Espanyol

Kiko Casilla

PORTER DE L'ESPANYOL

“El 2014 ha estat un any rodó”

El porter d'Alcover repassa un any inoblidable gràcies al seu altíssim rendiment com a blanc-i-blau i el debut internacional amb la selecció estatal

“Pel 2015 somio que l'Espanyol no pateixi, amb una campanya més que digna, que em respectin les lesions i acabem la temporada tots contents i allà on ens mereixem”

Creixement constant
Casilla és el premi a la insistència. El porter s'identifica amb Germán perquè sap que no és fàcil debutar jove i amb actuacions desafortunades. El tarragoní ho va poder superar amb un canvi d'aires i dues cessions seguides al Cadis i al Cartagena, on va trobar la continuïtat i la serenitat necessàries per guanyar-se el retorn. Només va trigar un any a prendre el lloc a Cristian Álvarez i convertir-se en un dels referents de l'Espanyol. Indiscutible sota els pals, els grans clubs europeus el segueixen de prop, amb el Madrid de favorit perquè en té la meitat dels drets. El setembre passat va renovar, però l'adéu sembla qüestió de temps.
En Pau és un porter que m'agrada moltíssim, que té una tranquil·litat que per la seva edat no és gens normal

Kiko Casi­lla (Alco­ver, 1986) és, amb Ser­gio García, el gran refe­rent de l'Espa­nyol. El por­ter del plan­ter tanca un any ino­bli­da­ble, amb tot­hom reco­nei­xent el seu gran nivell i el premi del debut inter­na­ci­o­nal amb la selecció esta­tal. L'alt ren­di­ment espor­tiu ha anat acom­pa­nyat de rumors cons­tants perquè la reno­vació no es tan­cava. Al setem­bre va arri­bar l'entesa. L'estiu vinent caldrà veure si encara ves­teix de blanc-i-blau, però molts temien que no cele­bra­ria el Nadal com a juga­dor peri­quito, i ho ha fet. Ara toca mirar enrere i repas­sar el 2014.

