Sí, feia molt de res­pecte. Pri­mer, molt sorprès, no ho negaré. Segon, con­tent, perquè es cre­ava una con­se­lle­ria d’Esports, cosa que jo, des de l’altra banda, havia vist sem­pre necessària. I ter­cer, també amb aquell punt de res­pon­sa­bi­li­tat, de fer-ho bé. Ser el pri­mer també sig­ni­fica aquesta pressió, perquè el que vull és que la con­se­lle­ria es quedi ja per sem­pre, i vol dir que ho hem de fer bé perquè ningú es torni a plan­te­jar mai si hi ha d’haver una con­se­lle­ria d’Esports o no.

No. En aquesta vida no he tin­gut mai por, sem­pre he assu­mit amb molt de res­pecte les situ­a­ci­ons noves, però sense por. Em recor­dava quan em van dir de fit­xar per un equip ACB quan estava molt avall. O la pri­mera vegada que em van dir d’entre­nar a LEB 1, direc­ta­ment des de júniors. O quan em van tru­car per anar a selec­ci­ons espa­nyo­les, o a la regi­do­ria d’Esports de Tar­ra­gona. No m’ha fet por mai, sí molt de res­pecte. Intento tre­ba­llar al màxim, això sí, i rode­jar-me bé, i enda­vant.

Estic con­vençut que sí. A més, avui dia tot això està molt bus­cat, amb el coac­hing, la teràpia de grup, etcètera, i crec que ser­veix. Evi­dent­ment, hi ha un punt polític, que segu­ra­ment jo que fa poc que hi soc no el tinc tan pre­sent.

Sí, jo crec que també es valora molt, ho dic amb tota sin­ce­ri­tat. El pre­si­dent, quan en vam estar par­lant, una de les coses que em deia era que crear la con­se­lle­ria és un repte, i aquí hem de sumar amb tot­hom, i que tam­poc esti­gui tan poli­tit­zat també és bo.

Doncs amb certa curi­o­si­tat. Els con­sells de govern, pri­mer amb molta il·lusió, no per l’àmbit per­so­nal sinó per visi­bi­lit­zar que l’esport és damunt la taula del govern. I si jo aixeco la mà, com a repre­sen­tant del sec­tor, em sent tot­hom. No és allò de pas­sar el fil­tre d’una altra con­se­lle­ria. I al Par­la­ment, al prin­cipi, encu­ri­o­sit i nerviós, perquè veus i vius tota la dinàmica com­plexa, però també és el lloc on toca ser, perquè s’hi dis­cu­tei­xen molts aspec­tes de la vida quo­ti­di­ana de la gent de Cata­lu­nya, i per a mi un dels rep­tes és que es parli d’esport al Par­la­ment.

Pri­mer, això que dèiem, que som a la taula dels grans. Segon, que les polítiques espor­ti­ves inci­dei­xin real­ment en tots els àmbits, la part aquesta de l’Esport 360. Com aques­tes polítiques espor­ti­ves poden inci­dir real­ment en la vida quo­ti­di­ana de les per­so­nes. I després, els altres dos eixos fona­men­tals: millo­rar la vida de la gent que hi ha en el tei­xit espor­tiu, en infra­es­truc­tu­res i admi­nis­tra­ci­ons. Les infra­es­truc­tu­res han de ser un dels punts més forts, i que sigui la legis­la­tura en què hi fem més incidència, per arre­glar una situ­ació bas­tant com­plexa pel que fa a ins­tal·laci­ons espor­ti­ves al nos­tre país.

