ELX: Herrera, Damián Suárez, Lombán, Charlie, Cisma, Fidel, Javi Márquez (Aaron, 69'), Rubén Pérez, Carles Gil, Coro (Boakye, 83), Del Moral (Carlos Sánchez, 61').

ESPANYOL: Casilla, Javi López, Colotto, Raúl Rodríguez, Fuentes, David López, Víctor Sánchez, Abraham (Pizzi, 46'), Stuani (Thievy, 58'), Simão (Lanzarote, 75'), Sergio García.

Moltes vegades es diu que els clubs no són esclaus dels futbolistes. Els jugadors passen i el que queda és l'entitat. Tot i això, hi ha futbolistes singulars que es fan lloc en la història d'una institució pel seu llegat, carisma o oportunisme històric. Ferran Corominas, més conegut com Coro, és d'aquest últim perfil. Tothom recorda Coro vestit amb la samarreta blanc-i-blava fent l'últim gol de la final de copa del 2006 o salvant el coll a Lotina fent un gol miraculós contra l'Atlético Club a Montjuïc. Tot i això, la imatge icònica de Coro amb la blanc-i-blava va ser aquell gol agònic del banyolí en el temps afegit contra la Real Sociedad el maig del 2006 que va salvar l'Espanyol del descens a segona i, possiblement, va propiciar la construcció de l'actual estadi de Cornellà-el Prat. Ahir, Coro va seguir les passes d'exjugadors blanc-i-blaus que acaben cuinant la seva venjança particular a foc lent. Ahir va ser el torn del llegendari Coro, que va marcar un parell de gols que van sentenciar l'Espanyol i va disparar al cor de l'afició blanc-i-blava, que en els prolegòmens del partit corejava el seu nom. A hores d'ara, molts seguidors blanc-i-blaus encara es deuen preguntar com pot ser que un jugador amb el pedigrí periquito de Corominas hagi de fer gols vestit amb els colors de l'Elx i no amb els de l'equip que porta a dins. Però la de Coro és la història d'un calvari. Ell va patir com ningú el despit de Pochettino, que no el considerava vàlid per jugar a primera i ahir va ser el botxí de l'Espanyol d'Aguirre. El seu avi Telechea, exjugador blanc-i-blau, es deu alegrar pel seu nét, però es deu fer creus que s'hagi deixat marxar un futbolista format i estimat al club que porta a l'ànima. Ahir, Coro va disparar al cor dels aficionats periquitos, però ho va fer com el professional que és, amb dos gols de bella factura. El primer, amb una definició impecable, aprofita la seva velocitat, i el segon, guanyant la partida al seu marcador, Raúl Rodríguez, gràcies al seu instint de murri. El banyolí només va tenir temps de fer dos gols, ja que quan faltaven sis minuts va haver d'abandonar el camp lesionat, però la feina ja estava feta. Ell tot solet va sentenciar l'Espanyol, que encaixava la tercera derrota consecutiva en la lliga, i va desfermar la sensació de crisi a l'entitat blanc-i-blava.

De res va servir que Javier Aguirre recuperés el dibuix tàctic que va emprar a Granada amb un triple pivot amb David López, Víctor Sánchez i Abraham. L'única variació respecte a l'onze que va guanyar per la mínima al Nuevo Los Cármenes era la incorporació de Stuani per Lanzarote. L'Elx, per contra, va haver de moure el seu equip refent la defensa amb la incorporació de Charlie i Damián Suárez, pel sancionat Botia i el lesionat Edu Albacar. La reforma de la línia defensiva no va afectar els deixebles d'Escribá, que en un partit de molt control no van patir gaire les escomeses de la davantera blanc-i-blava. El partit caminava cap a l'empat, però un detall va engegar a rodar la feina defensiva de l'Espanyol. Cisma va treure una pilota des de la banda i Manu del Moral la va recollir. El madrileny va enviar una pilota en profunditat cap a Coro, que en velocitat va superar els centrals de l'Espanyol i va executar amb un xut creuat sobre la sortida de Casilla. Fins a la diana del banyolí, el matx només havia recollit un parell d'ocasions per cada banda. Una rematada de Del Moral que va rebutjar Casilla i un cop de cap de David López que va marxar fora dels tres pals.

Javier Aguirre va fer un pas endavant en el seu plantejament tàctic i va donar entrada a Pizzi per Abraham. Va desfer, així, el triple pivot inicial i va donar entrada a Thievy per Stuani. Una magnífica triangulació entre Simão, Sergio i Thievy va acabar amb el gol del francès, que posava l'empat al marcador. Un miratge que aviat va dissipar Coro aprofitant una bona assistència de Carles Gil des de la dreta per avançar-se a Raúl Rodríguez i sentenciar el seu Espanyol. Va donar així el primer triomf a l'Elx al Martínez Valero. La crisi de l'Espanyol ja agafa forma amb la tercera derrota consecutiva. Seran temps per reflexionar.