­mera, que el Racing és igual a l'hora de suar, i la segona, que l'Espa­nyol comença a acon­se­guir un bloc fia­ble”. El titu­lar de l'Sport també ho diu tot: “L'Espa­nyol con­vida a somiar després d'una altra victòria molt seria.” Ja en l'anàlisi del par­tit s'hi indica que “ja no només gua­nya, sinó que també mana a domi­cili i, si a Cor­nellà con­ti­nua fort, no s'ha de posar sos­tre”.

En la infor­mació del Mundo Depor­tivo també se subrat­lla la pro­posta fut­bolística dels de Poc­het­tino. “Des del prin­cipi, van por­tar el pes del joc, va dis­po­sar gai­rebé com­ple­ta­ment de la pos­sessió de la pilota i va tocar i tocar, però els va fal­tar reso­lució en el dar­rer ins­tant”.

Si una cosa és evi­dent és que el fut­bol de l'Espa­nyol és con­vin­cent i des­perta elo­gis.