Sí, feia molt de respecte. Primer, molt sorprès, no ho negaré. Segon, content, perquè es creava una conselleria d’Esports, cosa que jo, des de l’altra banda, havia vist sempre necessària. I tercer, també amb aquell punt de responsabilitat, de fer-ho bé. Ser el primer també significa aquesta pressió, perquè el que vull és que la conselleria es quedi ja per sempre, i vol dir que ho hem de fer bé perquè ningú es torni a plantejar mai si hi ha d’haver una conselleria d’Esports o no.

No. En aquesta vida no he tingut mai por, sempre he assumit amb molt de respecte les situacions noves, però sense por. Em recordava quan em van dir de fitxar per un equip ACB quan estava molt avall. O la primera vegada que em van dir d’entrenar a LEB 1, directament des de júniors. O quan em van trucar per anar a seleccions espanyoles, o a la regidoria d’Esports de Tarragona. No m’ha fet por mai, sí molt de respecte. Intento treballar al màxim, això sí, i rodejar-me bé, i endavant.

Estic convençut que sí. A més, avui dia tot això està molt buscat, amb el coaching, la teràpia de grup, etcètera, i crec que serveix. Evidentment, hi ha un punt polític, que segurament jo que fa poc que hi soc no el tinc tan present.

Sí, jo crec que també es valora molt, ho dic amb tota sinceritat. El president, quan en vam estar parlant, una de les coses que em deia era que crear la conselleria és un repte, i aquí hem de sumar amb tothom, i que tampoc estigui tan polititzat també és bo.

Doncs amb certa curiositat. Els consells de govern, primer amb molta il·lusió, no per l’àmbit personal sinó per visibilitzar que l’esport és damunt la taula del govern. I si jo aixeco la mà, com a representant del sector, em sent tothom. No és allò de passar el filtre d’una altra conselleria. I al Parlament, al principi, encuriosit i nerviós, perquè veus i vius tota la dinàmica complexa, però també és el lloc on toca ser, perquè s’hi discuteixen molts aspectes de la vida quotidiana de la gent de Catalunya, i per a mi un dels reptes és que es parli d’esport al Parlament.

Primer, això que dèiem, que som a la taula dels grans. Segon, que les polítiques esportives incideixin realment en tots els àmbits, la part aquesta de l’Esport 360. Com aquestes polítiques esportives poden incidir realment en la vida quotidiana de les persones. I després, els altres dos eixos fonamentals: millorar la vida de la gent que hi ha en el teixit esportiu, en infraestructures i administracions. Les infraestructures han de ser un dels punts més forts, i que sigui la legislatura en què hi fem més incidència, per arreglar una situació bastant complexa pel que fa a instal·lacions esportives al nostre país.

Evidentment, no arribarem a tot, i és un missatge que també estem donant. Nosaltres tenim molt clar que som un país en què es fa molt d’esport, i això significa que hi ha molt d’usuari en instal·lacions esportives. El desgast de les instal·lacions esportives és molt alt i ràpid, i fa temps que no s’hi inverteix. Nosaltres hi volem invertir, però com que no arribarem a tot, el que volem és fer-ho bé. I per a nosaltres fer-ho bé és fixar prioritats i tenir una bona diagnosi de com estan les instal·lacions. En aquest sentit, hem anat de bracet amb les diputacions, que a partir d’aquí també aniran amb els ajuntaments, perquè el món local coneix molt bé les instal·lacions. Hem consensuat una fitxa, aquest pas ja està fet. I ara falta el desplegament d’aquesta fitxa perquè arribi a tots els municipis. Al principi era una fitxa molt més àmplia, que segurament requeriria molt més temps. Ara és més fàcil i àgil. Quan la tinguem, no només amb dades bàsiques sinó també més complexes, de fibrociment, sostenibilitat mediambiental... Quan ho tinguem tot, que és una feina complexa, hem de posar-hi prioritats. Sé que tothom vol que es faci allò seu, però hem de fer bé l’exercici de diagnosi prèvia, que ens donarà fiabilitat i criteri, que ningú pugui dir que afavorim un lloc o actuem on no toca.

