Eren dos quarts de vuit del vespre quan Mauricio Pochettino i Ramon Planes feien acte de presència a l'auditori de l'estadi de Cornellà acompanyats del president, Joan Collet. Cares llargues de tots tres i emoció continguda. “Hem arribat de mutu acord amb el Mauricio i el Ramon Planas a la rescissió del contracte que teníem signat”, explicava el mandatari amb veu tremolosa. A Collet, en set dies de presidència, li ha tocat prendre una decisió dolorosa. Feia dies que el president havia parlat de la possibilitat d'acomiadar el quadre tècnic i els resultats, 9 punts en 13 partits, l'han abocat a fer-ho. “Hem arribat a la conclusió, les tres parts, que el millor per al club i l'equip era fer aquest pas. No és agradable parlar en una situació així d'un mite com a jugador i entrenador”, corroborava Collet. L'afirmació del president blanc-i-blau pot sonar a grandiloqüent, però el cert és que el bagatge que deixa Pochettino és immens. Fins ara era el tècnic que més temps feia que ocupava una banqueta de primera. Des del gener del 2009 i durant aquest temps ha dirigit l'equip en 161 partits (146 en la lliga) i ha estat el quart tècnic que més temps ha estat a la banqueta de l'Espanyol. A això hi afegeix el fet de ser l'estranger que més cops ha vestit la samarreta blanc-i-blava, en 319 partits. “Han estat quatre anys de bona relació, anys d'il·lusió i estabilitat esportiva. Té les portes obertes i està a casa seva”, assenyalava el mandatari, que deixava patent que en la quitança de l'entrenador i de Ramon Planes renunciaven al segon any de contracte que els quedava. “Ha estat molt fàcil i molt diferent que amb un altre entrenador. Les emocions són molt fortes per a mi.” Collet no considera una destitució la sortida de Pochettino: “Ho hem fet amb tota la confiança, i pensem que és el millor per a l'equip.”

Mauricio Pochettino va agafar la paraula visiblement emocionat i a l'inici del seu comiat se li va escapar alguna llàgrima. El tècnic va agrair a tothom el tracte rebut, des dels jugadors –molts eren a la sala– fins al seu cos tècnics, directius, afició i premsa. “Els sentiments són molt forts i els lligams amb aquest club són molt grans. He posat tota la meva il·lusió, ganes i capacitat en aquest club pensant que tot podia anar bé. Sabia que els entrenadors sempre tenim data de caducitat, però no és el mateix dir-ho que sentir-ho. És la primera vegada que em passa i és una sensació forta i difícil de descriure. Quan es prenen aquestes decisions sempre penses que és el més positiu, si no no es prendrien”, comentava capcot, però defensant i encoratjant els seus exdeixebles. “Necessitem recuperar aquesta unió i l'energia que vaig sentir el 2009. L'equip està preparat i no s'abandonarà mai. Hi ha un gran grup humà.” L'extècnic és conscient del que deixa al darrere. “He disfrutat de tot al màxim i és difícil que pugui viure el mateix en un altre club. Em va passar com a jugador i ara com a entrenador.” Pochettino no va voler rememorar les paraules de fa 48 hores en què deia que es veia amb forces de portar l'equip endavant. “Donar voltes a les coses que s'han dit ara no té sentit. Aquest canvi és el millor.” Tot i que reconeixia que era “una situació dolorosa” no se sent un cap de turc. Després corroborava que havia deixat de cobrar el seu últim any de contracte i que només percebrà el pendent fins al juny del 2013, uns 1,8 milions d'euros bruts. “Sóc un home de paraula i em vesteixo pels peus. Els fets parlen més que les paraules i en 18 anys he parlat molt, però el meu últim any no ha comptat en aquest acord, només el que queda d' aquest.”

Pochettino assumia la seva responsabilitat i quan era preguntat sobre el futur assenyalava: “Aniré a casa i estaré amb la meva família. Ara em vull recuperar. Han estat quatre anys a un gran nivell d'estrès. Un veí [Guardiola] deia que es buidava i guanyava. Imagina't si no guanyes. Tot i això, les petites alegries, a l'Espanyol, ho compensen tot.” Amb l'argentí també marxen, al marge de Planes, el seus ajudants Toni Jiménez, Jesús Pérez i Miguel D'Agostino. En la seva sortida també deixava la porta oberta. “Estaré sempre a disposició del club pel que necessiti, però ara és difícil veure-ho. Dic el mateix que el 2006 quan vaig marxar com a jugador. Tant de bo algun dia pugui tornar, és un desig perquè sento aquest club com si fos meu. És, serà i ha sigut un orgull estar aquí.”

Per acabar, Ramon Planes va defensar la seva tasca:“Malgrat el que va fallar a l'estiu s'ha de fer una valoració dels últims quatre anys. Ara era el moment de fer un pas al costat i marxar amb el cap ben alt. Deixem una manera de fer a la secretaria esportiva”, va dir.