Sense lloc per als dubtes i les desconfiances

Els dub­tes sobre el ren­di­ment de l'Espa­nyol després de la der­rota con­tra el Gra­nada es van dis­pa­rar. “Aquest equip ha abai­xat els braços una vegada ha enlles­tit la per­manència”, em comen­tava un amic que donava per acaba la tem­po­rada. La melan­co­lia blanc-i-blava tor­nava a fer acte de presència, ins­pi­rada en les dar­re­res tem­po­ra­des. Molts afi­ci­o­nats encara tenen incrus­tada a la memòria la segona volta de Val­verde o els dos últims anys amb Mau­ri­cio Poc­het­tino. Unes tem­po­ra­des mar­ca­des per les ale­gries ini­ci­als que es van ensor­rar com un cas­tell de car­tes. Ara molts tor­nen a veure indi­cis del pas­sat més recent en molts fut­bo­lis­tes. Els crítics veuen tics d'una bar­reja de con­for­misme i men­fo­tisme en els juga­dors. Per­so­nal­ment, un ser­vi­dor no s'acaba de creure aques­tes teo­ries que asse­nya­len el pes­si­misme més melancòlic del perico de base mili­tant. Sóc cons­ci­ent que anar a Europa és un camí força com­pli­cat i ho és més després de l'enso­pe­gada con­tra el Gra­nada. Però estic en con­tacte dia a dia amb els juga­dors de l'Espa­nyol i els he vist patir per acon­se­guir la per­manència, els he vist aixe­car-se quan molts pre­sa­gi­a­ven un final de tem­po­rada de taquicàrdia i ara els estic veien llui­tar per Europa amb il·lusió i con­vicció. Aquesta plan­ti­lla s'ha gua­nyat el dret que con­fiem en ells i que no es fomen­tin les des­con­fi­an­ces. Arri­ba­ran o no a Europa, però es dei­xa­ran la pell pel camí. Aquest grup no és dels que es ren­deix. Perquè més que un ves­ti­dor de pro­fes­si­o­nals del fut­bol, és un grup d'amics, de com­panys de veri­tat, i aquesta és la seva veri­ta­ble força. Un altre equip s'hau­ria ensor­rat pel camí. Aquest s'ha aixe­cat de manera viru­lenta per plan­tar cara a l'amenaça del des­cens. Fa qua­tre mesos ningú creia que aquest Espa­nyol pogués llui­tar en les últi­mes cinc jor­na­des per ser a Europa i ara estan en una cursa que sem­blava utòpica. Senyors, dis­fru­tem del camí i con­fiem en aquest juga­dors sense retrets!