La fitxa està feta. Amb les diputacions, hem consensuat també les quantitats de diners que posaran d’entrada en aquest pla de xoc. I ara estem nosaltres amb Economia a veure quina quantitat hi posarà la Generalitat. El desplegament d’aquesta fitxa, si tot va bé, serà a principis d’any. Durant el primer trimestre, volem que estigui en mans dels tècnics municipals.

Fins ara era una secretaria, i ara tenim una conselleria, però amb una estructura bàsica. Nosaltres hem fet una proposta nova d’estructura, consensuada amb funció pública. Volem fer molt d’èmfasi, sobretot quant al registre i la rapidesa de les subvencions, perquè els clubs no entrin en l’anomalia de no saber què cobraran quan comença la temporada. Per desgràcia, depèn del pressupost. És veritat que tindríem un problema si no tinguéssim pressupost, perquè hauríem de viure del pressupost encara de secretaria. Hem fet aquesta planificació d’estructura, de possibles programes, actuacions i subvencions. Són unes previsions que si no hi ha pressupost hauran de variar.

Sí. Jo crec que va ser una política totalment encertada, i que nosaltres seguirem. Encara hi ha molt camí. El 77% de les llicències federatives són masculines, i la presència femenina en òrgans directius i de federacions és molt baixa. És veritat que nosaltres ho emmarquem en el 360, perquè donem molta importància a tot. La salut, el turisme esportiu, tot són punts vitals. Però hi hem d’insistir i seguir fent polítiques perquè l’esport femení continuï creixent. I no només en la pràctica sinó també en la gestió. Gràcies a les polítiques que s’han fet, s’ha anat millorant la pràctica, també reduint l’abandonament de l’esport en l’adolescència, i aquesta iniciativa està bé. Ara ens falta que en els òrgans de gestió hi hagi més dones.

La paritat seria ideal, però és un camí llarguíssim. Jo crec que estar per sobre del 30% quan acabi la legislatura estaria molt bé. En clau d’usuaris, de mainada que fa esport, ho millorarem. I també ho hem d’aconseguir en la gestió.

Jo crec molt en els referents, sempre hi he cregut. Sense caure en paranys, però que la mainada que comença a fer esport tingui uns referents ajuda a arrossegar-la. Per exemple, el waterpolo femení. I em ve al cap també l’exemple del CAR, en què pràcticament ja existeix la paritat entre els esportistes becats. D’aquí sortiran referents. Volem seguir amb aquesta política, que també significa millorar la instal·lació, i que el CAR sigui realment un centre de referència. I obrir-lo una mica. Sense ser intrusius en l’entrenament d’elit, que siguem capaços d’obrir una mica més el CAR, a visites de federacions, per exemple, per veure de prop els referents. I si hi ha molta presència femenina al CAR, és més fàcil que la referència sigui més propera.

Sí. Així com hi ha esportistes referents, també hi ha grans esdeveniments que són referents. Però han de complir els tres eixos més importants que hi ha quan es planteja un esdeveniment, que ens n’arriben moltes, de propostes. Un eix és el retorn econòmic, i cada dia tinc més clar que el retorn econòmic és positiu. Moure’s per veure una competició motiva, els informes són positius, perquè és obvi que tot està molt enfocat al retorn; tothom ho té preparat. Després, hi ha la part mediambiental, que l’esdeveniment sigui sostenible. I tercer, la part social, que per a mi té molta força: com aquell esdeveniment pot afectar no només el seu territori, sinó tot el país. Que si fessis un mundial de bàsquet, que no és el cas, ho aprofitessis per programar accions a les escoles, de bracet amb el món local. Que tothom ho vegi de manera positiva. Que permeti millorar instal·lacions. I que l’afectació social sigui positiva. Si compleixen aquests tres aspectes, i jo crec que la majoria ho fan, nosaltres estem disposats a donar cabuda a esdeveniments, amb moltes ganes i il·lusió que ens vegin com a referents, també.