Evi­dent­ment, no arri­ba­rem a tot, i és un mis­satge que també estem donant. Nosal­tres tenim molt clar que som un país en què es fa molt d’esport, i això sig­ni­fica que hi ha molt d’usu­ari en ins­tal·laci­ons espor­ti­ves. El des­gast de les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves és molt alt i ràpid, i fa temps que no s’hi inver­teix. Nosal­tres hi volem inver­tir, però com que no arri­ba­rem a tot, el que volem és fer-ho bé. I per a nosal­tres fer-ho bé és fixar pri­o­ri­tats i tenir una bona diagnosi de com estan les ins­tal·laci­ons. En aquest sen­tit, hem anat de bra­cet amb les dipu­ta­ci­ons, que a par­tir d’aquí també ani­ran amb els ajun­ta­ments, perquè el món local coneix molt bé les ins­tal·laci­ons. Hem con­sen­suat una fitxa, aquest pas ja està fet. I ara falta el des­ple­ga­ment d’aquesta fitxa perquè arribi a tots els muni­ci­pis. Al prin­cipi era una fitxa molt més àmplia, que segu­ra­ment reque­ri­ria molt més temps. Ara és més fàcil i àgil. Quan la tin­guem, no només amb dades bàsiques sinó també més com­ple­xes, de fibro­ci­ment, sos­te­ni­bi­li­tat medi­am­bi­en­tal... Quan ho tin­guem tot, que és una feina com­plexa, hem de posar-hi pri­o­ri­tats. Sé que tot­hom vol que es faci allò seu, però hem de fer bé l’exer­cici de diagnosi prèvia, que ens donarà fia­bi­li­tat i cri­teri, que ningú pugui dir que afa­vo­rim un lloc o actuem on no toca.

La fitxa està feta. Amb les dipu­ta­ci­ons, hem con­sen­suat també les quan­ti­tats de diners que posa­ran d’entrada en aquest pla de xoc. I ara estem nosal­tres amb Eco­no­mia a veure quina quan­ti­tat hi posarà la Gene­ra­li­tat. El des­ple­ga­ment d’aquesta fitxa, si tot va bé, serà a prin­ci­pis d’any. Durant el pri­mer tri­mes­tre, volem que esti­gui en mans dels tècnics muni­ci­pals.

Fins ara era una secre­ta­ria, i ara tenim una con­se­lle­ria, però amb una estruc­tura bàsica. Nosal­tres hem fet una pro­posta nova d’estruc­tura, con­sen­su­ada amb funció pública. Volem fer molt d’èmfasi, sobre­tot quant al regis­tre i la rapi­desa de les sub­ven­ci­ons, perquè els clubs no entrin en l’ano­ma­lia de no saber què cobra­ran quan comença la tem­po­rada. Per desgràcia, depèn del pres­su­post. És veri­tat que tindríem un pro­blema si no tinguéssim pres­su­post, perquè hauríem de viure del pres­su­post encara de secre­ta­ria. Hem fet aquesta pla­ni­fi­cació d’estruc­tura, de pos­si­bles pro­gra­mes, actu­a­ci­ons i sub­ven­ci­ons. Són unes pre­vi­si­ons que si no hi ha pres­su­post hau­ran de variar.

Sí. Jo crec que va ser una política total­ment encer­tada, i que nosal­tres segui­rem. Encara hi ha molt camí. El 77% de les llicències fede­ra­ti­ves són mas­cu­li­nes, i la presència feme­nina en òrgans direc­tius i de fede­ra­ci­ons és molt baixa. És veri­tat que nosal­tres ho emmar­quem en el 360, perquè donem molta importància a tot. La salut, el turisme espor­tiu, tot són punts vitals. Però hi hem d’insis­tir i seguir fent polítiques perquè l’esport femení con­tinuï crei­xent. I no només en la pràctica sinó també en la gestió. Gràcies a les polítiques que s’han fet, s’ha anat millo­rant la pràctica, també reduint l’aban­do­na­ment de l’esport en l’ado­lescència, i aquesta ini­ci­a­tiva està bé. Ara ens falta que en els òrgans de gestió hi hagi més dones.

La pari­tat seria ideal, però és un camí llarguíssim. Jo crec que estar per sobre del 30% quan acabi la legis­la­tura esta­ria molt bé. En clau d’usu­a­ris, de mai­nada que fa esport, ho millo­ra­rem. I també ho hem d’acon­se­guir en la gestió.

Jo crec molt en els refe­rents, sem­pre hi he cre­gut. Sense caure en paranys, però que la mai­nada que comença a fer esport tin­gui uns refe­rents ajuda a arros­se­gar-la. Per exem­ple, el water­polo femení. I em ve al cap també l’exem­ple del CAR, en què pràcti­ca­ment ja exis­teix la pari­tat entre els espor­tis­tes becats. D’aquí sor­ti­ran refe­rents. Volem seguir amb aquesta política, que també sig­ni­fica millo­rar la ins­tal·lació, i que el CAR sigui real­ment un cen­tre de referència. I obrir-lo una mica. Sense ser intru­sius en l’entre­na­ment d’elit, que siguem capaços d’obrir una mica més el CAR, a visi­tes de fede­ra­ci­ons, per exem­ple, per veure de prop els refe­rents. I si hi ha molta presència feme­nina al CAR, és més fàcil que la referència sigui més pro­pera.

