El Real Madrid s'agafa com pot al lideratge, amb agonia, patiment i també polèmica. L'equip de Zinedine Zidane va estar grogui durant una bona estona, va ballar al ritme d'un Vila-real autoritari fins que va aconseguir el segon gol, però que es va equivocar fent un pas enrere i va afavorir la reacció clàssica d'un Madrid acostumat a desafiar el cronòmetre.

Envalentit en partits d'alta volada, el Vila-real va exhibir pedigrí competitiu durant la primera hora de joc. D'entrada, va cedir la iniciativa al Madrid per, de mica en mica, anar agafant el mànec de la paella, il·luminat pel futbol de Trigueros, per l'ordre de Bruno i pel desequilibri d'un Samu Castillejo que va fer un descosit a Marcelo. Més ben posicionat, molt més lúcid en la circulació i flexible en la permuta de posicions, el conjunt de la Plana Baixa només va haver de lamentar la lesió del seu porter, Sergio Asenjo, durant el primer acte, perquè futbolísticament va cuinar un context de partit idíl·lic, desbordant el Madrid i massacrant-lo amb dos gols només encetar-se la segona part, primer amb una volea de Trigueros i posteriorment amb una diana de Bakambu, que va aprofitar una pilota ben filtrada per Bruno.

Però fins i tot quan té mig cos sota terra, és imprudent donar per enterrat el Madrid que, amb el toc de corneta habitual, va ser capaç de canviar la tendència del partit, de girar el desnivell del terreny de joc i de convertir la mitja hora final en un vendaval constant d'arribades, en què ho va tenir tot de cara: l'encert i les decisions arbitrals. Bale, amb el seu vol habitual, va escurçar distàncies ràpidament connectant a la xarxa una centrada de Carvajal i, amb el vertigen ja instal·lat a les cames dels jugadors groguets, Gil Manzano va senyalar els onze metres quan un rebot dins l'àrea va fregar el braç de Bruno Soriano. Ahir sí que van comptar les mans del capità del Vila-real, i Cristiano Ronaldo va aprofitar l'avinentesa per afusellar Andrés Fernández, alimentant la tendència del partit i d'un Real Madrid que es mou com ningú en el terreny de l'èpica i que ja sobre el final va culminar el sorpasso amb una transició ràpida de Marcelo, amb una centrada extraordinària del brasiler perquè Morata mantingui els blancs en la cúspide del campionat.