La mà de Klopp
Champions League. En poc més de dos anys i mig, l’entrenador alemany ha convertit el Liverpool, un conjunt sense rumb i deprimit quan va arribar, en finalista de la lliga de campions
Jürgen Klopp ha marcat el camí d’aquest Liverpool, finalista de la Champions. Va ser a l’octubre del 2015, quan el preparador alemany va acceptar rellevar Brendan Rodgers i agafar les regnes d’uns reds sense rumb, deprimits, que feia 25 anys que no guanyaven cap lliga –ara ja són 28– i faltats, sobretot, de competitivitat. Aleshores, Klopp, pel qual sospiraven els clubs més grans d’Europa, va ser seduït per l’aura del club de Merseyside, per la mística i història que té al darrere, i va proposar-se aixecar-lo com ja havia fet amb el Dortmund anys abans; el va agafar en un moment en què els problemes econòmics i esportius sacsejaven l’entitat de Westfàlia. Amb una aclaparadora personalitat per bandera, Klopp ha tornat a aplicar la seva mà, ha imprès el seu segell i ha construït, en poc més de dos anys i mig, un equip d’autor amb el qual ha fet ressorgir el Liverpool.
La diferència necessària
Els reds no han pogut lluitar per les copes ni per la Premier, en què han repetit quarta plaça, però en la Champions han ofert seva millor versió. Dos dels fitxatges, Salah –autor de 44 dianes en totes les competicions– i Van Dijk –amb un preu de 80 milions d’euros, el central més car de la història–, hi tenen part de responsabilitat. Tots dos han fet que l’equip fes un important salt de qualitat a les àrees. Aquest Liverpool de Klopp vol regnar a Europa.
Una obra (quasi) acabada
En aquest curs, el tercer, Klopp ha cargolat encara més l’equip. Més jugadors nous, tots adients per a una idea que ja està totalment assimilada i que ha resistit l’adeu de Coutinho. Encara pot sumar-hi més talent, però l’alemany ja té tot el que necessita, línia per línia, en un grup que ja és la seva pura essència: davanters ràpids i lleugers, migcampistes dinàmics i verticals, laterals punyents i centrals sobris.
Maduració i cap a la Champions
En la segona temporada, Klopp va continuar amb el procés de construcció de l’equip. Homes com Henderson, Can, Milner, Coutinho i Firmino, que ja eren a a la plantilla, es van adaptar a la perfecció al que requeria el tècnic, i amanit amb les incorporacions, l’obra del preparador alemany va anar agafant forma. El conjunt, cada cop més fet, va quedar quart en la Premier i va classificar-se per a la Champions League.
Fitxatges i ‘heavy-metal’
No hi va haver títols en la primera campanya, en què els reds van acabar la lliga vuitens. Tot i això, la mà de l’entrenador ja es notava i l’equip començava a assemblar-se a aquell seu Dortmund. A Anfield s’acostumaven al heavy-metal de Klopp: pressió alta, verticalitat, vertigen i rapidíssimes transicions defensa-atac. El tècnic va seguir perfilant el conjunt fitxant a l’estiu peces específiques per al seu estil de joc com Mané o Wijnaldum.
Dues finals perdudes
Klopp va trobar-se un equip en hores baixes, sense ànima, que trobava a faltar el seu trident atacant –Suárez (Barça), Sterling (City) i Sturridge (martiritzat per les lesions)– amb el qual dos anys abans gairebé havia guanyat la Premier. En aquell primer curs, el tècnic va començar a assentar les bases de l’equip i va fer recuperar la il·lusió de la parròquia red arribant a dues finals, la de la copa de la lliga i la d’Europa League.
“Potser soc «the normal one»”
“No em vull descriure a mi mateix. Soc un paio normal de la Selva Negra. Soc the normal one, potser.” Així es va presentar Klopp a Liverpool el 9 d’octubre del 2015, quan va ser nomenat per rellevar Brendan Rodgers. “Crec en una filosofia de joc que és molt emocionant, molt ràpida i forta. Els meus equips han d’anar a tot gas”, va avançar el tècnic alemany. Començava una nova era a Anfield.