Raons per a l'optimisme
L'Espanyol afronta la recta final del curs amb la il·lusió intacta per assolir l'objectiu de jugar a Europa
Les possibles renovacions i vendes, i els canvis en el futbol de base no han de desviar l'atenció
L'Espanyol afronta la recta final de la temporada amb la il·lusió intacta per assolir l'objectiu de jugar a Europa. La primera parada serà diumenge a Vila-real. El conjunt de Lotina s'ha fet fort amb l'entrada dels tècnic de Meñaka, que ha donat oxigen als groguets amb quatre punts en els últims dos partits. Serà un enfrontament en què els blanc-i-blaus hauran d'anar a buscar una victòria vitamínica i, de retruc, esborrar la mala maror instal·lada. Una nova dinàmica negativa alimentada des del mateix club amb constants minicrisis. Aquí és l'equip, amb majúscules, que s'ha de fer fort. Pochettino ja va deixar clar dimecres que la plantilla i els seus professionals es volen desintoxicar d'aquest entorn nociu. El canvi en la direcció del futbol de base no va arribar en el millor moment. Aquesta no ha estat l'única pedra amb què ha ensopegat l'entitat, que, en un exercici de transparència, ja avisava que hauria d'optar per mesures “impopulars”, és a dir, vendre jugadors importants per quadrar els comptes.
Pochettino, encara que no ho digui públicament, està empipat per com ha actuat la directiva. No era el moment indicat per traçar el full de ruta de vendes de l'estiu en un moment esportiu en què l'equip es juga les il·lusions del curs. Si l'Espanyol acaba arribant a Europa s'haurà de replantejar certes vendes, ja que el fet de disputar una competició al Vell Continent, encara que sigui l'Europa League, sempre dóna guanys. Per això, ara li toca a l'equip, com sempre, ser l'element vertebrador. El primer equip és l'essència de l'Espanyol i del primer equip depèn que l'afició pugui somiar en un any per al record.
Pochettino, amb una argumentació diligent, va tancar l'assumpte de Javi Márquez: “Tindrà la seva oportunitat”, i també va demanar a l'entorn mediàtic generar notícies optimistes. No deixa de tenir raó, però els futbolistes tenen la paella pel mànec també en aquesta situació. Són els grans protagonistes i els generadors de les il·lusions col·lectives. Hi ha múltiples raons per creure en aquest equip i el millor aval està en la seva classificació: són setens i estan a un punt d'Europa. Ha fet un llarg camí per arribar al tram final de la lliga amb aspiracions continentals i ara han de rematar la feina. Hi ha molt en joc però l'objectiu és estimulant: la glòria europea. Pitjor seria lluitar per eludir el descens, que seria el camí antagònic, el d'evitar l'infern. Aquest és un viatge carregat d'angoixa i nervis. Ara l'Espanyol ha de deixar de banda les distraccions que sempre sovintegen i pensar en gran. Els jugadors tenen qualitat a dojo, l'afició ha d'omplir l'estadi en cada partit d'aquí a final de temporada i l'entrenador s'ha de deixar de punyetes com la “manipulació” que exerceixen els mitjans de comunicació. Hi ha raons per a l'optimisme i més aquesta temporada, en què a l'inici de curs molts no donaven ni quatres rals per a un equip empobrit per la venda de Dani Osvaldo. Ara està on volia estar: lluitant per Europa. Qui en dóna més?
Sergio García, el punt de maduresa necessari
Sergio García, un cop recuperat de la seva elongació, tornarà a la llista per jugar al Madrigal. El davanter del Bon Pastor no podrà jugar els noranta minuts per evitar una nova recaiguda, però els moments en què estigui el terreny de joc i el seu concurs d'aquí a final de temporada seran decisius per a la dinàmica de l'equip. Sergio és un dels cracs de l'equip i aquesta temporada ha demostrat que és aquell futbolista letal del Saragossa. Només cal repassar el partidàs que va fer contra el Rayo Vallecano. El punta dóna aquella pausa de maduració necessària a la davantera i revoluciona l'equip quan se'l necessita. Forma un triangle ideal amb Verdú i Coutinho. Són la santa trinitat de l'Espanyol ara mateix i el pal de paller de l'equip en zona d'atac. Si tots ells estan bé, el joc flueix. Sergio, en especial, és un futbolista que estira l'equip cap amunt, i a més de fer gols també és letal donant assistències.
Javi Márquez, un reforç de luxe per al tram final
Javi Márquez entrarà en la convocatòria d'aquest diumenge contra el Vila-real. Els futbolista està fent tot el possible per entrar a la llista després de superar la lesió al turmell esquerre. Pochettino li podria donar uns minuts al Madrigal per anar agafant el rodatge suficient. El tècnic és conscient que el badaloní és un futbolista especial. Ho és no pel fet que l'hagi fet debutar amb el primer equip, sinó pel que pot aportar al terreny de joc. Ara mateix no hi ha ningú en la plantilla amb un xut potent de mitja distància com ell i amb un desplaçament llarg de la pilota. Dos elements clau per desencallar un partit si aquest es posa costa amunt. A més, comparteix amb Verdú, una visió privilegiada del joc. Serà un reforç de luxe per al tram final de lliga. Tot i això, el bon rendiment de Cristian Gómez l'obligarà a treballar de valent per fer-se un lloc en l'onze. No ho tindrà fàcil, però de motivació no n'hi falta.
Coutinho, la màgia d'un artista efímer
Philippe Coutinho s'ha convertit en una de les grans revelacions de la lliga en aquesta segona volta. El davanter brasiler ha fet quatre gols amb l'Espanyol i ja ha fet patent la seva genialitat sobre el terreny de joc amb gols inversemblants, com ara aquell eslàlom en què va driblar quatre jugadors del Rayo Vallecano i la seva darrera diana, contra el Màlaga, en què va ser el més murri del terreny de joc xutant una falta per sota de la barrera que va deixar bocabadat Cornellà. La intenció de l'Espanyol seria perllongar la seva cessió un any més, però això sembla una utopia. L'Inter, amb la destitució de Ranieri, el recuperarà per a la seva causa. Llavors queden nou partits per seguir gaudint de la màgia d'un futbolista especial i que, de ben segur, es convertirà en un dels grans futbolistes de la dècada. Abans, però, ha d'ajudar el seu Espanyol a acabar entre els llocs europeus del campionat de lliga.