Kiko Casilla (Alcover, 1986) és un dels porters de moda de la lliga i un dels grans valors de l'actual plantilla de l'Espanyol. En aquesta entrevista, explica en quin moment es troba la seva renovació i com afronta l'equip aquest tram de lliga, en plena crisi de resultats.
Les aturades de lliga es fan més llargues amb les derrotes?
Sí, quan perds es fan eternes. El que desitges és que arribi el partit següent per recuperar-te. Tot i això, ara tenim més temps per fer un altre tipus de feina que en setmanes curtes no es pot fer. Ara estem treballant, com s'ha vist, la part defensiva. No es treballa igual quan guanyes que quan perds. Tens el repte de superar-te i ja tenim al cap el partit contra el Rayo.
Aquest equip necessita tornar als orígens?
Sí, els punts que tenim han estat fruit d'aquesta intensitat i seguretat defensiva. Partits en què no deixàvem respirar el rival, fèiem contraatacs molt ràpids i a pilota aturada érem molt eficaços. Aquests són els punts clau que hem de recuperar. Estem en una mala ratxa de resultats, però el que més mal ens va fer és aquest últim partit contra el Sevilla.
Per què?
Hi havia moltes esperances dipositades. Era un partit per anar cap amunt i va ser dur encaixar aquells dos gols en deu minuts. Però hem sortit de situacions pitjors i espero que això només sigui una anècdota.
Hi ha dubtes en l'equip?
Dins del grup no en tenim cap. Sabem el que ens passa i quines són les solucions. D'ara fins al final de la primera volta crec que tenim bons partits per sumar punts i guanyar, tret del matx contra el Madrid, que a priori sembla el més complicat, però l'any passat vam fer les coses bé.
Teniu la sensació que el tècnic es juga el seu futur en els dos pròxims partits?
[Silenci] Això no és una pregunta per a nosaltres, sinó per a la gent de dalt; el grup i el club estan amb l'entrenador. Primer de tot, la culpa d'aquesta mala ratxa és nostra. Ell ha fet el que havia de fer i nosaltres no hem estat a l'altura. Aquest entrenador encara ha de fer moltes coses aquí i espero que no depengui d'aquests dos partits.
En el partit contra el Vila-real hi va haver vuit canvis en l'onze. Sembla que aquell matx va marcar un abans i un després. Tant va afectar aquell partit?
Si ho sabéssim, estaria resolt. El futbol és així. Ara ho tenim tot de cul. Abans ens entraven les ocasions i ara no. No hi ha una explicació concreta.
Tema físic és evident que no, perquè aquest equip corre.
Sí, i també tenim una plantilla àmplia: surti qui surti, aquest equip compleix. Contra el Barça, va sortir Torje, Thievy i Raúl, que no són tan habituals, i van jugar molt bé. Són sotracs de resultats, i després hi ha altres partits, com ara contra l'Elx i contra el Llevant, en què crec que no mereixíem perdre, però no vull que això sembli una excusa. També és evident que, amb quatre punts més, ningú parlaria de crisi.
Entén que la gent estigui preocupada?
És normal, però s'ha de veure tot en conjunt. Som a tres punts dels llocs de descens, però també a cinc del setè. Està tot molt ajustat.
El Rayo, pel seu estil, en principi beneficia l'Espanyol.
Primer, ens beneficien les dimensions del camp. És petit i tancat i no hi haurà tants espais. Si fem les coses bé, i sent coherents i pràctics, ens podrem emportar la victòria, i amb això no vull desprestigiar els jugadors del Rayo, que tenen molta qualitat i juguen molt bé. També ens queda la revenja de l'any passat, perquè vam perdre.
Ahir vaig estar repassant l'hemeroteca i vaig veure que tal dia com avui sortia en roda de premsa i se li preguntava per les seves possibilitats de jugar la copa. Com li ha canviat la vida?
Això passa molt de pressa i ho has d'aprofitar. Si m'ho arriben a dir fa un temps, no sé si m'ho hauria cregut, però aquesta era la meva intenció, jugar sempre i ser important. Tot ha vingut ràpidament i s'ha d'assimilar aquesta realitat, però sempre tocant de peus a terra.
De segon porter a imprescindible. Li pesa aquesta responsabilitat?
Sempre m'ha agradat tenir responsabilitat i aquesta mena de pressió m'agrada i no em pesa. Ara tinc aquesta responsabilitat a l'equip, i més en aquests moments, que no són els millors, però aquests reptes m'agraden.
De la seva renovació, val més que no en parlem?
M'és igual parlar-ne o no perquè tampoc hi ha res clar. Hi ha hagut un acostament, però res prou concret per seure i signar. Estic tranquil perquè encara em queda un any i mig. No és que acabi ara al desembre, hi ha cert marge.
Quan un juga bé, el maldecap no és per al jugador, sinó per al club.
Mai se sap. Demà em trenco un genoll i se m'acaba el contracte i no em volen ni aquí ni enlloc. No pots estar tranquil, però el que hagi de passar passarà.
Però es veu aquí la temporada que ve?
Sí, sempre ho he dit. Potser em faig pesat, però el meu pensament real és aquest.
Molts han dit aquestes mateixes paraules i ara no hi són.
Ho sé, però després hi ha moltes circumstàncies. A vegades, en alguns casos, segons el que surt a la premsa, és el jugador el que queda malament i no se sap tota la veritat. El fet de no renovar no sempre és culpa dels futbolistes.
