Futbol internacional

Duel de pistolers

Colòmbia, Polònia i Senegal, amb Falcao, Lewandowski i Mané com a referents ofensius, principals favorites a jugar-se les dues places dels vuitens de final

El Japó arriba a la cita farcit de dubtes i amb les estrelles en hores baixes

El grup H es presenta com a un dels més impredictibles del mundial de Rússia, amb Colòmbia, Polònia i el Senegal amb clares opcions de passar de ronda, mentre que el Japó sembla trobar-se un esglaó per sota. I entre les moltes virtuts de totes tres candidates en destaca una que acostuma a ser clau en un torneig tan curt com és una copa del món, la figura de l’home gol, ja que Falcao, Lewandowski i Sadio Mané es troben entre els millors davanters del planeta, sent capaços de decidir un enfrontament en una acció aïllada.

Per historial i noms, la favorita del grup és la Colòmbia de Pekerman, una selecció ben treballada i amb grans individualitats que fa quatre anys, amb pràcticament el mateix bloc, es va quedar a les portes de les semifinals. Tot i la recent lesió de Fabra, el lateral esquerre titular, l’equip cafeter segueix gaudint d’un entramat defensiu molt sòlid, amb els joves Davinson Sánchez i Yerry Mina en l’eix i els veterans Carlos Sánchez i Abel Aguilar per davant. I tot per cobrir l’esquena dels jugadors ofensius, on Pekerman té un autèntic arsenal on escollir. Els intocables, és clar, són James Rodríguez –el líder i font d’inspiració– i Falcao –que es va perdre per lesió el mundial del Brasil–, mentre que per ocupar les bandes el tècnic argentí disposa de jugadors del nivell de Cuadrado, Uribe, Muriel o Quintero, i amb Carlos Bacca sempre a la recambra. No tot, però, són flors i violes, ja que el principal problema que té Colòmbia és la manca d’un migcampista creatiu, cosa que en massa ocasions provoca que l’equip es parteixi en dos i que depengui en excés de la clarividència de James Rodríguez.

La segona en favoritisme és la pragmàtica Polònia, que sense fer soroll es va plantar a Rússia com a primera del seu grup, i sense patir. El secret de l’èxit del conjunt de Nawalka és la seva solidaritat, ja que es tracta d’un equip treballador i sacrificat, on tots els jugadors s’hi deixen la pell, conscients que si asseguren el zero a la seva porteria sempre hi haurà l’opció perquè Lewandowski acabi desnivellant la balança. I és que el davanter del Bayern de Munic, màxim golejador dels grups europeus de classificació, amb 16 dianes, és el líder absolut d’una selecció en la qual també destaquen noms com els dels joves Linetty o Zielinski. Malauradament, fa pocs dies es va lesionar Glik, el líder de la defensa polonesa, mentre que Milik, el gran acompanyant ofensiu de Lewandowski, arriba a la cita fora de forma, després d’haver-se estat pràcticament tota la temporada a la infermeria per una greu lesió al genoll.

Sensacions oposades

Tot i haver participat únicament una vegada en una copa del món –i ja han passat 16 anys–, Senegal es presenta a Rússia amb una plantilla farcida de nivell que pretén tornar a repetir l’experiència de Corea i Japó, quan es van quedar a les portes de disputar les semifinals. El punt fort del combinat africà és la potència i la velocitat de bona part dels seus jugadors, un desplegament físic, unit a un bon treball tàctic, que converteix Senegal en un conjunt molt difícil de sorprendre. Tot i que la seva pitjor línia és la defensiva, el creixement de Koulibaly l’ha fet millorar en aquest aspecte, a banda que Aliou Cissé no ha dubtat a enfortir encara més l’equip amb un trivot defensiu, amb Kouyaté i Gueye com a líders, i que gràcies al seu desplegament són capaços també d’unir-se a les accions d’atac des de la segona línia. La seva millor parcel·la, però, és l’ofensiva, amb futbolistes mòbils i de molta qualitat com Keita Baldé, Sow i, sobretot, Sadio Mané, que aquesta temporada ha acabat d’esclatar al Liverpool.

Ben diferents, en canvi, són les sensacions amb les quals arriba al mundial el Japó, que després d’una fase de classificació molt irregular va incrementar els dubtes amb la destitució de Halilhodzic, un tècnic contracultural que va ser capaç d’implantar un futbol tàctic i especulatiu en un equip acostumat a l’alegria i la improvisació. Ara, doncs, falta per veure per quina manera de jugar apostarà l’inexpert Akira Nishino, que a més es troba que l’última gran generació japonesa, formada per jugadors com Nagatomo, Hasebe, Kagawa o Honda –que a més no arriben al mundial de Rússia en el seu millor moment– no han gaudit de cap relleu de garanties, a banda de seguir sense trobar un davanter centre de primer nivell. Ho té difícil, però qui sap si precisament quan ningú l’espera, el Japó serà capaç de donar l’esperada passada endavant en un gran torneig.

DRET A SOMIAR

Colòmbia manté el bloc del darrer mundial, on va vorejar les semifinals

SENSE FISSURES

Polònia és un equip solidari, ben treballat tàcticament i difícil de vèncer

ASPIRANT A SORPRESA

La potència i la velocitat són les virtuts d’una Senegal que pot ser la revelació

NO TENEN RUMB

La destitució, fa dos mesos, de Halilhodzic, ha enterbolit l’estat d’ànim del Japó


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.