A Caldes de Malavella podrien veure en els pròxims dies com un noi del poble debuta com a futbolista internacional per Albània. Es tracta d’Ivan Balliu Campeny (Caldes de Malavella, 1 de gener del 1992), d’avi i pares catalans –de fet el seu pare, Salvador, és l’alcalde de Caldes–, que ja va ser convocat pel combinat albanès, per sorpresa de tothom, en la darrera aturada de seleccions i que en aquesta ha tornat a repetir. “Tinc moltes ganes de debutar”, explica a aquest diari el jugador, que després de no disputar ni un minut en la primera convocatòria el mes passat podria estrenar-se amb el conjunt dirigit per Christian Panucci aquest divendres precisament contra la selecció espanyola a l’estadi José Rico Pérez d’Alacant. Si ho fes, el lateral dret faria un gran pas en la seva carrera amb el seu cognom com a gran artífex, ja que fins fa pocs mesos ell no sabia res dels seus orígens albanesos. Se’n va assabentar gairebé de la nit al dia. “La federació albanesa es va posar en contacte amb mi perquè el cognom Balliu és molt típic d’allà. Ens vam reunir a finals de la temporada passada a París, i el president em va preguntar si tenia familiars albanesos, però jo ho desconeixia en aquell moment”, relata el defensa, que finalment va rebre la notícia dels seus lligams balcànics. “Ells van buscar en el meu arbre genealògic, van estirar i van trobar-hi una connexió amb Albània i em vaig poder fer la doble nacionalitat”, assegura.

La decisió d’acceptar la proposta de Panucci tampoc va ser senzilla, va haver-la de madurar: “Realment m’ho vaig pensar molt, però vaig trobar que era una evolució. Ser un jugador internacional et dona un altre caixet, jugues partits de seleccions i això és molt positiu.” I finalment, un cop citat, l’experiència com a jugador albanès, tot i no jugar, va ser molt satisfactòria. Es va entrenar amb el grup, va conviure-hi i va presenciar dos bons resultats de l’equip: triomf contra Liechtenstein (2-0) i empat contra Macedònia (1-1). “Van ser partits accessibles, però va estar molt bé. Ara ens en venen de més difícils”, indica el futbolista, que tancarà la fase de classificació per al mundial de Rússia del 2018 amb la selecció d’Albània contra Espanya i Itàlia. “El partit que vam jugar a casa va ser molt maco, amb l’afició i molt bon ambient”, recorda Balliu, que no havia estat mai al país balcànic.

No sap albanès, però l’idioma tampoc va ser un hàndicap per a l’exjugador del Barça, format al planter blaugrana, on va estar vuit anys i va arribar a jugar al filial, i que va passar per l’Arouca portuguès abans de recalar al Metz francès, on milita actualment. “Gairebé tots els jugadors parlen anglès i n’hi ha d’altres que tenen la doble nacionalitat amb Suïssa i també parlen francès; jo parlo tots dos idiomes, anglès i francès, i més o menys t’entens. A més, l’entrenador parla espanyol”, manifesta el defensa, que comenta que manté molt bona relació amb el seleccionador, Panucci. “És molt proper. Em va venir a veure la primera jornada que vaig jugar aquí al campionat francès, vam parlar i em va corregir alguns errors que vaig fer. Em va indicar com podria millorar determinats aspectes del joc i em va dir també quins li havien semblat positius i que li agradaven. Té un tracte molt bo.”

Ara espera el moment de posar-se la samarreta del combinat balcànic, encara que la competència que té en el seu lloc, el lateral dret, li ho posa difícil. “També tinc mala sort perquè un dels millors jugadors que hi ha a la selecció, que és l’Elseid Hysaj, del Nàpols, juga a la meva posició, però haig de tenir paciència”, assevera Balliu, un futbolista català, de Caldes de Malavella, però també albanès.