Trenta-sis anys després de la seva última presència en un mundial, el Perú va caure derrotat en la seva estrena contra Dinamarca, víctima de la falta d’efectivitat. El combinat que dirigeix Ricardo Gareca, potser per aquesta llarga absència en una gran cita, va oferir una gran imatge i ambició des del principi, però va perdonar massa i no va ser capaç de convertir en gol cap de les moltes ocasions que va tenir. No va marcar, de fet, ni de penal, en una acció que –com havia passat en el França-Austràlia– va ser xiulada amb la intervenció del VAR. Cuevas havia provocat el penal just abans del descans i ell mateix es va encarregar d’executar-lo, però va enviar la pilota als núvols, amb un pèssim llançament.

I com el diu el tòpic, el que perdona acostuma a pagar-ho, i així va ser. A mitja hora del final, els danesos, que ja havien passat el pitjor, no van desaprofitar la primera gran oportunitat. En un ràpid contraatac conduït per Eriksen, el brillant migcampista del Tottenham va habilitar amb una bona passada Poulsen, que dins l’àrea va superar Gallese pel pal curt. No es van rendir els peruans, que van estar a prop d’empatar, però aleshores va tornar a aparèixer Kasper Schmeichel per impedir-ho. L’entrada de Paolo Guerrero va aportar encara més pólvora al Perú, però Dinamarca va aconseguir resistir i encarrila la seva classificació per als vuitens de final. Com va dir Gareca ja un cop acabat el partit, “el futbol és efectivitat”.