L'absència per lesió de Sergio García obria la porta diumenge passat a dues opcions en el plantejament tàctic de Sergio González. Si un s'apunta al tòpic que si una cosa funciona és millor no tocar-la, l'opció més raonable era que Cristhian Stuani acompanyés Felipe Caicedo en punta, i la resta, com sempre. El pla B era canviar el sistema, l'opció escollida per l'entrenador blanc-i-blau. Álex Fernández va aparèixer a la posició de mitja punta, una alternativa menys habitual, tot i que ja s'havia viscut el precedent amb Salva Sevilla movent-se per darrere del punta. L'experiment va oferir més ombres que llum, tot i l'actitud del madrileny, disposat a mostrar un vessant més sacrificat.

L'Espanyol no va fer un bon partit al Calderón. Inoperatiu en atac, dues accions d'estratègia li van comportar la derrota en la visita al campió. En el joc, tan sols es va millorar en el tram final, coincidint amb la relaxació dels locals i l'entrada d'Álex. Sergio González va explicar en la roda de premsa posterior que l'equip blanc-i-blau té un joc directe aprofitant la presència de dos puntes i la velocitat dels extrems, però que li falta capacitat per jugar pel centre. Per això havia donat minuts al jugador format al Madrid, per mirar de connectar amb els homes de banda i fer moure el rival.

Aquells minuts de millora amb l'entrada d'Álex Fernández al Calderón van dur Sergio González a apostar-hi contra el Deportivo. El madrileny va sortir des de l'inici per primera vegada en la temporada i va aportar aspectes positius. La presència d'un tercer migcampista va facilitar la feina a Víctor Sánchez i Cañas a l'hora de reduir els espais i recuperar ràpidament la pilota. Així, l'Espanyol es va apoderar de la possessió i va connectar amb fluïdesa amb les accions de Lucas Vázquez i Paco Montañés. La rapidesa en tornar a tenir la bimba després de perdre-la va comportar que els laterals se sentissin còmodes per atacar i que es generessin situacions de superioritat.

El canvi de sistema, però, també va tenir aspectes negatius. A més de tallar a Caicedo la possibilitat de fer un pas endavant aprofitant l'absència de Sergio García, Álex va tenir problemes per connectar amb Stuani, el referent en punta. El madrileny va anar a buscar la pilota en massa ocasions d'esquena a la porteria, en lloc d'aprofitar les curses dels extrems per arribar-hi de cara. Alhora, en diversos moments va molestar les incorporacions des del darrere de Víctor Sánchez, que va brillar més, com la resta de l'equip, quan Sergio va fer entrar Caicedo en el minut 62 per tornar a l'esquema habitual del 4-4-2.