Talent per al talent
El tècnic balaguerí Robert Martínez ha aconseguit millorar el rendiment col·lectiu de Bèlgica, un dels combinats amb més qualitat tècnica de tot el món
Estiu del 2016. Marc Wilmots, seleccionador de Bèlgica des del 2012, anuncia que abandona el càrrec, en no passar dels quarts de l’Eurocopa de França. La decisió deixava sense entrenador una de les plantilles amb més talent del futbol internacional, amb peces com Hazard, De Bruyne, Courtois i Lukaku. Arran d’aquesta situació, i amb el mundial de Rússia entre cella i cella, la federació belga pren una decisió força controvertida. En comptes d’anar temptejant possibles candidats, opta per posar un anunci al seu web, amb un seguit de requisits, perquè siguin els interessats els que es postulin per fer-se càrrec de la banqueta dels diables vermells. I és clar, l’allau de peticions va ser brutal, amb més de quaranta candidatures serioses, i amb noms il·lustres com els de Marcelo Lippi, Laurent Blanc o Rudi Garcia. Finalment, i contra tot pronòstic, l’escollit va ser el català Robert Martínez, que tot i no tenir experiència en el futbol belga, encadenava nou temporades d’èxit a Anglaterra, on havia coincidit, a més, amb jugadors de la selecció com Lukaku o Kevin Mirallas. “Tothom amb qui he parlat a Anglaterra m’ha dit el mateix d’ell: treballa dur i és un innovador”, va afirmar el dia de la seva presentació Chris van Puyvelde, director esportiu de Bèlgica, en ser qüestionat sobre quin havia estat el motiu principal pel qual s’havia decidit pel tècnic de Balaguer. “El més difícil és vèncer quan tothom esperi que ho facis. Un dels meus objectius és crear una mentalitat guanyadora en el grup i no estar condicionat pel que tothom pugui dir de Bèlgica”, va dir, per la seva part, Robert Martínez, que després d’un inici decebedor, en què Espanya, en un amistós, va derrotar el seu equip per 0-2, va començar a implantar el seu tarannà futbolístic, a poc a poc, conscient que amb aquella matèria primera era difícil fracassar. “Robert Martínez té una idea de joc molt definida i tota la capacitat del món per implantar-la amb bons resultats allà on vagi, i sense oblidar on es troba en cada moment. En el Swansea va anar a poc a poc, ja que l’estil anglès hi estava molt arrelat, però va acabar jugant amb un 4-3-3, amb la possessió i la intensitat com a elements clau, i assolint èxits”, recorda Andrea Orlandi, jugador que va coincidir amb l’entrenador en el Swansea. “És un estudiós de les estadístiques. Recordo que donava molta importància al nombre de passades bones que havíem fet en cada partit, a la possessió, a les pèrdues... En un futbol on només es miren les recuperacions, els tackles o els córners”, afegeix l’exjugador, entre d’altres clubs, del Barça B.
Només cinc dies després de la desfeta contra Espanya, Bèlgica va encetar la fase de classificació per al mundial amb un 0-3 contra Xipre que va anar seguit d’un 4-0 a Bòsnia i d’un 0-6 a Gibraltar, un inici espectacular que no va tenir aturador, fins al punt que els diables vermells van assolir el bitllet per a Rússia amb 28 punts de 30 possibles, i amb una mitjana de 4,3 gols a favor per partit i de només 0,6 en contra. I és clar, com era d’esperar, Robert Martínez no es va quedar quiet repetint allò que havia implementat Wilmots, sinó que no va parar de donar voltes a la manera d’explotar la gran virtut de Bèlgica, la qualitat dels seus mitjapuntes, i de minimitzar el seu punt més feble, la facilitat amb què l’equip es partia en dos. I la solució va ser apostar per un canvi de dibuix, amb tres centrals, seguint la moda que havia iniciat Conte en la Juve i després en el Chelsea. “És un estudiós de tot el que fan els altres tècnics, així que no m’estranya que adaptés el sistema de tres centrals de Conte que aquest any, per exemple, també ha usat en ocasions Guardiola. Robert, com Pep, no ho fa per enfortir defensivament l’equip, sinó per tenir més sortida de pilota, per minimitzar espais i per protegir els mitjapuntes”, afirma Orlandi.
Fidel als seus principis
Entre l’espectacular llista de noms que figuren en la convocatòria de Robert Martínez per a la copa del món destaca una absència, la de Radja Nainggolan, que després d’estar-se pràcticament un any sense ser citat pel tècnic balaguerí, va reaparèixer el passat mes de març en un amistós, contra l’Aràbia Saudita, que a Bèlgica es va entendre com el retorn d’una peça clau en temps pretèrits. Robert, però, no ho va veure així, i a l’hora de la veritat, i malgrat les pressions de l’opinió pública belga, no ho va dubtar i va deixar el migcampista del Roma a casa. “És un exemple perfecte de la seva manera d’actuar. Té una gran personalitat, una manera d’entendre les coses, així que una vegada va decidir que Nainggolan li faria més nosa que servei el va deixar fora del mundial, peti qui peti”, emfatitza Andrea Orlandi, que entre les moltes virtuts de Robert Martínez destaca la gran capacitat per formar grups de treball, un dels secrets de l’èxit del preparador nascut a Balaguer. “El seu equip tècnic és sagrat per a ell, i una prova evident és que segueix mantenint pràcticament el mateix grup de treball de quan estava en el Swansea. El seu segon, Graham Jones, aporta la mala llet i la duresa en els entrenaments. Bergara, el preparador de porters, és boníssim en la seva feina, així com també l’equip de fisioteràpia. I després, és clar, no cal oblidar que Robert hi va afegir la figura de Thierry Henry, tot un referent per als jugadors de Bèlgica.”
Poc menys de dos anys després que Robert Martínez guanyés el càsting per dirigir Bèlgica, els diables vermells debutaran avui en el mundial, un primer partit ideal per palpar de primera mà si el tècnic català ha estat capaç de fer punta a una de les millors generacions de la història del futbol belga. No serà fàcil, però quan al talent li sumes talent els resultats acostumen a ser satisfactoris.
LES FRASES
Un tècnic forjat a les banquetes del futbol anglès
Robert Martínez es va fer un nom com a tècnic en la seva primera experiència, en el Swansea, club que va agafar el febrer del 2007, com a jugador entrenador, i al qual va ascendir a la Premiership. D’allà va marxar al Wigan, on, com a Gal·les, va deixar una empremta inesborrable, ja que va ser el tècnic que va assolir el primer títol de la història dels latics, la FA Cup, tot i que després de tres cursos aconseguint la permanència, finalment no va poder fer res per evitar el descens. Havia acabat un cicle, i Robert Martínez en va obrir un altre, a l’Everton, on va assolir un bitllet per a l’Europa League en el seu primer curs. En les dues següents temporades, però, els toffies no van superar la zona mitjana, fet que va provocar que el tècnic de Balaguer fos acomiadat. Després de nou anys forjant-se a les banquetes del futbol anglès, el 2016 Robert Martínez va decidir fer un canvi de rumb i postular-se com a tècnic de Bèlgica, un repte majúscul per continuar creixent.