Trajectòria admirable
Amb la plantilla més jove de la lliga, els blanc-i-blaus continuen fent miracles en la lliga i en la copa del Rei
Novè en la lliga a un punt d'Europa i en els quarts de final de la copa, els de Pochettino són admirats a tot arreu per la seva aposta pel planter i pel seu joc
la plantilla està molt per sobre de les expectatives
Quan es compleix l'equador de la temporada, l'equip que dirigeix Mauricio Pochettino ja ha demostrat amb el seu joc i els seus èxits, que és un conjunt admirable capaç de rendir a un nivell molt més alt del que el potencial de la plantilla preveia abans de començar la temporada. Amb la plantilla més jove de la lliga, amb una mitjana d'entre sis i vuit jugadors del planter en l'onze titular en cada partit, i perdent referents de primer nivell cada any, els blanc-i-blaus continuen fent miracles gràcies al rendiment de les seves poques figures i dels joves valors que sorgeixen dia rere dia del planter. La fam, l'encertada planificació del treball físic, tècnic i tàctic i l'esperit d'equip han convertit l'Espanyol en un equip admirat arreu per la seva valentia i perquè amb la seva aposta de joc dignifica el futbol,
L'Espanyol va vendre a l'estiu referents importants com Osvaldo, Callejón i Luis García i pocs apostaven pels periquitos més enllà del típic patiment per mantenir la categoria. La falta de recursos econòmics va obligar la direcció esportiva a aguditzar l'enginy per fitxar a baix cost i que l'aposta pel planter cobrés sentit ni que fos per obligació. Un començament dubitatiu arrodonit pel 0-4 del Madrid els va col·locar al llindar del descens. Les alarmes en alguns sectors immobilistes de l'espanyolisme es van encendre. Es van posar en dubte moltes de les decisions esportives de Pochettino, entre les quals l'elecció del porter titular. També es va dubtar del model de joc i es va plantejar obertament als mitjans de comunicació la necessitat imperiosa de fitxar un golejador perquè la nau es podia enfonsar. Tanmateix, els efectes de les baixes per lesió de llarga durada de jugadors importants com Mattioni, Albín, Javi Márquez i Pandiani, contribuïen a multiplicar els dubtes i les pors.
Entre debat i debat, Pochettino i el seu equip van aprofitar l'aturada de la lliga pels compromisos de les seleccions per reinventar l'equip amb una variant tàctica que va fer revifar l'equip en quatre jornades amb tres victòries consecutives. Des d'aleshores, i tret d'alguna ensopegada com la de l'Osasuna a casa, l'equip s'ha consolidat en la zona noble de la classificació amb victòries importants com les aconseguides a Gijón (0-1) i a casa contra l'Atlético (4-2), i els empats contra el Barça i el Sevilla. De les divuit jornades disputades, l'Espanyol s'ha mantingut entre els deu primers en quinze, en posició UEFA ha estat una jornada i ha repetit la vuitena plaça sis vegades.
Conjugar dues competicions
Model de joc
Un dels valors que atresora l'equip és la seva aposta futbolística. Sens dubte, és la clau del bon moment de l'equip i s'ha convertit en un segell innegociable que tots en l'equip han fet seu. Els jugadors s'hi senten còmodes, en coneixen el guió i les variants per molts canvis que faci l'entrenador. Un dels grans secrets de l'equip és que jugui qui jugui la diferència en el rendiment és mínima, fins i tot quan se'n ressent la columna vertebral, com és el cas del partit de dissabte a Sevilla, on no hi havia Cristian Álvarez, Héctor Moreno, Romaric i Sergio García.
Novè en la classificació, a un sol punt de la UEFA Europa League i classificat per als quarts de final de la copa del Rei amb un quadre assequible fins a les semifinals, el conjunt de Mauricio Pochettino ha mantingut una trajectòria admirable i té al seu davant moltes portes obertes per completar una temporada inoblidable. Si no falla en els pròxims partits, l'Espanyol es podria ficar entre els cinc primers i classificar-se per a les semifinals del torneig del KO amb la possibilitat de rememorar les experiències del 2000 i el 2006. Si és cert que va existir el mite grec de l'au Fènix, aquesta, en comptes de ser un àliga, deuria ser un periquito gegant capaç de refer-se de tots els entrebancs que se li presenten.