Estem en el procés de recopilar tota la informació i de parlar molt amb ells. Com a nova conselleria, quan vam arribar, hi havia una certa documentació, però per a mi, per valorar-ho com cal i veure què significaria la Ryder, era insuficient. Ara, en bona sintonia, hem demanat més documentació i estem analitzant-ho tot des d’aquests tres punts de vista. I el que no volem és demorar gaire la resposta perquè sabem que ja ve d’abans i que acumula un cert retard. Ens hem compromès que el primer trimestre del 2025 hi donarem una resposta definitiva i si cal fer alguna contraoferta, per entendre’ns, o alguna redefinició del projecte, nosaltres ho posarem damunt la taula.

És lògic, i el territori afectat també fa una certa pressió. Aquest tema abans no era a la taula d’Esports i sortia de Presidència, com passa amb el Circuit, per exemple, i el president va dir que volia que ho liderés la conselleria d’Esports. A mi em faltava informació. Tenia un document de tres fulles. He visitat els espais, he parlat amb els agents implicats i he fet un informe que és a la taula del president, i ara estem redefinint el que significa per prendre una decisió adequada.

Ara mateix, està tot obert. Hi ha coses molt positives en l’esdeveniment i hi ha altres coses que ens generaven o ens generen algun dubte. El que sí que puc dir és que sempre ho hem vist amb una predisposició molt bona i una bona comunicació, i tenint molt en compte l’opinió de tots els sectors. Hi estem treballant, contents que tot el que estem demanant ens ho estan donant, i ara tenim molta més informació sobre el que és i sobre el que comporta, amb les seves possibles conseqüències positives i negatives, per prendre una decisió amb la garantia que tens tots els elements damunt la taula.

Sí. És veritat que aquí hi ha una part que continua vinculada a Empresa. Nosaltres hem demanat ser-hi, perquè no hi érem i, com a mínim, hi volem ser. Que es tingui en compte la part esportiva. Si no hi ha un esdeveniment esportiu, moltes d’aquestes coses no passen. Quan parlem de coses al voltant d’un esdeveniment esportiu, sempre dic: “Sí, sí, molt bé, però si no hi ha un jugador allà jugant o una pilota rodant, tota la resta no passa.” Per això hem demanat que ens tinguin en compte. I aquesta és una de les feines que hem tingut aquests mesos, que ens tinguin en compte en molts escenaris en què no hi érem. Hem tingut per part d’Empresa, que portava el tema del Circuit, molt bona acollida. Ja vam participar, mínimament, en el Gran Premi Solidari de MotoGP, i la veritat és que va anar molt bé. En el tema del Circuit també volem que les federacions catalanes de motociclisme i automobilisme puguin gaudir del Circuit per fer coses que havien desaparegut. Que els nostres esportistes, que han sigut i són referents en aquest món, tinguin facilitat, amb una certa mesura i també dins d’un encaix, per participar en el Circuit, cosa que ara no passa.

Dins de la línia de l’esport femení, creiem que un gran torneig femení de tennis hi ha de tenir cabuda. Tenim el Godó en masculí, que és un referent ja molt clar, però la part femenina s’ha de continuar potenciant i amb el president de la federació catalana, Jordi Tamayo, amb el qual tenim una relació molt bona, n’hem parlat i hi ha tota la bona voluntat perquè sigui un referent femení.

Això segueix en peu. Les federacions han de portar les regnes, perquè ara mateix la nostra capacitat és molt poca, però nosaltres hi volem ser. Les federacions també han de trobar vies, per exemple a través dels ajuntaments locals, i nosaltres sumar. Volem un torneig de referència en el tennis femení.

Hem preparat un document. Hem parlat amb ERC i estem consensuant coses que són molt positives. Al final, el que ens acaba dient que cal és que l’esportista català sigui el millor possible. I aquí, també, tenim clar el paper de les federacions. En virtut del pacte de govern, volem fer aquesta oficina que sigui una impulsora de les seleccions catalanes. Hi ha federacions que estan sota l’empara de les espanyoles i estan molt contentes amb el recorregut dels seus esportistes, i el que diuen és que ja els interessa que hi hagi una selecció catalana potent que sigui un bon filtre abans d’anar a l’espanyola. I d’altres que tenen la possibilitat reconeguda de tenir un recorregut internacional. Per tant, nosaltres diem que siguin les federacions les que ens marquin on volen arribar. Que aquesta oficina valori realment les possibilitats que hi ha en cada cas i que sigui impulsora de crear una marca pròpia de seleccions catalanes, de l’ajuda logística. Hi ha federacions, petites, per exemple, que tenen reconeixement, però no tenen capacitat, i es poden crear un problema per si mateixes en clau econòmica. Hem de dimensionar-ho tot bé per tenir les millors seleccions catalanes possibles.

