Amb la llengua fora i afeblit per les lesions de Salcedo –es podria perdre el que queda de torneig–i d’Héctor Moreno, Mèxic va haver de remar contra corrent contra una Nova Zelanda estimulant que fins i tot, en el tram final, va estavellar una pilota al travesser que hauria significat l’empat.

Amb peus de fang, força concessiva al darrere, la selecció asteca va tenir dificultats per contenir Wood, que al límit del descans va aconseguir avançar els kiwis i va obligar Talavera a erigir-se en protagonista amb dues intervencions decisives. Però Mèxic, molt més hàbil, va corregir els nervis de la primera meitat. Juan Carlos Osorio va donar entrada a Héctor Herrera per posar ordre i Jiménez, amb una gran mitja volta, i Oribe Peralta, optimitzant una gran acció d’Aquino, van capgirar el resultat.