L'onze més jove de la lliga en tres ocasions
Dissabte l'Espanyol va presentar a Sevilla l'onze titular més jove per tercer cop en la lliga. Amb un equip farcit de futbolistes formats en el planter amb un mínim bagatge de partits en la màxima competició, l'Espanyol repetia al Sánchez Pizjuán la tercera formació més jove del campionat amb una mitjana de 23 anys i 282 dies. La més jove de tota la lliga va ser la presentada al camp de la Real Sociedad, amb una mitjana de 23 anys i 201 dies. La segona va ser al camp València. Curiosament, la formació més veterana de Pochettino tenia una mitja de 25 anys i 141 dies en la jornada 11 al camp del Màlaga.
Mauricio Pochettino ja ha fet debutar aquesta temporada set jugadors: Rui Fonte, Thievy, Cristian Gómez, Christian Alfonso, Bacari, Canal i Edgar (foto). En total ja són 23 els futbolistes a qui el tècnic ha donat l'alternativa.
Es refà de la falta de gol de les primeres jornades
Uns dels problemes que tenia l'equip de Pochettino en les primeres jornades era la falta d'encert de cara a gol. En les cinc primeres jornades de lliga només havien marcat 5 gols i en les dotze jornades següents ja n'havien anotat 13. De mica en mica, l'equip s'ha anat recuperant d'aquesta mancança gràcies a l'aportació de jugadors com Álvaro Vázquez, que s'ha convertit en el màxim golejador de la plantilla en les dues competicions. El de Badalona ha anotat nou gols, tres en la lliga i la resta en la copa del Rei, en què ha estat especialment encertat amb un hat-trick contra el Còrdova. El segueix Sergio García amb cinc gols en la lliga i un en la copa. Verdú i Pandiani, amb dos cada un, completen la llista dels anotadors més prolífics. Dels 22 partits que ha jugat l'equip blanc-i-blau, només s'ha quedat sense marcar en sis, cinc de lliga i un de copa.
Minimitza la incidència de baixes importants
Les lesions no han estat un cop per a l'equip com la temporada passada. No obstant això, l'equip espanyolista ha patit absències de llarga durada molt importants si prenem com a referència el paper que havien de jugar en l'equip. Mattioni, Albín i Javi Márquez, tres perfils de futbolista titular i de primer nivell que gairebé no han participat en la temporada. Mattioni (sense minuts), Albín (dos partits de lliga i un de copa), Javi Márquez (9 partits) i Pandiani (8) no han pogut ajudar l'equip. Els tres primers han hagut de passar pel quiròfan, mentre que l'uruguaià ha estat més de dos mesos fora de competició per una lesió muscular.
Tot i aquestes absències, l'equip no s'ha ressentit i ha acabat descobrint solucions dins de la plantilla i en el planter.
Pochettino supera i desactiva tots els debats
La política esportiva, el projecte Pochettino, l'estil de joc, la falta de gol, la titularitat a la porteria, la conveniència o no de fitxar i fins i tot l'estil de vestuari de del tècnic s'ha debatut en l'entorn espanyolista. Alguns d'aquests debats han perdut interès per si mateixos, tot i que d'altres, com el de l'estil de joc i la falta de gol han marcat la pauta els últims mesos. El primer va ser la falta de gol i la conveniència de fitxar un davanter en el mercat d'hivern. Vist el rendiment dels davanters fa la sensació que l'Espanyol no anirà al mercat. L'altra, el de l'estil de joc va portar algunes veus a reclamar un joc més pragmàtic, més defensiu i més de contraatac. Pochettino, convençut que el model de toc i associació era el més adient per a l'equip l'ha mantingut fins i tot quan els resultats no l'acompanyaven.