Revitalitzador evaporat
Crisi. Galca no aconsegueix elevar el nivell de resultats de l'Espanyol, que ja acarona de manera perillosa els llocs de descens. El partit amb la Real Sociedad serà un punt d'inflexió sense retorn
Constantin Galca va arribar a l'Espanyol amb la missió de reflotar, o més ben dit, corregir una dinàmica que començava a ser preocupant. El tècnic romanès va agafar el conjunt blanc-i-blau amb 17 punts i dotzè a la taula, a tres punts del descens, marcat llavors pel Rayo Vallecano. L'inici del seu periple a la banqueta va començar prou bé, amb un triomf en la copa davant del Llevant (2-1) adornat en el següent partit amb un triomf davant del Las Palmas al RCDE Stadium per la mínima. Aquest inici prodigiós en victòries es va frenar en sec i des de l'enfrontament contra els canaris l'Espanyol no ha tornat a guanyar. Meritori va ser l'empat aconseguit contra el Barça en la lliga, en el qual els blanc-i-blaus van desplegar un futbol intens i agressiu del qual no es va veure ni rastre diumenge al Bernabéu.
L'única estadística positiva que aporta un bri d'esperança davant tanta grisor és que amb Galca l'Espanyol no ha perdut cap partit a casa en la lliga: l'esmentat triomf contra el Las Palmas, l'empat amb el Barça i el punt agredolç contra el Vila-real després de dominar el partit. No obstant això, per fer un enfoc correcte de la situació, cal allunyar l'objectiu dels partits de casa i veure la panoràmica en la seva totalitat. L'estadística no enganya i Galca només ha sumat 5 punts dels 21 possibles. És a dir, una única victòria en set partits. Aquesta és la veritable llosa del romanès, que ja ha evaporat el perfum i la fragància dels primers dies. I és que si a casa els resultats, o més ben dit, la imatge ha estat acceptable, lluny del RCDE Stadium les sensacions de l'equip són tètriques. Quatre partits de lliga, quatre derrotes. El partit del Bernabéu, amb golejada vergonyosa inclosa, no deixa de ser un epíleg dels partits jugats contra el Sevilla, l'Eibar i el Getafe. Tres enfrontaments en què els blanc-i-blaus no van exhibir el nivell desitjat: fluixos en defensa i maldestres en atac. I és que ara el retret que més persegueix Galca és que torna a caure en els mateixos paranys del seu predecessor en el càrrec. És a dir, falta absoluta de fiabilitat a domicili, on l'Espanyol acumula vuit partits consecutius perdent, i sense sumar cap punt lluny de Cornellà. I és que la darrera victòria va ser al Benito Villamarín un ja llunyà 17 d'octubre. A aquesta tendència a deixar-se anar, o més ben dit, a no trobar la tecla competitiva, s'hi afegeix el sempitern mal a la zona ofensiva. L'Espanyol no ha trobat una parella de centrals solvents des de l'inici de lliga i l'arribada d'Óscar Duarte en aquest mercat d'hivern s'entreveu com a decisiva per fer evolucionar l'equip junt amb el paper de veterà sota pals que pot donar Arlauskis.
Trilogia letal
L'encaparrament del preparador a apostar, pràcticament, pels mateixos jugadors en aquells tres partits també li ha passat factura amb posterioritat, però ara el camí només té una única sortida: guanyar la Real Sociedad. I és que la deriva que segueix l'equip en la lliga ja ha fet que s'encenguin els llums d'alarma. L'Espanyol ha anat dilapidant el seu coixí de punts respecte al descens, que ara ja acarona. Dilluns Galca i els seus futbolistes es jugaran més que tres punts. Els blanc-i-blaus necessiten retrobar-se amb el triomf després de sis partits consecutius sense fer-ho. I el que és més important: esborrar els dubtes i els nervis que comencen a gravitar de manera virulenta a l'entorn. El partit contra els bascos ha de ser un punt d'inflexió per capgirar la mala dinàmica de resultats i recuperar l'autoestima i la moral d'un equip que té prou qualitat a les seves files per aconseguir la permanència amb solvència, però la història de la lliga està plena de grans equip que van acabar amb els seus megalòmans projectes a segona. El perill de caure en una depressió està present i el risc psicològic és el que pot fer que les cames trontollin; de retruc, Galca també necessita una victòria a títol personal per assentar la seva autoritat entre els jugadors i no veure com el seu càrrec, pels resultats, s'aguanta per un fil.
LA DADA
Lardín apunta a director esportiu
Jordi Lardín és una alternativa per ocupar la direcció esportiva del club, que ahir va deixar Òscar Perarnau, una vegada es va tancar el mercat d'hivern. Segons la COPE, el club ja ha temptejat l'actual coordinador del futbol de base blanc-i-blau. El d'Esparreguera ja ha comentat en el seu cercle íntim que li agradaria ocupar aquesta parcel·la i acceptaria el càrrec encantat.
Tot i això, aquest no és l'únic nom que hi ha sobre la taula, ja que també sona com a candidat Rafa Monfort, que ja va formar part en el passat de la secretaria tècnica. L'exjugador Rufete fa temps que sona com a futurible, però aquesta opció sembla complicada, com també la d'un altre exfutbolista: Cristóbal Párralo.
Víctor Sánchez, amb sobrecàrrega
Les proves realitzades ahir van confirmar que el migcampista té una sobrecàrrega a la musculatura isquiotibial de la cama dreta. Víctor Sánchez va ser substituït per precaució al Santiago Bernabéu i ara seguirà un pla de treball específic durant els pròxims dies i caldrà veure la seva evolució per esbrinar si podrà jugar contra la Real Sociedad. El futbolista va tornar contra el Madrid després de lesionar-se contra el Sevilla el 30 de desembre passat. Ara haurà de treballar de valent per intentar arribar al partit contra els bascos. El gran problema és que el rubinenc no acaba de fer net de les seves lesions musculars, però Galca el necessita tan aviat com sigui possible perquè és un home clau pels seus plantejaments.
D'altra banda, Pau López, que diumenge va ser suplent per primera vegada aquesta temporada en la lliga, no va participar en l'entrenament d'ahir. El futbolista tenia exàmens a la universitat.
Notícies
Dijous,4 juliol 2024