Una setmana històrica
Barcelona va viure amb emoció la I Setmana de l’Esport el 1935, una simfonia esportiva multicolor que va captivar la població però que no va tenir continuïtat per culpa de la Guerra Civil i que ara el país recupera 87 anys després
Un encontre Catalunya-Portugal d’atletisme a l’estadi olímpic de Montjuïc, un duel Barcelona-Basilea de natació, un partit Espanya-Suïssa (12-2) i Catalunya-Suïssa (9-2) de waterpolo, un curiós concurs hípic i un concurs d’elegància d’automòbils al Polo Jockey Club –amb triomf de Mercedes Benz–, un partit de beisbol entre Mèxic i un combinat de jugadors catalans a l’estadi de Montjuïc, un encontre Catalunya-Midi Pyrénées de boxa, esport molt seguit en aquells anys, al Gran Price –vuit triomfs i un nul a favor dels catalans–, o un partit de rugbi que va enfrontar la selecció catalana amb la Santboiana, són alguns dels esdeveniments que els aficionats catalans van poder presenciar el 1935 en el marc de la I Setmana de l’Esport, que oferia un atapeït programa de competicions de 20 esports des del 25 de maig fins al 2 de juny. Fins i tot el campionat d’Espanya de tir va servir de preolímpic i va determinar la selecció espanyola dels Jocs de Berlín del 1936.
La jove UCFE (Unió Catalana de Federacions Esportives), nascuda tan sols dos anys abans, el 3 de juliol del 1933 sota la presidència de Pompeu Fabra, va pensar i organitzar l’esdeveniment multicolor, tot un èxit que no va tenir continuïtat per la malèvola irrupció de la Guerra Civil l’any 1936, que també va tallar la progressió de l’organisme, renascut amb el nom d’UFEC el 1985 refundat per la Generalitat de Catalunya. La UFEC, amb el suport de la secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física, recupera ara, 87 anys després, la idea i la II Setmana Catalana de l’Esport ja és una realitat que arrenca avui i que es prolongarà fins diumenge íntegrament a les comarques gironines i amb vocació itinerant per fer país.
L’esdeveniment del 1935 va tenir una excel·lent resposta de públic –3.000 espectadors a les tribunes de l’estació marítima per veure el rem al port, per exemple–, especialment en les cites d’abast internacional amb la presència de combinats procedents de Portugal, Suïssa o França. El II Catalunya-Portugal d’atletisme –el primer s’havia fet un any abans a Lisboa, amb triomf portuguès– va ser un dels plats forts. Els portuguesos, amb una selecció formada exclusivament per 18 atletes de Lisboa, van viatjar durant 28 hores en tren per arribar “una mica encaixonats”, reconeixia en l’edició de Mundo Deportivo del 25 de maig del 1935 l’atleta Mario Porto. El capità de l’equip català va ser Joaquim Roca. Catalunya va vèncer amb un ampli marge (73-53) i va celebrar dos rècords d’Espanya, el del relleu 4x100, amb un equip format per Montoto, Aracil, Arévalo i Sereix, i el de 4x400: Vives, Roca, Colomer i Arévalo.
En l’edició del 18 de maig, el rotatiu barceloní avisava que la UCEF continuava els preparatius i que el programa d’actes era “intens”: “Totes les federacions representatives estan preparant curosament les respectives competicions.” El 23 de maig, l’article era més exhaustiu, subratllava que “els preus eren populars” i hi afegia el programa, que també incloïa, com es fa a les festes majors, el partit de futbol del Barça –Barça-Sporting de la copa d’Espanya, en aquell cas, amb triomf blaugrana (5-2) i passaport als quarts–. No hi van faltar tampoc combats de lluita grecoromana –Catalunya 5-Castella 0– o una exhibició gimnàstica del Club Femení els Falcons i pel·lícules esportives al cinema Urquinaona.
L’Estat Català
Per valorar la magnitud de la cita, cal rememorar també el context social, polític i cultural de l’època. El president de la Generalitat era Lluís Companys, elegit el 1934 i que va succeir Francesc Macià, mort sobtadament el 1933. La Setmana de l’Esport s’havia de disputar del 7 al 14 d’octubre del 34, però els fets del 6 d’octubre, en què Companys va declarar l’Estat Català en el marc de la República Espanyola, van ajornar-la. Vuit dies abans de la inauguració al saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona, el 17 de maig, el general Franco va ser nomenat cap de l’estat major central. L’any següent va liderar un cop d’estat que va tenir com a desenllaç una cruenta guerra civil.
