Kiko Casilla (Alcover, 1986) és, amb Sergio García, el gran referent de l'Espanyol. El porter del planter tanca un any inoblidable, amb tothom reconeixent el seu gran nivell i el premi del debut internacional amb la selecció estatal. L'alt rendiment esportiu ha anat acompanyat de rumors constants perquè la renovació no es tancava. Al setembre va arribar l'entesa. L'estiu vinent caldrà veure si encara vesteix de blanc-i-blau, però molts temien que no celebraria el Nadal com a jugador periquito, i ho ha fet. Ara toca mirar enrere i repassar el 2014.
Quina valoració fa del 2014?
Valoro el 2014 de forma positiva. En el meu cas el millor any, el més complet. He disputat tota la lliga, bé, 37 partits de 38, el debut amb la selecció espanyola i la renovació... Doncs ha estat un any rodó.
Amb què es queda de l'any que ben aviat s'acabarà?
En positiu, el poder jugar la lliga sencera, que no és fàcil. I el debut internacional amb la selecció espanyola també ha estat important. Si hi sumes la renovació, doncs tot ha estat positiu; és que no em puc quedar amb una única cosa.
Un 2014 tan bo posa un nivell d'exigència molt elevat de cara al 2015?
T'exigeix perquè la gent es queda amb la part positiva i et comença a valorar. Si estàs pitjor t'ho retrauran i et reclamaran més. Per això he de seguir treballant i millorar el que he fet en l'últim any.
Però li agrada viure aquesta pressió?
Sí. Sempre he estat molt
exigent i és una pressió mentalment bona, però alhora dura per obligar-me a seguir treballant cada dia.
Fa uns mesos molta gent estava convençuda que Casilla no celebraria el Nadal del 2014 com a jugador de l'Espanyol.
Jo sempre ho he pensat i ho he dit. És clar que molta gent quan s'allargava la negociació per renovar no em creia, però sempre he tingut clar el que volia. I el que he volgut s'ha fet.
Amb què somia per al 2015?
Que l'equip no pateixi, amb una campanya més que digna, que em respectin les lesions i que acabem la temporada tots contents.
Què entén per una “campanya més que digna”?
No patir avui dia, tal com està la lliga, no és fàcil. Seria bo, tal com està la cosa, arribar als 42 punts al més aviat possible. Ho podem fer, i si ho fem bé després ja veurem a què podem aspirar. Però parlar ara d'Europa seria una ximpleria.
I què fa falta a l'Espanyol per fer el salt de qualitat?
Puntuar fora de casa. És l'assignatura pendent de l'equip. És important per no patir i per poder aspirar a més.
L'absència d'aquest salt de qualitat és la clau per entendre el descens continuat de públic i de socis en els últims anys?
Tot una mica. Hi ha els horaris, el saltet que no es fa, els abonaments que no tothom es pot permetre, etc. És un cúmul de coses que provoca el descens de públic.
Individualment, en quins aspectes considera que encara ha de millorar com a porter?
He de créixer en tot. Quan et fan tants gols en un any intentes que te'n facin menys. Augmentar el nombre de partits sense gols encaixats o amb els mínims i tenir més minuts, encara que no és fàcil.
Quin pes té la feina diària de Tommy N'Kono en la seva progressió?
Tot o gairebé tot. En Tommy és un entrenador que sempre ha confiat en mi. M'exigeix molt cada dia, però alhora em té molta estima, i això s'agraeix molt.
Casilla va créixer al costat de porters amb el rol de titular. Ara aquest paper recau en els joves Pau i Germán Parreño. Com els veu?
Són el futur de l'Espanyol. Amb l'edat que tenen estar en un primer equip i viure el que ells viuen no és fàcil, però ho estan portant molt bé. Són un futur molt immediat.
Quan va veure el debut desafortunat de Germán Parreño, li va venir al cap el record del seu?
Sí. Hi ha molta gent que potser se li va tirar molt a sobre. Per arribar s'ha de fallar, també, i se'l va jutjar massa per dos partits i no se'l va deixar ser més ell. Va ser una llàstima perquè a ningú li agrada un debut així, però li servirà per créixer.
Pau, en canvi, va tenir una estrena molt calmada en l'eliminatòria contra l'Alavés. Pràcticament sense feina.
Ja li tocarà tenir-ne més. És un porter que també m'agrada moltíssim, que té una tranquil·litat que per la seva edat no és normal. Amb Germán són el futur de la porteria de l'Espanyol.
És de donar consells als porters més joves?
No, tampoc sóc ningú per donar consells. Si els puc ajudar amb el que sigui, ho intento, però no sóc de donar consells.
Casilla és indiscutible a la porteria. Com es creix més: amb un porter al costat que et pot prendre el lloc o amb joves com hi ha ara?
Mai m'he sentit indiscutible. Ara tinc porters joves al darrere, però t'exigeixen molt i no és fàcil.
Ha renovat, però l'Espanyol està obligat a vendre cada estiu. És conscient que és el jugador que té més números?
Tampoc he renovat per marxar. Estic a gust aquí, és el club on vull estar i en el futur no se sap què passarà. També és clar que si hi ha un dia que el club necessita vendre i sóc qui s'ha de vendre, doncs voldré que s'emportin el màxim de diners.
Com viu la plantilla que el jugador que destaqui té números per ser venut?
No hi penses. Poden haver-hi rumors i històries, però passes del tema. No penses en el futur, sinó en el present.
Doncs com ha viscut en els últims mesos el fet de ser portada i centre de rumors constants?
Bé, si surts a les portades és senyal que ho estàs fent bé. I ja està. No cal donar-hi més voltes. No penses ni a marxar ni en res per l'estil, vull jugar i disfrutar aquí, així de fàcil. No cal mirar més enllà.