A començar bé per fer fora les pors de sempre
Grup G. Bèlgica i Anglaterra, dues aspirants acostumades darrerament a decebre, s’estrenen en el mundial contra la debutant Panamà i la defensiva Tunísia
om ja va succeir en el mundial del Brasil i en l’Eurocopa de França, Bèlgica debuta, aquesta tarda, en la copa del món de Rússia com a clara aspirant a fer grans coses, envalentida per una plantilla farcida de grans jugadors i amb una ratxa d’excel·lents resultats a les esquenes. En les dues anteriors cites, però, les expectatives no es van complir, motiu per què els pupils de Robert Martínez es presenten ara amb els peus a terra, conscients que no es poden refiar de ningú, ni tan sols del seu rival d’avui, Panamà (17 h, Cuatro), la teòrica ventafocs del torneig, que, com el seu seleccionador no es cansa de reiterar, es presenta en el mundial “a aprendre”. Tota la pressió, doncs, és per a Bèlgica, que necessita vèncer per postular-se per ser primera del grup, i és per això que Robert Martínez pensa posar tota la carn a la graella, amb Hazard, De Bruyne, Mertens i Lukaku i el seu nou 3-4-2-1 en la pissarra, en què els carrilers, Meunier i Carrasco, assoleixen una gran importància en les tasques ofensives.
Panamà, per la seva part, afronta el seu primer partit en la història dels mundials amb l’objectiu de no perdre per golejada, el que farà que el bolillo Gómez aposti per un equip de contenció per mirar de desactivar l’excels atac belga. Per això, Aníbal Godoy i Gabriel Gómez, els pivots defensius que fa uns dies que s’entrenen en solitari per uns problemes físics, forçaran i estaran en l’onze titular.
Els espera un mur
I,tres hores després de Bèlgica, entrarà en escena Anglaterra, l’eterna candidata a tot que sempre acaba decebent. El primer escull de l’equip de Southgate serà la rocallosa Tunísia (20 h, Telecinco), que fins a darrera hora tindrà els dubtes de Khazri, la seva principal estrella, i de Maaloul, el lateral esquerre titular, que es va lesionar en l’amistós contra Espanya. Participin o no, l’objectiu dels tunisencs serà demostrar per què és coneguda com la Itàlia d’Àfrica, en referència al seu excel·lent entramat defensiu. Anglaterra, per la seva part, sense la pressió d’altres vegades, afronta el duel com una gran oportunitat de demostrar que la sacsejada dels darrers anys ha servit per canviar la mentalitat. Walker, Stones i Maguire formaran la línia de tres centrals, amb Trippier i Rose en els carrils i Henderson per davant. Pel que fa a l’atac, la creació recaurà en Lingard i en Dele Alli, la màgia serà per a Sterling, que sembla que li ha guanyat el lloc a Rashford, i la tasca de marcar gols, com no podia ser d’una altra manera, recaurà en Kane, un davanter que encara no sap què és fer una diana en un gran torneig.
