Tempesta elèctrica a Anfield
Champions League. El Liverpool, liderat per un Mohamed Salah pletòric, fa un forat a una Roma que com a mínim manté amb vida l’eliminatòria amb dos gols en el tram final
liverpool 5 roma 2
LIVERPOOL:Karius, Alexander-Arnold, Lovren, Van Dijk, Robertson, Henderson, Milner, Oxlade-Chamberlain (Wijnaldum, 18’), Sadio Mané. Mohamed Salah (Ings, 75’) i Roberto Firmino (Klavan, 93’).ROMA:Alisson, Florenzi, Manolas, Fazio, Juan Jesús (Perotti, 67’), Kolarov, De Rossi (Gonalons, 67’), Strootman, Nainggolan, Ünder (Schick, 46’) i Dzeko.GOLS:1-0 (36’) Salah. 2-0 (45’) Salah. 3-0 (56’) Mané. 4-0 (61’) Firmino. 5-0 (69’) Firmino. 5-1 (81’) Dzeko. 5-2 (85’) Perotti, de penal.ÀRBITRE:Felix Brych (alemany). Grogues a Alexander-Arnold, Lovren, Henderson, Fazio i Juan Jesús.Una pluja de llamps va foradar la nit de Liverpool, degradant el somni d’una Roma que va marxar d’Anfield dempeus però amb el cor ferit, esclava d’un nou miracle a l’Olímpic i víctima d’una actuació definitòria del que són els equips de Jürgen Klopp, d’un Liverpool electritzant en la nit en què Mohamed Salah, amb dos gols i dues assistències, i per si encara li quedava alguna cosa per demostrar, es va doctorar davant els ulls del planeta, tocant a la porta de l’olimp red. Dzeko i Perotti, però, en el tram final, van mantenir viva la flama giallorrossa.
Eusebio di Francesco havia imaginat un partit controlat, amb una Roma conscient del cavall que tenia al davant. I per un moment el va tenir: sense arriscar cap pilota, empenyent en bloc, recolzant-se en Dzeko, ajudant-se els uns als altres perquè el Liverpool no pogués córrer. Però a la primera que va veure pista, el conjunt scouser es va desbocar, travessant el vent a tota velocitat, trencant la pluja que queia sobre Anfield amb una bateria d’atacs sense pietat.
Quan el Liverpool va destapar la caixa dels trons, la Roma no va tenir antídot. Li venien per tots els carrils, a màxima velocitat, sempre amb el futbol de cara i les idees enverinades. Sobretot les de la ment d’un Mohamed Salah que, després de veure com Kolarov estavellava una pilota al travesser i com Sadio Mané malgastava les primeres bales del seu equip, va redimir el senegalès amb dues aparicions il·luminades, dignes de la seva temporada. Primer agafant una pilota escorat a la dreta i, davant la mirada de Manolas, col·locant-la a l’escaire llarg d’Alisson, eliminant qualsevol reacció del cotitzat porter de la Roma. I poc després, evidenciant la seva gran sintonia de moviments amb Firmino i ara esquivant la sortida del brasiler amb un toc suau. En totes dues ocasions, l’egipci va demanar disculpes al seu exequip per esborrar-li el somriure de la boca, per deixar el seu somni penjant d’un fil.
Quan el Liverpool va trobar el forat, s’hi va colar com una exhalació, fent-lo encara més gran i despullant les carències d’una Roma dissenyada amb tres centrals, com el dia de la remuntada contra el Barça, però que ahir els va veure patir davant la verticalitat del trident anglès, amb Salah com a gran capdavanter, trencant la semifinal en el primer acte i vestint-se d’assistent en el segon, trobant primer Sadio Mané i després Roberto Firmino, que només van haver d’empènyer la pilota per esbossar un escenari definitiu. I encara més quan Firmino, a la sortida d’un córner, va perforar per cinquena vegada la porteria d’Alisson.
El Liverpool va ser un huracà. Es va endur tot el que tenia a davant fins que li va quedar aire. Però quan se li va acabar la rauxa, i ja amb Salah mirant-s’ho des de la banqueta, no va tenir la serenitat per trobar la calma que reclamava el partit i la Roma, quan semblava ja agenollada, va trobar les últimes gotes d’orgull en el tram final per tenir a què aferrar-se, primer amb una bona definició de Dzeko al pal curt i després amb un penal materialitzat per Perotti que deixen l’eliminatòria encara en pols. Als de Di Francesco els valdria emular la gesta que van aconseguir contra el Barça. Al Liverpool, tot i les sensacions finals, res no li esborra el somriure d’una nit gran com la d’ahir, d’aquelles que feia ja temps que Anfield s’havia oblidat, un vendaval de futbol que l’acosta a la final de Kíev.