Sí. Així com hi ha espor­tis­tes refe­rents, també hi ha grans esde­ve­ni­ments que són refe­rents. Però han de com­plir els tres eixos més impor­tants que hi ha quan es plan­teja un esde­ve­ni­ment, que ens n’arri­ben mol­tes, de pro­pos­tes. Un eix és el retorn econòmic, i cada dia tinc més clar que el retorn econòmic és posi­tiu. Moure’s per veure una com­pe­tició motiva, els infor­mes són posi­tius, perquè és obvi que tot està molt enfo­cat al retorn; tot­hom ho té pre­pa­rat. Després, hi ha la part medi­am­bi­en­tal, que l’esde­ve­ni­ment sigui sos­te­ni­ble. I ter­cer, la part social, que per a mi té molta força: com aquell esde­ve­ni­ment pot afec­tar no només el seu ter­ri­tori, sinó tot el país. Que si fes­sis un mun­dial de bàsquet, que no és el cas, ho apro­fi­tes­sis per pro­gra­mar acci­ons a les esco­les, de bra­cet amb el món local. Que tot­hom ho vegi de manera posi­tiva. Que per­meti millo­rar ins­tal·laci­ons. I que l’afec­tació social sigui posi­tiva. Si com­plei­xen aquests tres aspec­tes, i jo crec que la majo­ria ho fan, nosal­tres estem dis­po­sats a donar cabuda a esde­ve­ni­ments, amb mol­tes ganes i il·lusió que ens vegin com a refe­rents, també.

Estem en el procés de reco­pi­lar tota la infor­mació i de par­lar molt amb ells. Com a nova con­se­lle­ria, quan vam arri­bar, hi havia una certa docu­men­tació, però per a mi, per valo­rar-ho com cal i veure què sig­ni­fi­ca­ria la Ryder, era insu­fi­ci­ent. Ara, en bona sin­to­nia, hem dema­nat més docu­men­tació i estem ana­lit­zant-ho tot des d’aquests tres punts de vista. I el que no volem és demo­rar gaire la res­posta perquè sabem que ja ve d’abans i que acu­mula un cert retard. Ens hem com­promès que el pri­mer tri­mes­tre del 2025 hi dona­rem una res­posta defi­ni­tiva i si cal fer alguna con­tra­o­ferta, per enten­dre’ns, o alguna rede­fi­nició del pro­jecte, nosal­tres ho posa­rem damunt la taula.

És lògic, i el ter­ri­tori afec­tat també fa una certa pressió. Aquest tema abans no era a la taula d’Esports i sor­tia de Pre­sidència, com passa amb el Cir­cuit, per exem­ple, i el pre­si­dent va dir que volia que ho liderés la con­se­lle­ria d’Esports. A mi em fal­tava infor­mació. Tenia un docu­ment de tres fulles. He visi­tat els espais, he par­lat amb els agents impli­cats i he fet un informe que és a la taula del pre­si­dent, i ara estem rede­fi­nint el que sig­ni­fica per pren­dre una decisió ade­quada.

Ara mateix, està tot obert. Hi ha coses molt posi­ti­ves en l’esde­ve­ni­ment i hi ha altres coses que ens gene­ra­ven o ens gene­ren algun dubte. El que sí que puc dir és que sem­pre ho hem vist amb una pre­dis­po­sició molt bona i una bona comu­ni­cació, i tenint molt en compte l’opinió de tots els sec­tors. Hi estem tre­ba­llant, con­tents que tot el que estem dema­nant ens ho estan donant, i ara tenim molta més infor­mació sobre el que és i sobre el que com­porta, amb les seves pos­si­bles con­seqüències posi­ti­ves i nega­ti­ves, per pren­dre una decisió amb la garan­tia que tens tots els ele­ments damunt la taula.

