La selecció espanyola va iniciar la seva aventura en territori rus amb les lleganyes encara als ulls. En l’únic partit amistós en territori mundialista, a Krasnodar –la ciutat no serà seu del mundial–, el conjunt de Julen Lopetegui va tenir enormes dificultats contra una Tunísia menys pretensiosa que la roja, però d’idees clares, capaç de defensar amb ordre i solidaritat i de desplegar-se amb rapidesa.

Espanya, en canvi, tot i sortir amb un onze farcit de futbolistes de control (Iniesta, Thiago, Isco, Busquets i Silva), en una disposició perfectament imaginable en l’estrena contra Portugal, va anar escassa d’espurna i malgrat aglutinar bona part del govern del joc, no va saber trobar vies d’escapament en un conjunt del nord d’Àfrica, que quan es va proposar pressionar al davant en moments puntuals ho va fer amb disciplina i que fins i tot hauria pogut penalitzar alguna badada dels espanyols, especialment en una pilota al cor de l’àrea que Sliti no va connectar per poc.

Veient la falta d’idees del seu equip, Lopetegui va moure banqueta, va canviar pràcticament tot l’equip durant el decurs del matx i fins i tot va acabar modificant el sistema en el tram final, ubicant tres centrals (Nacho, Piqué i Ramos), jugadors de banda més profunds (Lucas Vázquez i Marco Asensio) i amb dues referències ofensives (Diego Costa i Iago Aspas). I malgrat que tots dos van estar força desconnectats del joc, van acabar traient Espanya de l’embús en una acció en què el punta del Celta va acabar enviant al fons de la porteria una jugada embolicada del de l’Atlético, per acabar derrocant una tunísia que, tot i la derrota, va deixar bones sensacions pocs dies abans del mundial.