Internacional

BRUNO SALTOR

CAPITÀ DEL BRIGHTON & HOVE ALBION FC

“Aquí, primer, són de l'equip de la seva ciutat”

El lateral de Móra d'Ebre fa cinc anys que juga al Brighton, amb el qual ha assolit l'ascens aquesta setmana

Renovat fins al juny del 2018, debutarà el curs que ve en la Premier

Els dissabtes de tres a cinc de la tarda no es pot veure cap partit en obert per la televisió, així la gent va al camp a veure el seu equip

Bruno Saltor (el Masnou, 1 de octubre del 1980) viu als 36 anys un gran moment. Adaptat a Anglaterra, on viu des de ja fa un lustre, el futbolista de Móra d'Ebre és el capità i un dels referents del Brighton & Hove Albion, equip de la Championship, la segona categoria del futbol anglès, amb què aquesta setmana ha assolit l'ascens a la Premier League.

Finalment, a la cinquena temporada, aconsegueixen pujar...
Després d'anys barallant-nos, de tenir diversos play-off, d'estar a les portes de l'ascens, sempre hem acabat amb mal gust de boca i ara, aconseguir-ho, i de la manera que ho hem fet, és molt important.
És una lliga duríssima...
És molt competitiva, amb molts equips amb molt de nom, com l'Aston Villa, el Newcastle, el Derby County, el Norwich, equips amb molt nivell, amb pressupostos molt alts. I a més, són 46 partits de lliga, dues copes... Tot ho fa encara més complicat, però hem tingut una gran temporada que esperem arrodonir amb el títol.
Vostè sempre havia jugat en el futbol espanyol. Quan va arribar a Anglaterra, què va canviar?
El futbol anglès, tot i que cada cop menys, no entén de tàctica. La tàctica no és el seu fort. És un joc molt més directe, d'anades i tornades, bastant més físic... La diferència més gran que hi veig jo és aquesta, que el futbol anglès no creu tant en la tàctica.
I com s'hi adapta un jugador que no ha viscut mai això?
Això depèn de cadascú. Sí que és veritat que el futbol és diferent, però en aquest esport tots parlem el mateix llenguatge. Al final és una pilota i ja està. En el meu cas l'adaptació va ser bastant ràpida, perquè l'entrenador era uruguaià, Gustavo Poyet, i va ser més fàcil perquè vaig tenir més ajuda.
Em comenta que el futbol anglès no creu tant en la tàctica. Pot ser que sigui una de les raons per les quals no acaba de transcendir a Europa en els darrers anys?
És un dels motius i també en l'àmbit de seleccions. Tenen jugadors d'un nivell altíssim, però que en l'aspecte tàctic, quan es troben davant d'equips que són rocosos, que treballen junts, tenen molts problemes. Si seguim una escala, els italians estarien a dalt de tot, després aniria el futbol espanyol i després els anglesos, que tàcticament no són tan rigorosos.
Tornant a la Championship... La segona anglesa, no és com la segona espanyola. De fet, hi ha jugadors de la primera espanyola, com vostè, que han anat allà tot i que sigui una categoria inferior.
Són molts motius. Aquí la televisió aquí ajuda molt. No podem comparar pressupostos d'equips de segona divisió d'aquí amb els de segona divisió d'Espanya. Estem parlant que hi pot haver vuit equips de la segona divisió anglesa, que paguen més que vuit equips de la primera divisió espanyola. El tema dels diners influeix molt i també la massa social. Pensa que nosaltres, un equip de segona, tenim una mitjana de 28.000 espectadors a l'estadi cada setmana que juguem a casa. Tot plegat fa que no es pugui comparar. Sí que és veritat que en l'aspecte futbolístic hi ha moltes coses que són molts millors a Espanya que aquí a Anglaterra.
Parlant de les aficions, allà la gent és només d'un equip...
Correcte. Aquí primer són del seu equip, l'equip local, el de la seva ciutat, i després són fans del Chelsea, del Manchester... d'un gran equip. Canvia bastant. De fet, hi ha curiositats com que aquí els dissabtes de tres a cinc de la tarda no es pot donar cap partit en obert per la televisió. No es pot veure cap partit a aquestes hores, ni tampoc pagant, i es fa per incentivar precisament això. Així la gent va al camp, a l'estadi de la seva ciutat, i veu el seu equip.
Té 36 anys, va cap als 37. Acumula 39 partits jugats de 43. L'any passat 48. On és el secret?
No n'hi ha... és cuidar-se. No hi ha res més. Portar un estil de vida que t'ajudi a poder suportar tota aquesta càrrega de partits. Al principi costa una mica trobar aquest equilibri, però un cop el trobes, ja portes aquest estil de vida que et permet jugar aquest nombre de partits.
Es veu amb corda per a estona?
Quan arribes a aquesta edat ja no penses només en el partit a partit, sinó en el dia a dia. Intento disfrutar de cada moment, de cada entrenament perquè no me'n queden gaires. Fa un parell d'anys que estic així, que intento gaudir de cada dia, de cada experiència, i crec que afrontar-ho així, sense pensar a llarg termini, és la millor manera...
Renovat fins al 2018. Ara toca la Premier League...
Sí, sí, amb moltes ganes. No sé sí seré el debutant més vell... podria ser. Serà una nova experiència. Ara, però, també amb ganes de vacances per desconnectar i descansar bastant i després amb il·lusió de tornar i afrontar aquest nou repte.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)