Les anteriors entrevistes que L’Esportiu va poder fer a Romeva van ser en una situació que mai ens hauria agradat viure. El conseller sempre ens havia fet saber que era un lector habitual del nostre diari, sobretot en el vessant més poliesportiu, de les seves grans passions, natació, waterpolo i també l’atletisme.

El desembre del 2018 només hi vam poder contactar a través d’un qüestionari escrit que ell va tenir la paciència de respondre i on ja manifestava la seva passió pel mar i algunes de les lliçons que havia après com a esportista, un fet que li ha permès alleujar emocionalment una pena que internacionalment s’ha vist com a escandalosa.

La segona entrevista, el febrer del 2020, ja la vam poder fer davant seu, però passant tots els controls que molts ja coneixen al centre penitenciari de Lledoners. Sense gravadora pel mig ens va explicar com havia aprofitat els seus coneixements esportius (no només aquests) per esdevenir un dels dinamitzadors de les activitats del centre. Va avançar, a més, alguns dels punts bàsics de la tesi doctoral dirigida per l’historiador Xavier Pujadas sobre l’esport a les presons.

Fa uns dies, finalment, ens va rebre ja com un home lliure, en el sentit literal, al Parlament de Catalunya. Pels passadissos companys polítics, assessors, periodistes i treballadors el saludaven en un edifici on té vetada qualsevol activitat oficial, com ell mateix recorda, fins al 2030.

Al mateix temps, als escons Carrizosa (Ciutadans) bramava sobre el català, les escoles i Ermua. Sense novetat al front.