Paco Montañés s'entreveia com un dels fitxatges de la temporada. Sergio González confessava a l'inici de la lliga que l'esquema que trobava més adient, sobretot a casa, era un 4-4-2 amb dos extrems, però ha canviat de parer. Les lesions van tenallar la progressió de l'alacantí, que va encadenar petits problemes i no ha aixecat el cap. La banda esquerra de l'Espanyol no té propietari, però l'exsaragossista tampoc hi oposita, sense renunciar a tenir més minuts en les deu jornades que queden. Si els companys ho permeten.

Paco Montañés té un trauma amb les lesions. Petits problemes físics no li impedien jugar amb regularitat al Saragossa, fins al punt que la temporada passada va ser titular en 35 dels 42 partits de lliga; i en l'anterior, la xifra s'enfilava fins als 38. El rècord, un any abans a l'Alcorcón, amb 41 aparicions. L'extrem tenia un paper clau i un pla especial d'entrenaments per cuidar-lo, aspecte que ha hagut de variar a l'Espanyol. L'adaptació a un nivell d'exigència superior no ha estat fàcil i el cos ho va pagar amb quatre lesions musculars. Menors, però que li impedien tenir continuïtat i deixaven un pòsit de molèsties que feien que no pogués arribar al màxim rendiment. “No estic tenint minuts, en voldria més... Amb les lesions no he tingut sort. Vaig començar jugant i va arribar la lesió. He estat molt de temps amb males sensacions i l'equip ho ha fet molt bé. Crec que no és tant una cosa meva, perquè treballo molt en els entrenaments, sinó dels companys, que ho estan fent bé. És més mèrit seu que no pas cosa meva, malgrat que sóc molt exigent i m'he d'exigir.”