Quina valo­ració fa del 2014?
Valoro el 2014 de forma posi­tiva. En el meu cas el millor any, el més com­plet. He dis­pu­tat tota la lliga, bé, 37 par­tits de 38, el debut amb la selecció espa­nyola i la reno­vació... Doncs ha estat un any rodó.
Amb què es queda de l'any que ben aviat s'aca­barà?
En posi­tiu, el poder jugar la lliga sen­cera, que no és fàcil. I el debut inter­na­ci­o­nal amb la selecció espa­nyola també ha estat impor­tant. Si hi sumes la reno­vació, doncs tot ha estat posi­tiu; és que no em puc que­dar amb una única cosa.
Un 2014 tan bo posa un nivell d'exigència molt ele­vat de cara al 2015?
T'exi­geix perquè la gent es queda amb la part posi­tiva i et comença a valo­rar. Si estàs pit­jor t'ho retrau­ran i et recla­ma­ran més. Per això he de seguir tre­ba­llant i millo­rar el que he fet en l'últim any.
Però li agrada viure aquesta pressió?
Sí. Sem­pre he estat molt
exi­gent i és una pressió men­tal­ment bona, però alhora dura per obli­gar-me a seguir tre­ba­llant cada dia.
Fa uns mesos molta gent estava con­vençuda que Casi­lla no cele­bra­ria el Nadal del 2014 com a juga­dor de l'Espa­nyol.
Jo sem­pre ho he pen­sat i ho he dit. És clar que molta gent quan s'allar­gava la nego­ci­ació per reno­var no em creia, però sem­pre he tin­gut clar el que volia. I el que he vol­gut s'ha fet.
Amb què somia per al 2015?
Que l'equip no pateixi, amb una cam­pa­nya més que digna, que em res­pec­tin les lesi­ons i que aca­bem la tem­po­rada tots con­tents.
Què entén per una “cam­pa­nya més que digna”?
No patir avui dia, tal com està la lliga, no és fàcil. Seria bo, tal com està la cosa, arri­bar als 42 punts al més aviat pos­si­ble. Ho podem fer, i si ho fem bé després ja veu­rem a què podem aspi­rar. Però par­lar ara d'Europa seria una xim­ple­ria.
I què fa falta a l'Espa­nyol per fer el salt de qua­li­tat?
Pun­tuar fora de casa. És l'assig­na­tura pen­dent de l'equip. És impor­tant per no patir i per poder aspi­rar a més.
L'absència d'aquest salt de qua­li­tat és la clau per enten­dre el des­cens con­ti­nuat de públic i de socis en els últims anys?
Tot una mica. Hi ha els hora­ris, el sal­tet que no es fa, els abo­na­ments que no tot­hom es pot per­me­tre, etc. És un cúmul de coses que pro­voca el des­cens de públic.
Indi­vi­du­al­ment, en quins aspec­tes con­si­dera que encara ha de millo­rar com a por­ter?
He de créixer en tot. Quan et fan tants gols en un any inten­tes que te'n facin menys. Aug­men­tar el nom­bre de par­tits sense gols encai­xats o amb els mínims i tenir més minuts, encara que no és fàcil.
Quin pes té la feina diària de Tommy N'Kono en la seva pro­gressió?
Tot o gai­rebé tot. En Tommy és un entre­na­dor que sem­pre ha con­fiat en mi. M'exi­geix molt cada dia, però alhora em té molta estima, i això s'agra­eix molt.
Casi­lla va créixer al cos­tat de por­ters amb el rol de titu­lar. Ara aquest paper recau en els joves Pau i Germán Parreño. Com els veu?
Són el futur de l'Espa­nyol. Amb l'edat que tenen estar en un pri­mer equip i viure el que ells viuen no és fàcil, però ho estan por­tant molt bé. Són un futur molt imme­diat.
Quan va veure el debut des­a­for­tu­nat de Germán Parreño, li va venir al cap el record del seu?
Sí. Hi ha molta gent que pot­ser se li va tirar molt a sobre. Per arri­bar s'ha de fallar, també, i se'l va jut­jar massa per dos par­tits i no se'l va dei­xar ser més ell. Va ser una llàstima perquè a ningú li agrada un debut així, però li ser­virà per créixer.
Pau, en canvi, va tenir una estrena molt cal­mada en l'eli­mi­natòria con­tra l'Alavés. Pràcti­ca­ment sense feina.
Ja li tocarà tenir-ne més. És un por­ter que també m'agrada moltíssim, que té una tran­quil·litat que per la seva edat no és nor­mal. Amb Germán són el futur de la por­te­ria de l'Espa­nyol.
És de donar con­sells als por­ters més joves?
No, tam­poc sóc ningú per donar con­sells. Si els puc aju­dar amb el que sigui, ho intento, però no sóc de donar con­sells.
Casi­lla és indis­cu­ti­ble a la por­te­ria. Com es creix més: amb un por­ter al cos­tat que et pot pren­dre el lloc o amb joves com hi ha ara?
Mai m'he sen­tit indis­cu­ti­ble. Ara tinc por­ters joves al dar­rere, però t'exi­gei­xen molt i no és fàcil.
Ha reno­vat, però l'Espa­nyol està obli­gat a ven­dre cada estiu. És cons­ci­ent que és el juga­dor que té més números?
Tam­poc he reno­vat per mar­xar. Estic a gust aquí, és el club on vull estar i en el futur no se sap què pas­sarà. També és clar que si hi ha un dia que el club neces­sita ven­dre i sóc qui s'ha de ven­dre, doncs voldré que s'empor­tin el màxim de diners.
Com viu la plan­ti­lla que el juga­dor que des­ta­qui té números per ser venut?
No hi pen­ses. Poden haver-hi rumors i històries, però pas­ses del tema. No pen­ses en el futur, sinó en el pre­sent.
Doncs com ha vis­cut en els últims mesos el fet de ser por­tada i cen­tre de rumors cons­tants?
Bé, si surts a les por­ta­des és senyal que ho estàs fent bé. I ja està. No cal donar-hi més vol­tes. No pen­ses ni a mar­xar ni en res per l'estil, vull jugar i dis­fru­tar aquí, així de fàcil. No cal mirar més enllà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)