L'Espanyol està embalat i vist el rendiment de l'equip en els últims partits fa com nosa que ara mateix s'aturi la competició. L'equip de Pochettino ha arribat a les vacances nadalenques pletòric de forma. Les dues golejades a casa contra l'Atlético en la lliga i amb el Celta en la copa, combinada amb el triomf a El Molinón, han vertebrat l'equip cap a una dimensió superior. Els blanc-i-blaus s'han classificat amb solvència per als vuitens de final i ja estan preparats per anar cremant eliminatòries. El pessimisme regnant fa només unes setmanes, per la irregularitat de l'equip, s'ha transformat en eufòria. Una actitud camaleònica molt habitual en la massa social espanyolista.

Ara tothom confia en l'equip; on hi havia dubtes ara es genera la maquinària per detallar el decàleg de virtuts latents, i on s'intuïa una plantilla curta d'efectius es descobreix un planter inesgotable en recursos. L'última troballa: Canal, que va fer un partit de notable al lateral dret contra el Celta. Pochettino sembla haver trobat la fórmula de l'alquímia perfecta. El tècnic argentí ha fet de la plantilla més jove de primera divisió un equip brillant, lúcid i que destil·la en el futbol de control i possessió les seves senyes d'identitat.

Les crítiques locals es transformen en adjectivació positiva un cop traspassat l'Ebre. Tothom és delecta amb admiració per aquest prodigiós Espanyol. Molts ja estan estudiant amb deteniment el projecte solvent del duet Pochettino i Planes que, amb recursos limitats està fent molt: generar expectatives de classificació per a Europa i, de retruc, alimentar el valor de tot l'equip. Ara mateix els blanc-i-blaus estan al davant de l'Atlético i el Vila-real, clubs que tenen pressupostos molts més grans, i a un punt del Sevilla i el Màlaga, que tanquen la classificació continental.

L'Espanyol està carregat de moral i l'encert en un davanter centre en aquest mercat d'hivern podria ser la cirereta que acabi de confirmar que aquest equip té fusta europea i al poc que l'acompanyin els resultats podria incrustar-se en posicions de Champions. Una utopia fa només tres anys.