La política també competeix
Tòquio 2020. Els Jocs del Japó, tot i el confinament, no van poder esquivar gestos i polèmiques que posen en dubte els “valors” que presumptament defensa el COI
En l’univers de les relacions internacionals, qualsevol gest o reivindicació es multiplica per milions quan s’arriba a uns Jocs Olímpics. Els de Tòquio no han estat diferents en aquest sentit. Així, el Comitè Olímpic Internacional (COI) no va poder evitar que li esclatés a les mans l’afer de Kristsina Tsimanuskaia, l’atleta bielorussa que va acabar refugiada a l’ambaixada de Polònia després de témer per la seva pròpia seguretat si tornava al seu país.
El conglomerat esportiu i polític en aquesta antiga república soviètica és especialment delicat, ja que el president del comitè olímpic del país és el fill del temut president Aleksandr Lukaixenko i la dissidència es paga molt cara. El president del COI, Thomas Bach, va haver d’intervenir demanant com a mínim l’expulsió dels entrenadors que haurien “amenaçat” la velocista però recordant que el comitè no pot “canviar règims polítics”. El que sí mira de controlar el COI des de fa anys són els gestos dels esportistes, sobretot al podi. La icònica imatge de Tommie Smith i John Carlos als Jocs de Mèxic no és considerada, paradoxalment, pel COI com un dels grans èxits d’allò que es coneix sovint de forma etèria com els “valors” olímpics, sinó com un petit malson. S’ha d’evitar a tot preu.
Però ni a Tòquio se n’han sortit del tot. La llançadora de pes Raven Saunders, plata, va pujar al podi reivindicant no només el color de la seva pell, negra, sinó la seva condició d’homosexual. Va aixecar els braços formant una X per representar “la intersecció on la gent oprimida ens podem agrupar”. El COI va obrir immediatament una investigació amb l’amenaça d’una denúncia –el gest estava clarament prohibit–, però aquesta es va tancar en saber-se uns dies després que la mare de l’atleta havia mort mentre ella era a Tòquio.
Però de gestos i símbols n’hi pot haver de tota mena. Així, molts van quedar bocabadats quan les campiones olímpiques de velocitat en pista (ciclisme) xineses Bao Shanju i Zhong Tianshi van recollir la medalla d’or amb un pin amb la figura de Mao Zedong. Fins i tot a la Xina moderna s’intentar girar full de l’etapa més fosca del gran timoner de la revolució conscients que l’economia moderna no permet aplicar cap de les receptes del fundador del partit comunista xinès. La seva aparició va vulnerar el polèmic article 50 de la carta olímpica, que prohibeix fer propaganda “política, religiosa o racial.” El COI va decidir tancar l’afer sense cap sanció després que el comitè olímpic xinès prometés que això no tornaria a passar. Pequín, de fet, organitzarà els pròxims Jocs Olímpics, els d’hivern del 2022.
La Xina ha lamentat, això sí, quedar-se a només dues medalles d’or d’endur-se la vitòria honorífica en el medaller (38 ors dels EUA per 37 dels xinesos). Hauria estat un triomf que el règim hauria usat convenientment per al seu relat intern i extern.
CAU L’AUDIÈNCIA
L’NBC, que té els drets olímpics als EUA, ha confirmat que els resultats d’audiència han estat els pitjors des de Seül 88, un 42% menys que els de Rio. En els Jocs del 2016 una mitjana de 26,7 milions d’espectadors van seguir diàriament els Jocs, dada que ha quedat aquesta vegada en uns 15,2 milions. L’any 2012, a Londres, s’havia arribat als 31,1 milions.El Japó sobreviu a la tempesta
Els conflictes polítics internacionals sovint queden reflectit en els Jocs –només cal recordar els boicots–però a Tòquio tenien aquesta vegada un problema afegit, l’oposició, en alguns casos ferotge, d’una bona part de la població a la celebració de la cita olímpica per una raó, l’expansió de la pandèmia per tot el país i especialment per la capital. Els Jocs es van ajornar un any, després d’uns quants desmentiments, perquè el comitè organitzador i el govern japonès temien l’arribada de milers de joves de tot el món. Amb un any més de marge l’operació bombolla s’ha saldat de moment amb un cert èxit, ja que no hi ha hagut, que se sàpiga, rebrots a la ciutat que hagin sortit dels casos detectats a la vila olímpica, on qualsevol persona sospitosa de tenir el virus ha estat tancada el temps que ha fet falta.