La necessitat de revifar després de les lesions
Apagat. Paco Montañés atribueix el seu escàs protagonisme al bon rendiment dels companys en els darrers mesos
Paco Montañés s'entreveia com un dels fitxatges de la temporada. Sergio González confessava a l'inici de la lliga que l'esquema que trobava més adient, sobretot a casa, era un 4-4-2 amb dos extrems, però ha canviat de parer. Les lesions van tenallar la progressió de l'alacantí, que va encadenar petits problemes i no ha aixecat el cap. La banda esquerra de l'Espanyol no té propietari, però l'exsaragossista tampoc hi oposita, sense renunciar a tenir més minuts en les deu jornades que queden. Si els companys ho permeten.
Paco Montañés té un trauma amb les lesions. Petits problemes físics no li impedien jugar amb regularitat al Saragossa, fins al punt que la temporada passada va ser titular en 35 dels 42 partits de lliga; i en l'anterior, la xifra s'enfilava fins als 38. El rècord, un any abans a l'Alcorcón, amb 41 aparicions. L'extrem tenia un paper clau i un pla especial d'entrenaments per cuidar-lo, aspecte que ha hagut de variar a l'Espanyol. L'adaptació a un nivell d'exigència superior no ha estat fàcil i el cos ho va pagar amb quatre lesions musculars. Menors, però que li impedien tenir continuïtat i deixaven un pòsit de molèsties que feien que no pogués arribar al màxim rendiment. “No estic tenint minuts, en voldria més... Amb les lesions no he tingut sort. Vaig començar jugant i va arribar la lesió. He estat molt de temps amb males sensacions i l'equip ho ha fet molt bé. Crec que no és tant una cosa meva, perquè treballo molt en els entrenaments, sinó dels companys, que ho estan fent bé. És més mèrit seu que no pas cosa meva, malgrat que sóc molt exigent i m'he d'exigir.”
Cinc partits en una volta
Paco Montañés es mossegava ahir la llengua per la falta d'oportunitats. Sergio González no troba inquilí per a la banda esquerra, i ja hi ha provat Salva Sevilla, Víctor Álvarez, Lucas Vázquez i, darrerament, l'aposta és reciclar-hi Víctor Sánchez, a qui es veu ben incòmode. L'opció de l'alacantí ha passat a ser del tot secundària, malgrat que en els últims partits apareix en el tram final. Però en els darrers deu enfrontaments només ha estat titular a Getafe, i va ser substituït en el descans. Diumenge passat va completar una volta sencera amb només cinc aparicions en l'alineació inicial i un únic partit sencer. Però confia en un canvi. “Fa anys que jugo tots els partits i és cert que esperava molt més. Tinc la il·lusió de jugar, de mostrar el meu joc a primera divisió. És una pena que no hagi tingut més minuts. Ara vull jugar el màxim en els deu partits que queden per disfrutar com a jugador.”
EL PROBLEMA
“No estic tenint minuts. Després de la lesió vaig estar un temps amb males sensacions”El perill de quedar-se instal·lat en terra de ningú
El discurs habitual a la sala de premsa és de satisfacció per la trajectòria en la lliga. No patir i tenir un coixí de nou punts respecte al descens fa que el balanç del vestidor sigui positiu. Paco Montañés, suplent habitual, va elogiar ahir el rendiment dels companys, però va alertar del risc que el final del campionat es faci molt llarg. “És perillós quedar en terra de ningú. L'objectiu hauria de ser ara no veure's allà. Hem de sumar els tres punts contra l'Elx en el pròxim partit per anar cap amunt i no quedar en terra de ningú. Sabem que és bonic lluitar per alguna cosa més que no només la permanència, i ho hem d'intentar. En els últims partits l'equip no està tan bé com ho estava fa un mes. La copa ens va deixar tocats.”