Sí, exacte. El que volem deixar molt clar és que el camí ens l’han de marcar ells i volem ajudar de manera correcta els que vulguin emprendre algun camí, però sempre amb l’objectiu que l’esportista català pugui competir el millor possible. Jo ho sé perquè he entrenat aquestes seleccions. A un nen català li fa molta il·lusió entrenar-se en una selecció catalana, però també li agrada la possibilitat de jugar amb l’espanyola al màxim nivell i està d’acord a fer aquest camí. Però si no hi pot arribar, que la selecció catalana pugui jugar a un molt bon nivell i que pugui fins i tot fer de palanca. Hem de dignificar que ser en la selecció catalana suposi aquest punt d’orgull i de lideratge que s’ha anat perdent una mica. Per molt que políticament s’hagi parlat molt d’això, els últims anys ha quedat molt diluït, i em poso d’exemple. Jo vaig debutar amb la selecció catalana absoluta amb un Nou Congost ple en l’homenatge a Chichi Creus, amb Pau Gasol, Navarro... I em van tornar a trucar als 38 anys, quan ja m’estava retirant, perquè ningú hi volia anar. I vam anar a jugar al País Basc contra Euskadi en un pavelló en què com a màxim hi havia 200 persones. A mi, com a català, no em quadra. Si hem sigut capaços de portar 6.000 espectadors o molts més en els partits de futbol com els del Brasil, no hem d’arribar a aquest punt. Crec que tot el tema de polititzar molt aquest aspecte no ha beneficiat.

Tothom hi ha de tenir un paper. Igual que en la taula de l’esport, volem que tothom hi participi i al mateix nivell. La UFEC, la UCEC, la federació de municipis... Tots hem de ser impulsors i estar al mateix nivell. Evidentment, el món federatiu està representat per la UFEC i estem parlant amb ells i volem que el seu paper sigui prioritari, però també tenim clar que nosaltres, ara que som conselleria, hem de liderar totes les polítiques que hi pugui haver en clau esportiva i moltes de les decisions que es prenguin en clau esportiva en aquest país. De bracet amb la UFEC, hi haurà coses que podrem delegar, com quan vas de bracet amb els consells esportius amb l’esport escolar. Però nosaltres ho volem liderar, ara que som conselleria.

A tot arreu. Fa poc que estic en política, però ho he viscut com a practicant amateur i professional, he tingut una botiga d’esports vuit anys i m’ha tocat la part d’autònom de vendre samarretes i sabatilles. Després, he estat polític en l’àmbit local i, ara, a la Generalitat. M’he adonat que l’esport afecta a tot arreu. I volem que l’esport sigui a tot arreu, que hi tingui veu. Estic content perquè en tots els departaments amb què hem parlat, amb Salut, Educació, Empresa..., tothom ho té clar; després ja veurem on arriba, és veritat. Hem sigut sempre els simpàtics: “Ah, que bé, fas esport, molt bé!” Ara és: “No, escolta, nosaltres incidim en el dia a dia com qualsevol altre àmbit.”

Jo crec que tots els que érem allà vam tenir una sensació de molta frustració esportiva i que no havia estat un bon arbitratge. Això ho tenim clar. I que això va generar situacions complexes. El Nàstic ha decidit aquesta via i ha fet aquest recorregut. Jo he parlat amb el president del Nàstic, perquè, a més, tenim confiança, i l’únic que li he dit és que té el suport, en el sentit que, si ells creuen en aquest camí, que no s’havia obert mai, nosaltres estarem a l’expectativa del que pugui passar. També tenim clar que el recorregut, i això també li ho he dit, és complicat. Però si la decisió és ferma i ells volen tirar endavant, doncs endavant.