Una eclosió fulgurant

Catorze partits en la Premier i només tres gols. Aquest era trist bagatge de Harry Kane l’estiu del 2014, quan Anglaterra va caure eliminada del mundial del Brasil en la primera fase, i com última del seu grup, sumant un altre ridícul al seu historial recent. El següent curs, però, Pochettino ja li va donar la titular en la davantera del Tottenham, i Kane va respondre amb empenta, marcant un munt de gols que li van servir perquè el març del 2015 Hodgson el convoqués per primera vegada per a un partit de la selecció absoluta, contra Lituània. Kane va saltar a la gespa de Wembley en el minut 72 per Rooney –l’actual màxim golejador de la història dels pross– i, només 79 segons després, va fer la seva primera diana. Aquella temporada, el davanter londinenc va marcar un total de 31 gols en 51 partits i, en la següent, pràcticament va repetir els números en fer 28 dianes en 50 duels amb els spurs, a banda de sumar-ne quatre més amb la seva selecció. Per tot plegat, Anglaterra es va presentar a l’Eurocopa de França amb Kane com una de les seves noves estrelles, però tant els pross, que van caure en els quarts contra Islàndia, com el davanter, que no va fer cap gol, van fracassar estrepitosament. I és clar, les crítiques a l’equip i a Kane van ser rotundes. Havia arribat l’hora de sacsejar-ho tot.

En un primer moment, l’escollit per regenerar la selecció va ser Sam Allardyce, però poc després el tècnic va ser destituït en veure’s immers en un cas de corrupció, el que va suposar l’aterratge a la banqueta de Gareth Southgate, el tècnic de la sub-21, encara que en aquells moments fos de manera temporal. El nou seleccionador, però, va convèncer tothom, i al desembre va ser ratificat en el càrrec. I Southgate no ho va dubtar i va decidir aprofitar l’oportunitat per dur a terme una profunda renovació, canviant l’esquema i rejovenint l’equip, fins al punt que en la plantilla que està disputant el mundial només Gary Cahill acumula més de 50 internacionalitats. I entre totes les mesures, el nou tècnic va decidir atorgar el braçal de capità a Harry Kane, que amb només 24 anys va acceptar el repte amb responsabilitat, conscient que li havia arribat l’oportunitat que tant havia desitjat per treure’s l’espina de l’Eurocopa de França. I vaja si ho ha fet, erigint-se en el gran salvador d’Anglaterra en el seu debut contra Tunísia, amb un gol en el temps afegit que ha retornat la il·lusió en l’entorn d’una selecció acostumada a acumular fracassos. “Fer el gol de la victòria ha estat una sensació increïble”, va afirmar el nou líder d’Anglaterra, que amb les seves dues dianes es va convertir en el vuitè jugador del pross a fer dos gols o més en un mundial, un fet que no passava des del 1990, quan Gary Lineker va marcar dues dianes contra el Camerun. “L’únic del que Kane no és capaç és de marcar a l’agost”, va bromejar després de la victòria Southgate, que tot i l’eufòria va recordar, amb un dard enverinat, que en un mundial tot pot canviar molt ràpid. “Si Kane no hagués marcat tots sabem que ara estaria responent a preguntes sobre la seva capacitat per marcar en els tornejos de seleccions.” Per ara, però, les bones vibracions acompanyen Anglaterra, que té en Harry Kane el seu nou príncep, i per mèrits més que evidents.