Sí. És veri­tat que aquí hi ha una part que con­ti­nua vin­cu­lada a Empresa. Nosal­tres hem dema­nat ser-hi, perquè no hi érem i, com a mínim, hi volem ser. Que es tin­gui en compte la part espor­tiva. Si no hi ha un esde­ve­ni­ment espor­tiu, mol­tes d’aques­tes coses no pas­sen. Quan par­lem de coses al vol­tant d’un esde­ve­ni­ment espor­tiu, sem­pre dic: “Sí, sí, molt bé, però si no hi ha un juga­dor allà jugant o una pilota rodant, tota la resta no passa.” Per això hem dema­nat que ens tin­guin en compte. I aquesta és una de les fei­nes que hem tin­gut aquests mesos, que ens tin­guin en compte en molts esce­na­ris en què no hi érem. Hem tin­gut per part d’Empresa, que por­tava el tema del Cir­cuit, molt bona aco­llida. Ja vam par­ti­ci­par, mínima­ment, en el Gran Premi Soli­dari de MotoGP, i la veri­tat és que va anar molt bé. En el tema del Cir­cuit també volem que les fede­ra­ci­ons cata­la­nes de moto­ci­clisme i auto­mo­bi­lisme puguin gau­dir del Cir­cuit per fer coses que havien des­a­pa­re­gut. Que els nos­tres espor­tis­tes, que han sigut i són refe­rents en aquest món, tin­guin faci­li­tat, amb una certa mesura i també dins d’un encaix, per par­ti­ci­par en el Cir­cuit, cosa que ara no passa.

Dins de la línia de l’esport femení, cre­iem que un gran tor­neig femení de ten­nis hi ha de tenir cabuda. Tenim el Godó en mas­culí, que és un refe­rent ja molt clar, però la part feme­nina s’ha de con­ti­nuar poten­ci­ant i amb el pre­si­dent de la fede­ració cata­lana, Jordi Tamayo, amb el qual tenim una relació molt bona, n’hem par­lat i hi ha tota la bona volun­tat perquè sigui un refe­rent femení.

Això segueix en peu. Les fede­ra­ci­ons han de por­tar les reg­nes, perquè ara mateix la nos­tra capa­ci­tat és molt poca, però nosal­tres hi volem ser. Les fede­ra­ci­ons també han de tro­bar vies, per exem­ple a través dels ajun­ta­ments locals, i nosal­tres sumar. Volem un tor­neig de referència en el ten­nis femení.

Hem pre­pa­rat un docu­ment. Hem par­lat amb ERC i estem con­sen­su­ant coses que són molt posi­ti­ves. Al final, el que ens acaba dient que cal és que l’espor­tista català sigui el millor pos­si­ble. I aquí, també, tenim clar el paper de les fede­ra­ci­ons. En vir­tut del pacte de govern, volem fer aquesta ofi­cina que sigui una impul­sora de les selec­ci­ons cata­la­nes. Hi ha fede­ra­ci­ons que estan sota l’empara de les espa­nyo­les i estan molt con­ten­tes amb el recor­re­gut dels seus espor­tis­tes, i el que diuen és que ja els interessa que hi hagi una selecció cata­lana potent que sigui un bon fil­tre abans d’anar a l’espa­nyola. I d’altres que tenen la pos­si­bi­li­tat reco­ne­guda de tenir un recor­re­gut inter­na­ci­o­nal. Per tant, nosal­tres diem que siguin les fede­ra­ci­ons les que ens mar­quin on volen arri­bar. Que aquesta ofi­cina valori real­ment les pos­si­bi­li­tats que hi ha en cada cas i que sigui impul­sora de crear una marca pròpia de selec­ci­ons cata­la­nes, de l’ajuda logística. Hi ha fede­ra­ci­ons, peti­tes, per exem­ple, que tenen reco­nei­xe­ment, però no tenen capa­ci­tat, i es poden crear un pro­blema per si matei­xes en clau econòmica. Hem de dimen­si­o­nar-ho tot bé per tenir les millors selec­ci­ons cata­la­nes pos­si­bles.

