Amb la llen­gua fora i afe­blit per les lesi­ons de Sal­cedo –es podria per­dre el que queda de tor­neig–i d’Héctor Moreno, Mèxic va haver de remar con­tra cor­rent con­tra una Nova Zelanda esti­mu­lant que fins i tot, en el tram final, va esta­ve­llar una pilota al tra­ves­ser que hau­ria sig­ni­fi­cat l’empat.

Amb peus de fang, força con­ces­siva al dar­rere, la selecció asteca va tenir difi­cul­tats per con­te­nir Wood, que al límit del des­cans va acon­se­guir avançar els kiwis i va obli­gar Tala­vera a eri­gir-se en pro­ta­go­nista amb dues inter­ven­ci­ons deci­si­ves. Però Mèxic, molt més hàbil, va cor­re­gir els ner­vis de la pri­mera mei­tat. Juan Car­los Oso­rio va donar entrada a Héctor Her­rera per posar ordre i Jiménez, amb una gran mitja volta, i Oribe Peralta, opti­mit­zant una gran acció d’Aquino, van cap­gi­rar el resul­tat.