Sí, exacte. El que volem dei­xar molt clar és que el camí ens l’han de mar­car ells i volem aju­dar de manera cor­recta els que vul­guin empren­dre algun camí, però sem­pre amb l’objec­tiu que l’espor­tista català pugui com­pe­tir el millor pos­si­ble. Jo ho sé perquè he entre­nat aques­tes selec­ci­ons. A un nen català li fa molta il·lusió entre­nar-se en una selecció cata­lana, però també li agrada la pos­si­bi­li­tat de jugar amb l’espa­nyola al màxim nivell i està d’acord a fer aquest camí. Però si no hi pot arri­bar, que la selecció cata­lana pugui jugar a un molt bon nivell i que pugui fins i tot fer de palanca. Hem de dig­ni­fi­car que ser en la selecció cata­lana suposi aquest punt d’orgull i de lide­ratge que s’ha anat per­dent una mica. Per molt que política­ment s’hagi par­lat molt d’això, els últims anys ha que­dat molt diluït, i em poso d’exem­ple. Jo vaig debu­tar amb la selecció cata­lana abso­luta amb un Nou Con­gost ple en l’home­natge a Chichi Creus, amb Pau Gasol, Navarro... I em van tor­nar a tru­car als 38 anys, quan ja m’estava reti­rant, perquè ningú hi volia anar. I vam anar a jugar al País Basc con­tra Euskadi en un pavelló en què com a màxim hi havia 200 per­so­nes. A mi, com a català, no em qua­dra. Si hem sigut capaços de por­tar 6.000 espec­ta­dors o molts més en els par­tits de fut­bol com els del Bra­sil, no hem d’arri­bar a aquest punt. Crec que tot el tema de poli­tit­zar molt aquest aspecte no ha bene­fi­ciat.

Tot­hom hi ha de tenir un paper. Igual que en la taula de l’esport, volem que tot­hom hi par­ti­cipi i al mateix nivell. La UFEC, la UCEC, la fede­ració de muni­ci­pis... Tots hem de ser impul­sors i estar al mateix nivell. Evi­dent­ment, el món fede­ra­tiu està repre­sen­tat per la UFEC i estem par­lant amb ells i volem que el seu paper sigui pri­o­ri­tari, però també tenim clar que nosal­tres, ara que som con­se­lle­ria, hem de lide­rar totes les polítiques que hi pugui haver en clau espor­tiva i mol­tes de les deci­si­ons que es pren­guin en clau espor­tiva en aquest país. De bra­cet amb la UFEC, hi haurà coses que podrem dele­gar, com quan vas de bra­cet amb els con­sells espor­tius amb l’esport esco­lar. Però nosal­tres ho volem lide­rar, ara que som con­se­lle­ria.

A tot arreu. Fa poc que estic en política, però ho he vis­cut com a prac­ti­cant ama­teur i pro­fes­si­o­nal, he tin­gut una botiga d’esports vuit anys i m’ha tocat la part d’autònom de ven­dre samar­re­tes i saba­ti­lles. Després, he estat polític en l’àmbit local i, ara, a la Gene­ra­li­tat. M’he ado­nat que l’esport afecta a tot arreu. I volem que l’esport sigui a tot arreu, que hi tin­gui veu. Estic con­tent perquè en tots els depar­ta­ments amb què hem par­lat, amb Salut, Edu­cació, Empresa..., tot­hom ho té clar; després ja veu­rem on arriba, és veri­tat. Hem sigut sem­pre els simpàtics: “Ah, que bé, fas esport, molt bé!” Ara és: “No, escolta, nosal­tres inci­dim en el dia a dia com qual­se­vol altre àmbit.”

Jo crec que tots els que érem allà vam tenir una sen­sació de molta frus­tració espor­tiva i que no havia estat un bon arbi­tratge. Això ho tenim clar. I que això va gene­rar situ­a­ci­ons com­ple­xes. El Nàstic ha deci­dit aquesta via i ha fet aquest recor­re­gut. Jo he par­lat amb el pre­si­dent del Nàstic, perquè, a més, tenim con­fiança, i l’únic que li he dit és que té el suport, en el sen­tit que, si ells cre­uen en aquest camí, que no s’havia obert mai, nosal­tres esta­rem a l’expec­ta­tiva del que pugui pas­sar. També tenim clar que el recor­re­gut, i això també li ho he dit, és com­pli­cat. Però si la decisió és ferma i ells volen tirar enda­vant, doncs enda­vant.